Govern i autonomies pacten rebaixes fiscals per mitigar l’impacte de la guerra
Diari de Girona. Sánchez i els presidents de les comunitats acorden una declaració unànime de suport a la posició de l’executiu a la UE per buscar una rebaixa dels preus de l’energia i a les baixades d’impostos, encara que sense perfilar de quina manera.
La monstruosa guerra a Ucraïna i les devastadores conseqüències que ja treuen el cap d’un conflicte bèl·lic que amb seguretat canviarà el món, han forçat el primer pacte polític d’importància en molt de temps. Un canvi de clima en què també ha influït el gir de timó en el PP i el relleu de Pablo Casado per un dirigent amb un perfil més pactista, Alberto Núñez Feijóo. Govern i autonomies, reunits ahir en la XXVI Conferència de Presidents a l’illa canària de La Palma, van arribar a un acord unànime que suposa la defensa tancada de la posició sostinguda per Pedro Sánchez davant la Unió Europea perquè revisi el mercat energètic i que implicarà també una rebaixa d’impostos que atenuï l’impacte de la contesa a Ucraïna i el recorregut del qual s’ha de concretar encara.
«Ajudarem el Govern», va resumir el president de la Xunta, reconeixent els «avenços» de la cimera. «Avui Espanya surt més forta perquè estem més units», va assegurar satisfeta la ministra portaveu, Isabel Rodríguez. Un ambient de concòrdia al qual va contribuir la presència del president català, Pere Aragonès, i del qual es va desmarcar amb rotunditat -res estrany en ella- la presidenta de l’executiu madrileny, Isabel Díaz Ayuso, en desbordar les demandes dels seus companys de partit i del seu nou líder.
La plasmació de l’acord d’aquesta XXVI Conferència va ser la declaració conjunta, signada per tots després de sis hores de debat al Museu Arqueològic Benahoarita de Los Llanos de Aridane, a La Palma. El text es va anar elaborant durant el dia i es compon de quatre punts. Un, l’expressió del suport al Govern en la seva posició davant del proper Consell Europeu, el 24 i el 25 de març, per aconseguir una «rebaixa dels preus de l’energia». Dos, «impulsar l’execució dels fons europeus per part de totes les administracions públiques». El document incorpora, com volia Sánchez, el compromís de «deixar al marge les discrepàncies partidistes». És a dir, que no s’utilitzin els fons contra l’executiu, com sí que va fer Casado.
Tercer punt, gestionar de manera «coordinada» l’acolliment de refugiats ucraïnesos. El president del Govern va avançar a l’inici de la cita que hi haurà disponibles 5.400 places de l’Estat i 12.800 més proporcionades per comunitats i ajuntaments. Els líders autonòmics van demanar recursos per fer front a la recepció de desplaçats i Sánchez els va traslladar la «tranquil·litat», va dir Rodríguez, que hi haurà els «fons necessaris». Es disposarà de tres centres d’acollida (Madrid, Barcelona i Alacant) i un quart possible a Màlaga.
Quart element: el pla nacional de resposta, per esmorteir els efectes de la guerra. S’hi inclou la «intensificació» de les mesures ja anunciades fins ara, com «les rebaixes fiscals» per atenuar l’impacte dels preus de l’energia «en els rebuts que paguen famílies i empreses». Aquest punt va ser, el que segons Feijóo, més va costar pactar, i el que deixava els barons del PP i Aragonès més insatisfets.
Gira per Europa