Blog

En aquesta evolució destaquen la pujada del preu de l’electricitat, major aquest mes que el desembre de 2020. També influeix, encara que en menor mesura, l’augment dels preus de l’alimentació, enfront del descens registrat l’any passat. A conseqüència d’això, l’alça del nivell general de preus respecte al mes anterior és la segona major de l’any, després de la d’octubre (1,8%) i seguida per les d’abril (1,2%) i març (1%).

El preu de la llum, que ha arribat a acostar-se als 400 euros el megavat per hora (MWh) porta diversos rècords durant aquest mes, la qual cosa el pot convertir en el més car de la història. Tot això ha afectat l’IPC i comença a afectar a tota l’economia.

Les dades, que contrasten amb el tancament interanual de desembre de fa un any, que va ser del -0,5%, reflecteixen que l’escalada del nivell general de preus, que va començar amb l’energia, s’està traslladant al conjunt. La inflació subjacent (índex general sense aliments no elaborats ni productes energètics, els elements més volàtils) augmenta quatre dècimes fins al 2,1%, amb el que se situa gairebé cinc punts per sota de la de l’IPC general.

El banc Central Europeu (BCE), que fins fa poc havia considerat l’escalada de la inflació com a transitòria, ja ha eliminat aquesta qualificació del seu discurs, si bé descarta ara com ara pujades dels tipus d’interès. La Reserva Federal dels EUA, per part seva, ja ha admès que la inflació s’ha colat en tots els sectors i anticipa tres pujades del preu dels diners l’any que ve.

Segons les dades de l’INE, la taxa de variació anual estimada de l’IPC harmonitzat se situa també en l’en el 6,7%, més d’un punt superior a la registrada el mes anterior. La inflació mitjana anual se situa en el 3,1% aquest any 2021, al nivell de 2005, si és que es confirma la dada al mes que ve.

Per part seva, la variació mensual estimada de l’IPCA és de l’1,2%. El nivell de preus té efectes en moltes variables, que van des dels salaris fins a l’estalvi o les pensions, encara que aquestes últimes tenen com a referència la inflació mitjana anual que es va registrar el novembre passat, que es va situar entorn del 2,5%.

Salaris

L’evolució de la inflació contrasta amb la dels salaris, que fins a novembre van acumular un increment de l’1,49% en els 2.757 convenis registrats fins al 30 de novembre. Aquest increment salarial està per sota de les directrius marcades en l’acord interconfederal per l’ocupació i negociació col·lectiva (AENC) 2018-2020, que plantejava pujades salarials de l’entorn del 2% més un punt percentual lligat a conceptes com la productivitat, els resultats empresarials i l’absentisme laboral.

Pensions

També afecta les pensions. Els pensionistes es veuran beneficiats per una paga per compensar el desviament respecte la inflació estimada que va servir per actualitzar-les al 2021, el 0,9%. De totes maneres no recuperaran tot el que han elevat els preus, el 5,5%, sinó que la referència serà la inflació mitjana de desembre de 2020 a novembre de 2021, situada entorn del 2,5%. En 2022, les prestacions han de revalorar-se a partir d’aquest nivell

Estalvi

Al seu torn, una inflació tan elevada afecta especialment a l’estalvi que està en comptes i dipòsits bancaris, amb un interès mitjà del 0,01% en les que tenen un termini de fins a un any; del 0,47% des d’un i fins a dos i del 0,02% en els terminis de més de dos anys, segons les dades del Banc d’Espanya referits a octubre. Els tipus d’interès oficials segueixen en el 0%.

Lloguers

Aquells inquilins que tinguin revisió del lloguer aquest mes veuran incrementar-se la renda en un 6,7%, que sol ser la referència que es fixa en els contractes, és a dir la taxa interanual d’inflació. D’aquesta manera, un lloguer de 700 euros passaria a ser de 746,7 euros, és de dir, de 46,7 euros més al mes i 560,4 euros més a l’any.