“No crec que la tardor sigui tan catastròfica com es diu”
El Punt. LLUÍS BIGAS DE LLOBET. PRESIDENT DE LA SEU DE GIRONA DEL COL·LEGI D’ECONOMISTES DE CATALUNYA. Assegura que la paritat entre l’euro i el dòlar afavorirà l’exportació i perjudicarà la importació i com que les comarques gironines són més exportadores que importadores això ens beneficiarà. Atribueix els col·lapses a l’AP-7 al dèficit d’infraestructures. Assegura que la paritat entre l’euro i el dòlar afavorirà l’exportació i perjudicarà la importació i com que les comarques gironines són més exportadores que importadores això ens beneficiarà. Atribueix els col·lapses a l’AP-7 al dèficit d’infraestructures
-
“No crec que la tardor sigui tan catastròfica com es diu” QUIM PUIG QUIM PUIG.
Economista i advocat
Lluís Bigas és diplomat en estudis empresarials per la Universitat Autònoma de Barcelona i llicenciat en dret per la Universitat Abat Oliba CEU. Gestor administratiu i assessor fiscal, ha cursat estudis de postgrau en fiscalitat i dret mercantil, entre altres. Professionalment exerceix amb despatx professional com a economista i advocat a Girona i Olot. També és membre de l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (Accid) i de l’Associació Espanyola d’Assessors Fiscals, i ponent de diferents cursos i seminaris en matèria de dret tributari.
Economista i advocat
Lluís Bigas és diplomat en estudis empresarials per la Universitat Autònoma de Barcelona i llicenciat en dret per la Universitat Abat Oliba CEU. Gestor administratiu i assessor fiscal, ha cursat estudis de postgrau en fiscalitat i dret mercantil, entre altres. Professionalment exerceix amb despatx professional com a economista i advocat a Girona i Olot. També és membre de l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (Accid) i de l’Associació Espanyola d’Assessors Fiscals, i ponent de diferents cursos i seminaris en matèria de dret tributari.
La crisi energètica perdurarà, però ara ja s’ha estabilitzat i difícilment empitjorarà La crisi energètica perdurarà, però ara ja s’ha estabilitzat i difícilment empitjorarà
El comerç s’ha d’especialitzar perquè no pot competir amb les plataformes El comerç s’ha d’especialitzar perquè no pot competir amb les plataformes
IMMA BOSCH – GIRONA
El president de la seu de Girona del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Lluís Bigas, no creu que la tardor sigui tan catastròfica com es diu perquè tot i que la “crisi energètica perdurar, però ara ja s’ha estabilitzat”. Ara bé, Bigas recalca que si els costos de producció s’incrementen les empreses no tindran prou recursos per pagar els crèdits i “hi haurà tancaments”. Explica que el sector turístic tindrà una bona temporada d’estiu i al seu parer veu necessari “anar cap a un turisme de qualitat i més sostenible”. Manté també que la paritat entre l’euro i el dòlar afavoreix l’exportació i perjudica la importació i com que les comarques gironines són més exportadores que importadores això “ens beneficiarà”.
Es preveu una tardor molt moguda en termes econòmics. Vostè com ho veu a les comarques gironines?
Dependrà de molts factors. Però no crec que sigui tan catastròfic com es deia fins ara perquè la crisi energètica perdurarà però ara ja s’ha estabilitzat i difícilment empitjorarà. Per una altra banda hi ha tot el tema del consum i de l’augment de l’IPC, i aquest sí que és un problema. Bàsicament pel tema que a la gent li ha pujat el cost de la vida un 10% i els salaris encara no han pujat.
I un deu per cent potser no pujaran.
No sé si la patronal i els sindicats seran capaços d’entendre’s, perquè els convenis marquen que l’augment s’ha de fer segons l’IPC però aquest IPC no es pot repercutir. A més, les empreses surten d’una pandèmia en què la majoria han aguantat relativament bé i moltes estan amb crèdit ICO que d’aquí a quatre dies han de començar a tornar. I evidentment per tornar-ho han de començar a generar capital o, si no, aquestes empreses concursaran i cauran.
Les tendències inflacionistes i la guerra d’Ucraïna com estan afectant en les empreses gironines?
