Blog

Segons la nova previsió, l’economia de l’eurozona creixerà un 2,6% el 2022, una dècima menys d’allò previst fa dos mesos, per caure a l’1,4% el 2023, gairebé un punt menys del que va pronosticar. El gran problema continuarà sent la inflació: aquest any es dispararà un punt i mig per sobre del previst, fins a arribar al nivell rècord del 7,6%, amb una fluctuació important que oscil·larà entre el 5,6% a Malta i el 17% a Estònia i Lituània, tot i que caurà fins al 4% el pròxim exercici. Les xifres per al conjunt de la Unió Europea (UE) són molt similars, amb un creixement del 2,7% el 2022 i de l’1,5% el 2023, i una inflació desbocada que arribarà aquest any al 8,3% per moderar-se fins al 4,6% l’any vinent.

En el cas d’Espanya, l’executiu comunitari manté la seva previsió de fa dos mesos per a aquest any. L’economia repuntarà un 4%, el mateix que van pronosticar al maig, tot i que el producte interior brut (PIB) caurà fins al 2,1% el 2023, molt per sota del 3,4% anticipat fa només dos mesos, un pronòstic que confirma que l’economia espanyola no recuperarà el seu nivell prepandèmia fins a la segona meitat de l’any 2023, quan s’espera que el creixement trimestral recuperi el seu dinamisme. Pel que fa a la inflació, les estimacions de Brussel·les apunten a un 8,1% aquest any, molt per sobre de la mitjana de l’eurozona i un 1,8 més que el que va pronosticar per a la primavera, tot i que es moderarà gradualment fins al 3,4% el 2023.

Augments salarials limitats

Els tècnics comunitaris atribueixen l’empitjorament de l’any vinent principalment a un impacte més pronunciat de la inflació sobre el poder adquisitiu de les llars, sobretot a principis d’any, en un context d’augments salarials limitats. L’impacte sobre el consum privat, no obstant, es veurà parcialment esmorteït per l’alliberament de l’estalvi acumulat, la resistència del mercat laboral i la indexació de les pensions, i s’espera que el 2023 la inversió, sota l’impuls del Pla de Recuperació i Resiliència, sigui el principal motor de la demanda.

«L’activitat econòmica aquest any es veurà avalada pel retorn del turisme als nivells anteriors a la pandèmia de coronavirus i per una execució més ràpida de les inversions del Pla de Recuperació i Resiliència», va explicar Gentiloni sobre una evolució espanyola que es veurà alentida cap a finals d’any i el 2023 per l’ajust de les decisions de consum de les llars.

Brussel·les explica l’evolució negativa pels preus de l’energia, que han estat alimentant les pressions inflacionistes des del segon trimestre del 2021, per l’efecte contagi en els últims mesos a altres béns (especialment, els aliments) i serveis (en particular, el sector de l’hostaleria). «En comparació amb les previsions efectuades primavera, la persistència i intensitat d’aquest efecte és la principal raó de la revisió de les perspectives d’inflació», assenyala l’anàlisi de la Comissió Europea.

Moderació de preus

Igual com en la resta de països, Brussel·les espera que els preus de l’energia es moderin lentament a partir del segon semestre del 2022, gràcies a les mesures addicionals adoptades pel Govern que van entrar en vigor al juny. En particular, la Comissió Europea fa referència al límit del preu del gas que està destinat a reduir els preus de l’electricitat majorista i una nova reducció de l’IVA en la factura elèctrica (del 10% fins al 5%).

Tot i que l’evolució és més negativa del previst fa només dos mesos, la vicepresidenta Nadia Calviño destaca que Espanya seguirà creixent «per sobre» de la mitjana de la zona euro i de la UE tant aquest any com el que ve, incloses les grans economies europees com França, Alemanya, Ità-lia i els Països Baixos.