A Girona hi ha més comerços i restaurants que abans de la pandèmia
Diari de Girona. A finals del 2019, la ciutat tenia 1.593 comerços i 261 restaurants, mentre que ara n’hi ha 1.782 i 285 amb moments, especialment la passada tardor, on s’obrien uns trenta comerços de mitjana cada mes.
El 31 de desembre de 2019, quan la pandèmia era poc més que un possible guió d’una sèrie de ciència-ficció sobre desastres, a la ciutat de Girona, hi havia 287 botigues de roba i calçat, 105 d’articles per a la llar i 62 de noves tecnologies. Si aquí hi afegim supermercats, llibreries, benzineres, farmàcies…, Girona tenia poc més d’un miler i mig de comerços. Concretament, 1.593 negocis que, tres mesos després d’aquell Nadal del 2019, van veure el mateix virus que començava a omplir llits els obligava a abaixar persianes amb els confinaments. Avui, dos anys i mig més tard, alguns d’aquells negocis s’han quedat pel camí, però també n’han obert d’altres de nous, i ara a la ciutat de Girona hi ha 313 botigues de roba i calçat, 123 d’articles de la llar i 67 de noves tecnologies. En total, 1.782 comerços. 191 més que abans del confinament en un augment que, percentualment, encara és més exagerat en una de les activitats de moda a la ciutat: la restauració. A a l’espera de l’obertura de l’hamburgueseria La Brutal del mediàtic Marc Ribas, just davant del Normal dels germans Roca, i després de la proliferació de locals de sushi com el Nomo o l’U35, a Girona ara mateix hi ha en funcionament 285 llicències de restaurant. Abans dels confinaments, als voltants del Nadal del 2019, n’hi havia 261.
«Girona ha superat la pandèmia i n’ha sortit reforçada», explica Marta Madrenas, alcaldessa d’una ciutat que, a parer seu, té «una capacitat molt alta d’atracció de clients dels municipis del nostre entorn i el fet de combinar el comerç amb altres esdeveniments de gastronomia, de cultura, d’esport…». La prova d’això és que, tot i la patacada per a l’activitat econòmica que van representar els diferents confinaments, la recuperació ha estat molt ràpida i, per exemple, entre setembre i desembre del 2021 es van obrir més de 30 comerços cada mes a la ciutat. També se’n van tancar, una mitjana de 18 per mes, però el saldo entre les que obren i les que tanquen és clarament positiu des de fa bastants mesos.
A 31 de desembre de 2020, quan va acabar el primer any de pandèmia, Girona havia aguantat prou bé el cop perquè a la ciutat hi havia 1591 comerços, només dos menys que dotze mesos abans. Una tendència que ha continuat, encara més exagerada, en aquest inici 2022 quan, segons les dades de l’Ajuntament, s’ha passat en només tres mesos de 405 botigues d’alimentació i begudes a 438 i, en números totals, de 1.667 negocis a 1.782 comerços.
Un cas a part són les obertures de nous restaurants. Especialment al Barri Vell. «Girona ja és una capital gastronòmica molt important; i això és degut a molts factors com tenir l’Escola d’Hostaleria, on es formen grans professionals, com potenciar cites com el Fòrum Gastronòmic, perquè tenim el millor restaurant del món, bons productes de quilòmetre zero…», apunta Madrenas sobre el bon moment de l’oferta culinària de la ciutat. «Hi ha molta cultura de gastronomia entre la ciutadania i això fa que es puguin entendre dades que podrien semblar sorprenents, com per exemple que hi hagi 24 restaurants més que el 2019».
Anant al detall, després de les darreres obertures com el de la plaça Bell-lloch, a Girona hi ha 285 restaurants. Efectivament, com apunta Marta Madrenas, són 24 més que abans de la pandèmia (n’hi havia 261 a 31 desembre de 2019), però aquesta escalada en el nombre de llicències s’allarga des de bastant abans. Per exemple, a finals del 2014 n’hi havia menys de dos-cents (197).
«Girona és una ciutat amable i molt atractiva per viure i obrir-hi negocis»
Molt preocupada pels efectes de l’augment dels preus de l’energia, Marta Madrenas espera que les conseqüències de la guerra a Ucraïna no espatllin el bon moment pel qual passa l’activitat econòmica a Girona. Avui, a la ciutat hi ha en funcionament 23 restaurants i gairebé 200 comerços del que estaven oberts a finals del 2019.
Podem dir que la ciutat de Girona ja ha superat l’aturada econòmica de la pandèmia?
L’ha superada i n’ha sortit reforçada. Pensàvem que nosaltres teníem una sèrie de punts que farien que Girona no patiríem tant aquesta crisi com altres ciutats i ara, amb les dades, això ha quedat acreditat. El més important és que continuem amb una capacitat molt alta d’atracció de clients dels municipis del nostre entorn i el fet de combinar el comerç amb altres esdeveniments de gastronomia, de cultura, d’esport…
No es paren d’obrir nous restaurants. L’oferta gastronòmica cada cop és més potent.
