Blog

Al llarg d’aquests 200 anys, la Diputació ha passat diverses situacions molt complexes. L’any 1822 van ser creades, però posteriorment abolides per l’absolutisme, tornades a posar pels liberals… Després van passar 40 anys de dictadura,que qui posava el president i els diputats era el governador civi, i va arribar la democràcia i les diputacions van continuar tenint el seu paper. Per tant, han aguantat aquests 200 anys amb anades i vingudes, però no han bolcat. Segueixen fent el seu paper.

Quin és?

Neixen per la promoció de la província, i jo crec que, amb la paraula «promoció», s’hi poden afegir moltes coses: ajuda, cooperació… Per tant, jo penso que les turbulències que hi ha hagut al llarg dels anys han fet que les diputacions siguin més fortes.

I com està la de Girona en l’actualitat?

Jo penso que està bé, perquè durant el Gloria i la pandèmia ha pogut donar la cara, estar al costat dels ajuntaments i, per tant, al costat de la ciutadania. I això ho hem pogut fer perquè hem tingut una bona situació econòmica, amb un sanejament important. I al final, els que dirigim la Diputació som alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores, per tant, tenim la mateixa sensibilitat i la mateixa preocupació. En aquests moments complicats hem fet d’ajuntament d’ajuntaments. Que això no vol dir retallar autonomia municipal, al contrari: cada alcalde és autònom, en el seu àmbit municipal té les seves atribucions i competències i ningú els les pot trepitjar. De fet, si pregunteu als ajuntaments què opinen de la Diputació, sempre en parlen molt bé. És per això que en el dinar de commemoració han vingut més de 180 dels 221 alcaldes que hi ha.

Per què han volgut fer aquesta celebració?

El bicentenari per si sol ja és un motiu important, però és que a més venim del Gloria i dos anys de pandèmia en què hem hagut de destinar recursos a coses que ni ens imaginàvem, hem hagut de quedar-nos a casa i els alcaldes hem hagut d’estar al peu del canó, prohibint a la gent que fes allò o allò altre, sense poder fer reunions presencials… a tot el Govern ens va semblar, i a la resta de grups, excepte la CUP, també, que seria bo de fer aquesta trobada, que només ha estat per als alcaldes, sense acompanyants. Ha estat una bona bona ocasió per trobar-nos.

Estan intentant superar la idea de la Diputació com a simple «repartidora» de subvencions?

La Diputació ha d’anar més enllà. Hi som per promocionar, per ajudar i aportar recursos, però no només econòmics. Hem de posar secretaries i intervencions als ajuntaments petits si cal, a través de Xaloc fem la recaptació d’impostos, amb el Dipsalut fem el control de plagues, piscines i platges, a través de Cultura fem programacions culturals… A través del Consorci de la Costa Brava hem incrementat el nombre d’ajuntaments, però sobretot, el nombre de serveis, i gràcies a la Diputació hi ha un Patronat de Turisme que cada any gasta entre cinc i sis milions d’euros en promoció turística. Per tant, la Diputació no només ha de donar diners, sinó també serveis. I si en algun moment el servei és un ajut per tirar endavant un projecte, doncs ha de ser un ajut econòmic.

La seva obsessió sempre han estat els municipis més petits. Els preocupa el despoblament?

I tant. Per això, hem ajudat la Generalitat en el desplegament de la fibra òptica a les zones rurals, i més després dels dos anys de covid, que la necessitat s’ha accelerat per mil. I tenim 740 quilòmetres de carreteres per ajudar a connectar les poblacions més petites, per exemple.

A vegades també fan d’«àrbitre» per cohesionar el territori amb infraestructures com el futur de l’autopista o el mapa de les renovables.

Té sentit que el món local estigiu representat per una veu autoritzada en el món local, que és la Diputació. Nosaltres defensem les infraestructures, com la millora de l’aeroport, l’estació de l’AVE, l’autopista… hi estem amatents, perquè al final és un servei que donem als ajuntaments.

