El sector turístic té “bones perspectives” davant l’estiu
Pel que fa a pernoctacions entre el gener i finals d’abril, és un 10% inferior comparat amb les estadístiques d’abans de la covid-19, i la diferència, segons el vicepresident, Jaume Dulsat, radica en el fet que hi predomina encara “el visitant de proximitat, que fa estades més curtes”. Però entre les dades que fan pensar que la temporada pot ser bona arreu, els 2,3 milions acumulats enguany d’hostes catalans. “Els hem de fidelitzar perquè tornin”, aposta Dulsat.
Redistribució de demanda
La proximitat va salvar l’estiu passat i també el primer quadrimestre de 2022, en què, a més dels catalans, els viatgers d’altres punts de l’Estat espanyol s’han decidit a passar uns dies a la Costa Brava (25,5% més) o al Pirineu i a l’interior (molts més del doble que el 2019).
Els francesos, que abans de la covid-19 eren el segon públic objectiu, mantenen la posició, però encara a la baixa, mentre que la davallada de neerlandesos i belgues s’està compensant amb una creixent arribada d’alemanys, la destinació de procedència exterior que resisteix millor.
Hi ajuda el trànsit a l’aeroport de Girona, on Noguer destaca que tot i la davallada de viatgers russos –segment minoritari, però que animava demanda pel seu poder adquisitiu i en algunes destinacions o establiments especialitzats garantia l’activitat–, “es pot compensar amb altres destinacions de països de l’est”, com ara Polònia, amb rutes noves de Ryanair. Entre les bones notícies, creix l’arribada d’irlandesos i portuguesos i el públic nord-americà torna a respondre.
L’alegria va per barris
Per sectors, la indústria hostalera té prereserves del 90%, diu el president de la Federació d’Hostaleria, Antoni Escudero, però amb el dubte del volum que podran rebre del mercat britànic com a primera preocupació en destinacions com ara Lloret. I en els sectors del càmping, els apartaments turístics i les cases rurals, la perspectiva és d’un estiu intens, encara que lamenten que dependre de la demanda interior, pendent de la previsió del temps i reservant a darrera hora, és voluble. Però Miquel Gotanegra, president de l’Associació de Càmpings, alerta que per aquest motiu serà difícil trobar cap forat al juliol i l’agost davant l’“anticipació” del client internacional.
Jaume Dulsat, del patronat, anuncia que continuen treballant en el pla d’accions de 2022, amb un 58% acomplert, i que ja treballen en la temporada hivernal d’esquí. I Gotanegra aposta per recomptar resultats a final d’any, i no després de cada temporada, en pro de l’estacionalització.
Un estiu càlid, però núvols en l’horitzó de 2023 i 2024
Després de dos anys crítics, el context inflacionista preocupa amb vista als pròxims anys. Desestacionalitzar continua essent la solució.
Després d’un 2020 erm i un 2021 de brots verds, no tot són flors i violes encara per al sector turístic. La invasió de Rússia a Ucraïna els amoïna de manera amplificada, perquè a la pèrdua de demanda per tots dos bàndols s’afegeix la crisi energètica, que ja ha començat a fer enlairar les factures dels establiments. Ara mateix, el millor indicador de l’alta demanda són les cues dels caps de setmana a l’AP-7 i les ganes de sortir de la gent després de la pandèmia. “Hi ha diners estalviats”, van admetre Noguer i Escudero, que fan augurar un bon estiu. Però temen que s’esgotin les reserves dels clients per pagar el combustible i que els establiments també topin amb la barrera dels preus de l’energia per mantenir-los en funcionament.
El president de la Federació d’Hostaleria de les Comarques Gironines va advocar per la contenció de preus. “No s’ha de traslladar tot l’increment de costos per continuar sent competitius”, aquest any, va defensar. Però Gotanegra va alertar que, tot i els esforços en matèria de sostenibilitat, “els anys 2023 i 2024 hi ha el risc que la inflació faci reduir possibilitats de viatjar, tant a la demanda interior dels caps de setmana com a la que recorre milers de quilòmetres en cotxe per arribar aquí”.
Un altre aspecte que “preocupa” el sector dels apartaments turístics és l’avançament de la data de l’inici de curs escolar al 5 de setembre, que pot hipotecar “una quinzena que era bona i que ara potser no ho serà tant”, va lamentar la presidenta, Esther Torrent. I menció a part mereixen les agències de viatge, en què un 25% de professionals han acabat plegant per la pandèmia. Entre els que han resistit, la revifalla postpandèmica ha fet que la pràctica totalitat abandonin els expedients temporals d’ocupació, va subratllar el president de l’associació catalana Acave, Jordi Martí. Però el futur continua presentant núvols grisos pels mateixos motius.
Punts forts, entre cometes
El canvi climàtic, de moment, aquesta temporada està jugant a favor d’una primavera amb càmpings i apartaments funcionant a bon ritme els caps de setmana i amb públic sènior que anteriorment se n’anava més al sud per trobar temperatures benignes. Això contribueix a desestacionalitzar, igual que les estades més llargues en habitatges de lloguer.
Els dèficits del mercat laboral