«Si no funciona, que no sigui per no haver-ho provat»
Diari de Girona. Entrevista Neus Vila. Escriptora. La saltenca Neus Vila va presentar fa una setmana la seva primera novel·la, «Torna a volar, papallona». Una dona i un home es troben quatre dècades després de la darrera vegada, però l’argument és només una excusa perquè l’autora faci reflexionar sobre la vida i el pas del temps.
Vostè vola?
A vegades, sí. Quan agafes aire i vols fer coses diferents, has de volar una mica.
Una que faig, és anar sempre amb una llibreta a la bossa de mà. Hi escric el que m’agrada, el que penso, el que veig… M’agrada molt reflexionar i donar voltes a les coses.
Uf, deu ser una dona difícil.
Per a tot.
Hem de ser diferents, hem de ser nosaltres.
Les papallones són cucs amb ales?
S’ha dit, però per a mi són metàfora de canvi, de transformació. De veure que per a tot hi ha una segona, una tercera i una quarta oportunitat.
Tantes?
I tant. Si caus, t’has d’aixecar. Les vegades que calgui.
Caça papallones?
M’agrada mirar-les. Quan veig una papallona blanca, demano un desig. Diuen que porten bona sort. I sol coincidir, quan en veig una, rebo una bona notícia o em passa alguna cosa positiva.
Al llibre parla de la brúixola que tots tenim. Cap on assenyala la seva?
Sempre endavant. Cadascú és amo de la seva vida i ha de tenir clar cap a on vol anar.
Quines oportunitats ha perdut, a la vida?
Alguna, tot i que sóc una persona que s’arrisca força. Quan una cosa m’agrada, m’hi poso. Si no funciona, que no sigui per no haver-ho provat.
No és perillós, provar-ho tot?
(Riallada) Provar et dóna seguretat, és bo que alguna cosa et surti malament. Si no fem coses noves, la vida és avorrida.
Mira enrere amb nostàlgia?
Sempre. La sensació de nostàlgia m’agrada molt, si bé sense tristor. M’agrada recordar moments que m’han fet feliç.
Més que un mort, tothom guarda a dins de l’armari un amor passat?
Tots hem tingut històries i tenim records. És bo que ens passin diferents persones per la vida. No?
Quantes més millor, sí senyora.
He, he, jo miro d’agafar la part positiva de cada persona, de tothom se’n pot aprendre alguna cosa.
A vostè que li agrada tant pensar, què li sembla que la Filosofia desaparegui de l’ESO?
Un immens error. Perquè hem d’ajudar els joves a reflexionar, a pensar. La nostàlgia que em deia abans, també significa saber com ha anat endavant la humanitat. Quan estudiava, la filosofia em va ajudar molt a entendre. És important saber com ha pensat la gent. Tindrem problemes, perquè els joves d’avui són molt digitals però els falta despertar la part més transcendental. Han de pensar, no només reaccionar.
Segons sembla, el que es porta és arreglar les coses a bufetades.
Ui, sisplau! Tan bé que es poden arreglar les coses fent un cafè amb l’altra persona. Les persones hem de parlar, i això significa també escoltar. M’ha sabut greu, a mi en Will Smith em queia molt bé!
Fa bé, millor estar-hi a bones.
Com pot ser que reaccioni així, si sempre feia declaracions molt assenyades? Deu ser allò que diuen de les diferents àrees del cervell, i va reaccionar segons la part més reptiliana.