Alcaldies i empreses demanen, al Ripollès, entrar als JJOO
El Punt. Batlles i gremis se senten exclosos veient l’actuació de la Generalitat i el Consell Comarcal reclamarà que la consellera de Presidència els integri i els informi i votar. Creuen que implicar-los-hi faria millorar infraestructures.
El debat sobre la candidatura de Barcelona-Pirineus per ser seu dels Jocs Olímpics d’Hivern el 2030 s’ha reprès en els darrers dies, però amb l’anunci d’una consulta que en deixa fora la comarca del Ripollès, les negociacions frustrades amb Aragó i sense que s’acabin de conèixer els plans i les subseus. Al Prepirineu gironí se senten bandejats i el president del Consell Comarcal del Ripollès, Joaquim Colomer, ha demanat a la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, que exposi al consell d’alcaldes el projecte.
Al territori es fan sentir les veus contràries als Jocs, i ahir van tallar la C-17 com a senyal no tan sols d’oposició, sinó també de voluntat de ser consultats. Colomer recorda que no ha sentit cap alcaldia de la comarca oposant-s’hi, però lamenta alhora que “ni es té clara la pregunta ni sembla que el govern sigui conscient de quines comarques integren el Pirineu”.
Coincidències municipals
Entre les alcaldies de la comarca, de moment no s’han plantejat l’opció de promoure consultes locals paral·leles per copsar el parer majoritari dels seus habitants. Amadeu Rosell, alcalde de Llanars, creu que “s’hauria de fer alguna cosa”, tot i que encara no s’ho han plantejat. I Imma Constans, batllessa de Queralbs, coincideix que “es podria fer”. Per l’alcaldessa de Ribes de Freser, Mònica Sanjaume, seria una opció, “però la prioritat és que comptin amb una comarca pionera” en els esports d’hivern. A Ribes i la Molina, a la dècada del 1910, van organitzar alguns dels primers campionats, i Sanjaume recorda que l’única olímpica a Pequín, Núria Pau, va néixer al poble.
L’alcalde de Camprodon, Xavier Guitart, també manifesta la “por de quedar-ne al marge” sense saber-ne ni tan sols els motius i formant part del Pirineu. I creu que podria ser una oportunitat perquè “el tren de les inversions no passi de llarg”. En matèria d’infraestructures, els quatre alcaldes convenen que diversificar l’abast territorial reduiria impactes.
Oportunitats
L’amenaça de l’especulació plana sobre l’esdeveniment. Però per Colomer, president del consell, repartir inversions podria afavorir que els allotjaments dels esportistes esdevinguessin habitatge protegit, en una comarca on tenen dèficit, o desencallar projectes com ara el túnel de Toses, la millora de la línia ferroviària entre Vic i Puigcerdà o el desplegament de la fibra.
L’hostaleria vol parlar
“Pensem que qualsevol actuació que es faci a la comarca o a prop que generi una afluència de públic és interessant per a una de les comarques més petites de Catalunya pel que fa a habitants. S’ha d’apostar per iniciatives de tot tipus”, manifesta el president de Ripoll Comerç, Josep Forcada, que no es declara ni a favor ni en contra dels Jocs, però que es mostra dolgut que el Ripollès hagi quedat fora del referèndum vinculant sobre la presentació o no a la candidatura olímpica. “Sempre ens queixem que des de fora no ens tenen en compte i ara la mateixa Generalitat s’ho hauria de replantejar”, opina el president de Ripoll Comerç, que, a més, afegeix que si es tira endavant aquest o qualsevol altre projecte “s’ha de lluitar perquè les infraestructures estiguin el màxim de bé possible” al Ripollès. En aquest sentit recorda, a banda d’invertir en les carreteres –millorar els accessos a Ripoll per evitar, entre altres coses, les cues quilomètriques que es formen sobretot els caps de setmana–, també invertir en el tren. “És detestable l’estat dels trens d’aquesta línia. Anem en trens d’època”, critica.A l’Associació Hostaleria del Ripollès es mostraven ahir també indignats amb la Generalitat per haver deixat aquesta comarca al marge de les decisions: “Es va lluitar molt per aconseguir la marca Costa Brava-Pirineus, que nosaltres som dins d’aquesta marca, i a l’hora de la veritat se’ns exclou”, afirmava Fran Barroso.
El tancament per la covid-19, en el record
Barroso, de la junta de l’associació hostalera, recorda que el sector està molt dolgut encara per la gestió de la pandèmia. “Això se suma al període traumàtic que hem passat o passem. Recordem com el Nadal passat ens van tancar la comarca perimetralment sense previ avís amb les neveres plenes”, rememora aquest portaveu de l’hostaleria que carrega durament contra l’administració catalana: “Ens sentim molt menystinguts, s’està intentant fer i defensar una marca i després t’exclouen”, diu Barroso, que recorda les nombroses meses de treball que es fan i al final sembla que no serveixen per a res. “El neguit i el malestar del sector és profund”, rebla entre les crítiques acumulades pel temps de pandèmia.