Periòdicament surten veus que parlen de suprimir les diputacions, sovint de dins dels propis partits.

Sí. Jo fa 30 o 40 anys que sento que «les diputacions s’han de suprimir», però no s’han suprimit i tothom n’està content. Una altra cosa és que diguessis que les diputacions haurien de derivar cap a vegueries. Em semblaria bé, tot i que a la de Girona no es tocaria gaire res, perquè els límits serien molt semblants. Però l’important és que, mentre siguem part de l’Estat espanyol, aquests recursos, que a última hora són una part dels impostos que paguem els gironins a l’Estat, retornin a la Diputació per ajudar als ajuntaments i les entitats, i per tant a la ciutadania. El nom no ha de fer la cosa.

La divisió provincial és la que va millor per gestionar un territori com Girona?

És la que marca l’Estat, i avui és l’autoritat que li toca dividir això, o sigui que ja està. Si es fa un traspàs i la divisió territorial la pot fer la Generalitat i diu vegueries, doncs vegueries. Jo no m’hi oposaria. Ara bé, els recursos que arriben, ens diguem d’una manera o altra, han de seguir arribant.

De cara a la ciutadania, dona la sensació que una bona part no sap què es fa a la Diputació.

Jo no puc ser imparcial, a l’hora de contestar. Jo que visc cada dia a la Diputació, penso que tothom la coneix, i probablement m’equivoco. El tema està en si m’equivoco de molt o de poc [riu]. Jo crec que hi ha gent que es pregunta què és, altres que no en tenen ni idea, gent que pensa que són necessàries… per exemple, les entitats culturals, esportives, de lleure, joventut… saben que la Diputació existeix i els ajuda. Però és evident que una part de la societat potser no la coneix, però vull pensar que cada cop més. Perquè la pagesia la coneix per Semega; molta gent la coneix per la recaptació de tributs del Xaloc; per la promoció que fa el Patronat de Turisme; les entitats culturals que saben que la Diputació està al darrera de gairebé tots els grans esdeveniments culturals… això és el que, en definitiva, fa que la gent sàpiga que la Diputació hi és.

Últimament han dedicat molts esforços a noves línies com el foment de l’habitatge o els objectius de desenvolupament sostenible. És una voluntat d’adaptar-se a les noves necessitats socials?

No: és una obligació. Hi ha coses que les estem fent malgrat que podríem dir que no entren dins les nostres competències, com per exemple habitatge o serveis socials. Però què fem, si els ajuntaments et diuen que tenen un problema com és l’habitatge? Li dius a un alcalde que no és la nostra competència? Per això vam començar amb una partida de 90.000 euros i avui ja ens n’anem cap als tres milions. O per exemple, en el seu moment vam ser dels primers de parlar dels mosquits tigre, quan ningú sabia què havia de fer. T’has d’adaptar a les necessitats que et diuen els ajuntaments que tenen. Has de ser capaç d’ajudar-los.

Quins són els reptes de futur que té ara mateix la Diputació?

Bàsicament això: administrar els recursos que vénen per posar-los a disposició dels ajuntaments per tot allò que sigui una prioritat per a ells. Per exemple, no havíem pensat mai que hauríem de comprar mascaretes, hidrogels o tests per al sistema sanitari, i ho vam fer. I pel Gloria vam moure cinc o sis milions d’euros de forma immediata, perquè hi havia una catàstrofe i havíem de cobrir unes necessitats. I el 2020, durant el primer any de pandèmia, el Fons de Cooperació va ingressar el 50% als ajuntaments perquè tinguessin liquiditat. Per tant, es tracta de posar-nos a disposició dels ajuntaments i fer, en cada moment, allò que ens demanin. Perquè després de passar el Gloria i una pandèmia com la que hem passat, realment no et pots aventurar a dir que faràs res, sinó simplement estarem amatents al que vingui i tirarem endavant amb el que sigui necessari.