La contractació indefinida creix un 111% a Girona | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

16 febrer
0

La contractació indefinida creix un 111% a Girona

Federació d'Hostaleria   |   Novetats

Diari de Girona. Segons el sindicat UGT, aquesta millora en l’àmbit de la contractació és una primera mostra de les millores que provocarà l’aplicació de la nova reforma laboral al mercat del treball estatal i gironí, però no l’última.

Els nous contractes indefinits van créixer a Girona un 111% el gener del 2022 respecte al mateix mes de l’any anterior. Al primer mes de l’any,es van signar 5.028 contractes indefinits de nova creació entre totes les seves modalitats, en enfront dels 2.375 del gener de 2021. Aquest augment ha suposat més que doblar el nombre de nova contractació indefinida a comarques gironines. Tot i això, la contractació dominant a Girona continua sent la temporal, amb 16.015 contractes el gener de 2022, un 13’69% més respecte a un any abans, quan hi va haver 14.087 contractes nous d’aquest tipus. En aquest sentit, UGT recolza aquestes dades oficials i afegeix que és un primer efecte, de l’aprovació de la reforma laboral. El sindicat continua defensant que l’acord aconseguit amb l’administració i la patronal beneficia i millora les condicions laborals. Així ho expliquen en les diferents assemblees explicatives que realitza sobre les novetats del nou marc normatiu. Ahir, va ser el torn de Girona, on el secretari general d’UGT a Catalunya, Camil Ros, i el secretari general a comarques gironines, Maxi Rica van desgranar les primeres xifres i avenços de l’impacte de la reforma al mercat laboral gironí.

L’aplicació serà semblant a tots els llocs, afirmen els dos líders, però avisen que cada territori té una casuística específica. En el cas gironí, el sector turístic és un dels principals afectats. Maxi Rica va reivindicar un canvi de paradigma arran de l’aprovació de la llei: «Venim d’una contractació precària i passem a una contractació fixa i indefinida». El líder sindical a Girona creu que la reforma canviarà el model de turisme a Catalunya, però especialment a la Costa Brava: «Estem treballant propostes per a la nova Llei de Turisme. Volem que no sigui un turisme depredador. Ha de ser respectuós amb les persones treballadores, amb l’entorn i amb el medi ambient».

Millora en el sector turístic

Un altre dels punts d’impacte directe a l’economia turística de Girona serà la prevalença dels convenis de sector per sobre els convenis d’empresa. Rica va carregar contra les externalitzacions. Creu que havien precaritzat el sector turístic, ja que les empreses multiservei no pagaven el que tocava per la feina feta. De fet, segons dades d’UGT, els treballadors d’un hotel estàndard de tres estrelles podrien veure incrementats els seus salaris entre 2.800 i 6.600 euros, en funció de la seva categoria laboral, gràcies al canvi de referència en els convenis. Aquestes dades no inclouen les revisions del Salari Mínim Interprofessional (SMI), que s’han de fer després de l’aprovació de la pujada de l’SMI a 1000 euros d’aquest febrer. Tot i això, segons l’informe sindical, 6 de les 9 categories detallades cobraven per sota dels 14.000 euros anuals que garanteix el mínim salarial establert per una jornada a temps complet.

A més, Camil Ros va destacar que el nou marc també dona estabilitat en altres àmbits com els ERTOS, que queden regulats per llei, i com es reverteix la ultraactivitat.

UGT també va haver d’abordar l’última novetat en el mercat laboral, la pujada de l’SMI de 965 a 1.000 euros, amb efecte retroactiu a l’1 de gener, pactada només entre l’administració i sindicats, però que per Ros no deixa de ser meritòria: «És una conquesta molt important. Si mirem des del 2007 fins ara, no hi ha cap salari que hagi pujat tant. Era necessari una pujada dels salaris».

El 2023, esperen que l’SMI català estigui als 1.200 euros, el 60% del salari mig europeu. UGT estima que entra 24.000 i 30.000 persones a comarques gironines es veuran beneficiades per la pujada de l’SMI, tot i assegurar que no disposen de les xifres exactes. A l’àmbit català calculen que afectarà unes 240.000 persones.

Els afiliats a la Seguretat Social augmenten a totes les comarques

Els afiliats a la Seguretat Social van augmentar a totes les comarques gironines el gener de 2022 respecte de les dades del mateix mes del 2021, segons les dades provisionals de l’Institut d’estadística de Catalunya (Idescat). Una tònica que es va repetir a tot Catalunya.

L’increment a Catalunya interanual al gener va ser del 3’4%. Les comarques del Gironès (4’4%), l’Alt (4’36%) i el Baix Empordà (4’99%), axí com la Selva (5’42%), la Cerdanya (7’9%) i el Ripollès (3’75%) van créixer per sobre l’increment català en aquest àmbit. la Garrotxa va crèixer quasi igual percentualment que la mitjana catalana (3’28%)i el Pla de l’Estany ho va fer una mica per sota (3’04%).

Al gener hi havia 318.358 afiliat a la Seguretat Social a les comarques gironines, un increment de 4,61% en comparació les dades del gener del 2021, quan n’hi havia 304.315.

Si comparem l’evolució respecte al nombre d’afiliats a la Seguretat Social del desembre, totes les comarques de la demarcació de Girona perden afiliats, a excepció del Ripollès, que pràcticament es manté (0’15%). La resta van perdre afiliats. El Baix Empordà va ser la que més afiliats va perdre percentualment (-2’2%), seguida de l’Alt Empordà, amb un -1’55% i la Cerdanya, -1’46%. En total, del desembre al gener, va deixar d’haver-hi 3698 afiliats menys a la província de Girona, un descens de l’1’15%. Aquesta és tendència que també s’ha repetit majoritàriament a Catalunya.

A escala catalana, pel que fa al creixement per sectors productius, els serveis va ser el sector que va sumar més afiliats a la Seguretat Social, amb un increment del 4’6% i unes 110.000 noves persones, mentre que la indústria en va afegir 7.634, 1’6% més. En canvi, l’agricultura és l’únic sector que ha reduït el nombre d’afiliacions a la Seguretat Social (-375).

Les empreses podran absorbir plusos per limitar-se a pagar l’SMI

El Tribunal Suprem avala que les empreses absorbeixin complements salarials d’antiguitat per esmorteir en els seus balanços la pujada del salari mínim interprofessional (SMI). És a dir, si actualment un treballador cobra 975 euros (965 euros de l’SMI i 10 euros més per triennis) és lícit que la companyia, en vista de l’imminent increment del salari mínim a 1.000 euros, li apugi el sou ‘només’ a 1.000 euros i no a 1.010 euros (que sortirien de sumar SMI més els triennis). Així ho ha dictat l’alt tribunal en una sentència datada del 26 de gener d’aquest any en què els magistrats de la sala social opten per la interpretació més restrictiva per al treballador i més beneficiosa per a l’empresari, que es pot estalviar part dels costos salarials d’aquells empleats més mal remunerats, sempre que no l’hi limiti el conveni col·lectiu d’aplicació.

«La revisió del salari mínim interprofessional no afectarà l’estructura ni la quantia dels salaris professionals quan aquests, en el seu conjunt i còmput anual, fossin superiors a aquell. […] Només es pot bloquejar la compensació i absorció per heterogeneïtat dels conceptes salarials quan s’hagi convingut així al conveni, col·lectiu», cita el Suprem en la sentència, que resol un cas interposat per una patronal per la pujada de l’SMI del 2019.