A l’empresa catalana i també a la gironina l’afecta la guerra d’Ucraïna amb tot el tema energètic i també la crisi de subministrament. Veurem com aguanten les empreses. Tot dependrà una mica de la conjuntura econòmica. A la demarcació tenim la indústria càrnia, que és molt important i que depèn molt del mercat xinès, però també tenim empreses tecnològiques que treballaven amb el mercat rus i que han quedat parades. Un altre sector important són els serveis: el de l’hostaleria, que passa un dels seus millors estius de la història amb tot ple i amb preus prepandèmics, i el de comerç, que no acaba d’arrencar. Per tant els serveis és el que marcarà la tendència a la demarcació.
Veurem tancaments a partir d’aquesta tardor?
Dependrà molt dels costos de producció. Si els costos de producció es mantenen o baixen i permeten satisfer els crèdits ICO, no veurem tancaments. En canvi, si s’incrementen, les empreses no tindran prou recursos per pagar els crèdits que han generat durant la pandèmia i veurem concursos i tancaments. Tots pensàvem que quan s’acabés la pandèmia tot tornaria a la normalitat, que el més important era aguantar. I ara veiem que el que ens està passant ara afecta més que la mateixa pandèmia.
La demarcació té moltes empreses exportadores. Com els pot afectar?
La paritat entre l’euro i el dòlar afavorirà l’exportació i perjudicarà la importació. I com que les comarques gironines som més exportades que importadores, això ens beneficiarà.
Vostè diu que al sector turístic li estan anant molt bé les coses perquè té els locals plens, però el sector es queixa que no pot repercutir l’increment de preus al consumidor i tanquen amb pèrdues.
En el sector hoteler, a la demarcació de Girona, hi ha dos mons. El de la Costa Brava Centre, que viu del turisme local i que jo crec que no trobem ningú que digui que li van malament les coses, i el que viu dels majoristes de viatges com ara Lloret i Roses, entre altres, i a aquest li costa més omplir locals.
Perquè el turista estranger no arriba en els mateixes xifres que abans de la pandèmia?
Sí. I per això jo crec que és absolutament necessari anar cap a un turisme de qualitat i més sostenible. I per modificar el tipus de turista és important aprofitar els Fons Next Generation.
Però quan aquests canvis es suggereixen a un hoteler que té un establiment amb dues-centes habitacions per omplir…
En la mesura que es pugui i amb tota la problemàtica que porta i la discriminació que hi ha envers Catalunya quan es reparteixen, els Fons Next Generation s’haurien d’aprofitar per incrementar la categoria dels hotels d’una i dos estrelles. I això serà el que ens donarà el turisme de qualitat i menys massificat i que fa despeses més elevades.
I el comerç què ha de fer?
Només té una solució, i és l’especialització. Desgraciadament, i la pandèmia ens ho ha ensenyat, l’especialització ens ajudarà a sortir-nos-en. Un comerç que no sigui especialitzat no pot competir amb plataformes i amb grans superfícies. Tot allò que internet no pot donar, com és el cas del tracte personal, les recomanacions i l’empatia, ho ha de donar el comerç de proximitat i especialitzat i amb bons professionals darrere el taulell.
Però, igual que el sector turístic, també té dificultats per trobar treballadors?
És contraproduent que amb un atur relativament elevat no es trobi mà d’obra, però això és un problema estructural. Si es donen subvencions, aturs o ajuts que tenen molt poca diferència amb el sou que cobrarien si van a treballar, renuncien a fer-ho. Aleshores, si anem a l’especialització, la diferència entre el sou de mercat i un subsidi ha de ser suficientment gran per incentivar que la gent accepti anar a treballar.
Com s’han de solucionar els embussos que hi ha a l’AP-7?
Els col·lapses a l’AP-7 venen sobretot del dèficit d’infraestructures. Es van aixecar els peatges i amb la gratuïtat els cotxes ara utilitzen molt més l’AP-7 que abans, però hi ha el mateix parc automobilístic. Això vol dir que s’ha traslladat el col·lapse d’un lloc a l’altre. El problema és que l’AP-7 no es pot convertir en la via principal perquè amb un any de gratuïtat ens l’estem carregant físicament. Per tant, amb vinyeta, amb peatge tou o amb peatge anual, no sé com, hem d’anar a un sistema de pagament d’ús. Si volem bones infraestructures i desgraciadament no tenim prou recursos per mantenir-les, doncs les haurem de pagar.