Els cambrers són 2.000 euros l’any més pobres des de la crisi del totxo
Diari de Girona. Els sous a Espanya, que acumula dues greus crisis en menys 15 anys, van arribar estancats a la pandèmia i només els sectors vinculats a l’administració van mantenir el poder de compra.
Espanya acumula en menys de dècada i mitja dues de les crisis econòmiques més greus de la seva història recent. De la primera, la del totxo, l’economia va trigar més d’un lustre a recuperar-se i la feina gairebé una dècada. De la segona, la de la coronavirus, empreses i treballadors ja veuen el final del túnel. El gran debat ara se centra més en la disparada inflació i quant l’estan patint -i més la patiran- els balanços dels uns i les butxaques dels altres. Però, com han arribat els salaris a la crisi de la covid? Spoiler: la cosa no ha anat bé.
Entre un crash i un altre ha transcorregut una mica més d’una dècada perduda per als salaris a Espanya. O almenys per als qui els rep. Els treballadors, de mitjana, no només no han guanyat en aquest temps poder adquisitiu, sinó que l’han vist retrocedir lleument. En resum: són més pobres. Tenint en compte les dades de l’Enquesta d’Estructura Salarial actualitzades per l’INE de la setmana passada, el sou mitjà a Espanya el 2020 era de 1.797,5 euros bruts al mes (en 14 pagues). I el 2008 era de 1.563,1 euros bruts al mes (en 14 pagues).
En 12 anys, el sou mitjà ha crescut un 15%. Quin és el problema? Que el cost de la vida també ha pujat, i ho ha fet més.
No totes les professions han transitat el periple d’una crisi a una altra de la mateixa manera i amb el mateix resultat. Ni tampoc aquests increments no s’han repartit igual entre més o menys acabalats. Si bé el salari mitjà ha perdut 0,4 punts de poder adquisitiu, el salari més freqüent –que és el que més probabilitats estadísticament tindria de sortir si algú interroga una persona pel carrer– ha guanyat una mica de poder de compra.
Això s’explica perquè els salaris més baixos han pujat més intensament durant aquest temps que els mitjans i els alts i hi han contribuït els recents increments del salari mínim interprofessional (SMI). Aquest era de 600 euros (en 14 pagues) el 2008 i el 2020 era de 950 euros.
Hostaleria castigada
Un dels sectors que actualment s’estan més queixant de la manca de mà d’obra és l’hostaleria. Des de la patronal CEOE consideren que reduir l’explicació de l’abundància de vacants en els sous baixos és simplista. Tot i això, l’enquesta d’estructura salarial revela que entre les dues últimes crisis, els sous a l’hostaleria amb prou feines han pujat l’1,2%.
El 2020 un professional de l’hostaleria cobrava 1.009 euros bruts al mes (en 14 pagues), mentre que el 2008 el seu sou era de 997 euros. Un increment de 12 euros en 12 últims anys, que descomptada la inflació porta a una pèrdua de poder de compra de 147,5 euros bruts al mes o 2.065 euros bruts a l’any. En gremis com la construcció han perdut poder adquisitiu, però menys, i oficis com els mestres han aconseguit veure millorades les condicions.