El Punt. Entrevista Antoni Escudero. President de la Federació d’Hostaleria de les Comarques de Girona. “Han obert menys hotels que de costum i passat Setmana Santa molts tornaran a tancar”. “S’han fet acords amb operadors turístics i malgrat l’increment de preus no es podran renegociar”.
El president de la Federació d’Hostaleria de les Comarques de Girona, Antoni Escudero, assegura que el turisme a la demarcació de Girona encara no ha recuperat les xifres turístiques d’abans de la pandèmia perquè, segons diu, el client estranger encara està preocupat per la covid. A la demarcació hi ha 44.000 establiments d’hostalatge i 5.500 restaurants i “això és impossible omplir-ho només amb la gent del país i de l’Estat espanyol”, diu. Per això, segons explica, per Setmana Santa han obert menys hotels que de costum i “molts tornaran a tancar la setmana vinent”. No posa en dubte que de cara a l’estiu hi hagi reserves, però explica que hi ha hotels que havien arribat a acords amb agències majoristes de viatges per al juliol i l’agost amb preus tancats de tot inclòs que difícilment podran tornar a negociar i que amb l’increment de preus que hi ha aquests darrers mesos acabaran perdent diners. Alerta també que el sector té molts problemes per trobar treballadors.
Les xifres d’ocupació que s’han previst per a aquesta Setmana Santa no són gaire elevades.
Es parla molt de Setmana Santa però en realitat són quatre dies. Sí que històricament és veritat que la Setmana Santa marcava una mica l’inici de la temporada turística, però ara ja no.
Què ho ha fet canviar?
Els dos anys de pandèmia, i ara que podríem entrar en una certa normalitat, hi ha la guerra a Ucraïna. Mira, nosaltres a les comarques gironines tenim un termòmetre molt clar amb els francesos, que són els nostres principals clients. Ells no tenen cap por però no acaben baixant. Hi ha pessimisme, la gent està preocupada i, tot que i que econòmicament tenen els mateixos diners que tenien abans de la covid, no han tornat a la normalitat i no venen. A les comarques gironines i a Barcelona també necessitem el turista estranger.
Deien que omplien amb el turista nacional i de l’Estat espanyol, no?
És cert que la gent sortirà i que a comarques gironines tindrem clients nacionals i espanyols, però amb les xifres d’establiments d’hostalatge necessitem el turista estranger. A la demarcació tenim comptabilitzats 44.000 establiments de tot tipus d’hostalatge. Parlem de 930 hotels, 148 càmpings, 846 cases rurals, 2.186 apartaments turístics i 40.271 habitatges d’ús turístic que formen un conjunt de 449.969 places, a més de 5.500 restaurants. Com vols complir tot això només amb la gent d’aquí? Per tant, manca la gent de fora, manca el turista francès, l’italià, l’anglès i tots els turistes que venien d’Europa. A més, a la Costa Brava sud tenim el problema afegit que el 2019 el 8% dels turistes que van venir eren ucraïnesos i molts russos que no vindran. El sector té moltes ganes de tornar a la normalitat, però tenim una normalitat fictícia.
Ara per Setmana Santa han obert tots els establiments?
No, no. Per Setmana Santa fa anys que no obren tots els establiments i aquest any, però, n’han obert menys que altres anys. Tenim una mitjana d’ocupació d’entre el 65 i el 70% a totes les comarques gironines i, per tant, no poden obrir tots. És més, et diré que la setmana vinent hi haurà molts d’aquests establiments que tornaran a tancar. I això no és gens normal perquè quan un hotel obre per Setmana Santa ja el manté obert fins passat l’estiu, però amb els costos de les energies i el fet que encara no estigui clar quines reserves pot haver-hi a l’estiu, molts no s’arrisquen i tornaran a tancar.
Pel que m’està dient, tampoc preveuen un estiu bo?
Per les informacions que tenim a la federació d’hostaleria, la situació encara està molt parada. Però no dubto que hi haurà reserves sobretot entre juliol i agost, encara que sigui amb la gent del país. Però amb tres setmanes o un mes de treballar no s’arregla la temporada. I aquest estiu que semblava bo perquè hi havia hotels que havien signat contractes amb majoristes d’agències de viatges amb preus tancats de tot inclòs, ara amb els costos de les energies ja estan fora de preu i difícilment es podran tornar a renegociar i, per tant, acabaran perdent diners. Això també els passa als hotelers que acullen Imserso, que tenen un preu tancat de 21 euros tot inclòs i amb la manera com s’han posat els preus del combustible i els aliments no podran aguantar les pensions completes.
Fa molt temps que s’està dient que la gent té ganes de viatjar i que quan no es percebi por per la covid ho farà, però pel que em diu això no està passant?
La gent té por encara de la covid i la gran massa no es mou tant com ens pensàvem. Hi ha una apatia molt generalitzada important. Els establiments que estan oberts tot l’any com els de la ciutat de Girona estan molt preocupats perquè no saben si podran assumir totes les despeses amb la poca ocupació que hi ha. Girona i Figueres són ciutats per visitar perquè tenen molt patrimoni, però estan bastant parats. Això, però, no és exclusiu de la demarcació de Girona. A Barcelona estan igual.
L’increment dels preus de les energies està repercutint en els preus dels establiments hotelers?
Aquí tothom està aguantant el que pot. Es faran pujades mínimes però ningú s’atreveix a apujar els preus perquè hi ha una competència molt important a tot Europa. I amb prop de 450.000 places, que això representa el 60% de la població de les comarques gironines, és una infraestructura molt potent que no omples si no és amb la gent de fora. Ara el sector té un problema important i és que no troba gent per treballar. Hi ha 45.000 persones a l’atur i nosaltres no trobem gent.
Ja s’havia dit que amb la covid hi havia hagut un traspàs de gent del seu sector al de la construcció o al comerç.
L’hostaleria és dura. Però no és dura pel treball en si, sinó pels horaris i perquè es treballa als estius quan la resta de gent fa festa. Però és la feina que ens ha tocat fer, treballar quan la resta de gent fa vacances. I costa trobar gent que vulgui treballar en el sector, llevat que sigui vocacional o que li paguin quatre vegades més, i a vegades ni així.
El seu sector, però, té fama de pagar malament els treballadors.
No és veritat que estiguin mal pagats. Vivim en una societat de l’oci i la gent no vol treballar dissabtes i diumenges. Ha canviat molt el concepte de la societat. Si no fem alguna cosa, nosaltres i les administracions, ens haurem de reconvertir. Som un país de serveis, però si les coses continuen així haurem de plantejar tancar hotels i obrir més fàbriques.