Sí. Ara ja es pot concloure que Girona és una capital gastronòmica molt important. I això és degut a molts factors com tenir l’Escola d’Hostaleria, on es formen grans professionals, com potenciar cites com el Fòrum Gastronòmic, perquè tenim el millor restaurant del món, bons productes de quilòmetre zero… Tot això fa que hi hagi molta cultura de gastronomia entre la ciutadania i que es puguin entendre dades que podrien semblar sorprenents com, per exemple, que hi hagi 24 restaurants més que el 2019 o que hi hagi hagut un increment de més del 30% en els últims deu anys.
Ara es compleixen seixanta anys de la vaga als Químics, d’aquella «Girona de les fàbriques» s’ha passat a l’actual «Girona dels serveis».
El canvi ha estat gegantí. Entre tots plegats hem aconseguit crear aquest efecte capitalitat. Tenim una ciutat amable, acollidora, amb moltes opcions i culturals que, darrerament, també atrau molts professionals, autònoms o amb petites empreses, que veuen el nivell de vida que es pot tenir a Girona i obren els seus negocis o comencen les seves aventures professionals aquí.
Noves aventures professionals? De quin tipus?
Sí. Potser no tenen la visibilitat al carrer ni per a la ciutadania, com passa amb els comerços i els restaurants, però sí que hi són i estan potenciant la nostra ciutat. Són professionals o petits equips d’enginyers que es van donant d’alta a la ciutat. El fet d’aconseguir la capitalitat del Blockchain del país ens ha ajudat a aconseguir aquesta voluntat que teníem de fer també una Girona «ciutat tecnològica». I això no vol dir que tota la ciutat estigui connectada, sinó que hi ha hagi aquí un hub important d’empreses i projectes tecnològics.
Es parla que, després de la pandèmia, professionals de grans ciutats poden optar per mudar-se a ciutats més petites i amb bon nivell de vida. Girona podria encaixar aquí?
No és que podria, és que Girona ja és una ciutat molt atractiva on esi troben tots els serveis de les grans ciutats, però amb els avantatges de les ciutats petites i mitjanes de molta més seguretat, ser una ciutat molt més amable, en la qual pots passejar, perdre’t pels seus carrers… I tot això, insisteixo, en una ciutat on els nous negocis no són només comerços i restaurants, perquè les noves empreses lligades a les noves tecnologies han augmentat quasi un 20% entre el 2017 i el 2022. La veritat és que Girona s’està fent un espai potent dins del país.
Torno a veure molts ciclistes per la ciutat. La recuperació del turisme ja va arribant?
El 2021 no va ser un bon any. Vam quedar lluny de les xifres d’anys anteriors, però ara ja es pot percebre una recuperació. Quan vam entrar nosaltres teníem l’objectiu d’allargar els dies d’estada dels turistes a la ciutat, perquè si s’hi estan tres dies en lloc d’una tarda, tenen molta més interacció amb comerços, restaurants… En el món de la bicicleta, les estades encara són més llargues. De dies, de setmanes i algunes, fins i tot, un mes. L’any passat vam tenir un turisme més proximitat i ara preveiem que anirà tornant més el turisme de més lluny i que aquesta primavera i aquest seran millors que les de l’any passat.
Passada la pandèmia, la guerra a Ucraïna i l’augment del cost de l’energia pot espatllar aquesta reactivació econòmica?
Estem molt preocupats. No només a Girona, sinó al conjunt del país. En el cas de la nostra ciutat, perquè ara que estàvem a les portes d’aquest tomb econòmic tant positiu per a la ciutat veiem com petites empreses, restaurants i botigues estan rebent factures de subministraments energètics que multipliquen per dos les de l’any anterior. I això són molts euros que per a alguns negocis poden significar ser viables o no. Sincerament, estic molt preocupada per aquest tema. L’altre dia, des d’un restaurant m’explicaven que el que l’any passat eren 500 euros ara és de 1.400. Bona part del seu benefici es perd per aquí o això posa en perill la feina dels seus treballadors.
On sí que té competències l’Ajuntament és en serveis socials. L’alça de preus castiga les empreses, però també a les persones més vulnerables.
Des de l’Ajuntament protegirem a les persones vulnerables, que segurament augmentaran, i tenim pressupost suficient per fer-ho, però a nosaltres ens preocupa també la viabilitat de les empreses. Perquè si han de tancar, això són més persones a l’atur i, per tant, més persones vulnerables. Sempre hem pensat que la millor manera de protegir les persones és donant-los oportunitats perquè tinguin feina i no hagin de rebre altres ajudes socials.