Blog

«La tramuntana justa» forma part d’un dels versos del poema probablement més popular d’aquestes terres, escrit per Carles Fages de Climent: Oració al Crist de la Tramuntana. Des de la seva fundació, per Ràdio Popular de Figueres, una de les emissores que abastava més potencia i cobertura de les nostres comarques, es recitava cada dia a les 12 del migdia, abans de l’Angelus, fet que el va fer molt conegut. Molta gent connectava només per escoltar-lo. Era també el poema i oració preferit d’en Jordi Comas, empresari turístic del que es compliran al 2022 deu anys de la seva mort en tràgiques circumstàncies. President dels empresaris de les comarques gironines, cinquanta anys abans ell i la seva dona, Carme Hospital, havien arribat de l’Empordà interior (perquè segons Josep Pla l’Empordà comença al Congost del Ter) fins aquell sorral farcit de pins que era Platja d’Aro, on engegaren del no res un important grup d’empreses d’hostaleria i restauració.

Jordi Comas va mantenir sempre una gran activitat i dedicació a diferents activitats que anaven més enllà de la seva faceta empresarial en benefici tant de la comunitat com de la Costa Brava. El negoci turístic a casa nostra ha estat aixecat fonamentalment per emprenedors que moltes vegades han començat modestament, per empreses familiars que han encadenat generacions o per pioners que han fet de la seva iniciativa un projecte econòmic i d’arrelament personal al territori. Siguin professionals o empresaris. Aquesta tasca mai ha estat protagonitzada per grups de fora. Que això no passés exigia un compromís amb la vida cultural, amb buscar un equilibri en defensa del patrimoni natural, i sobretot la creació essencialíssima d’una actitud acollidora i personalitzada cap al turista. Això en Jordi ho sabia fer, va crear una xarxa, una cadena d’amistats arreu del món, de la qual ell era el fil conductor que els unia. Energètic i vital, va tenir una vocació industrial: fer una fàbrica d’amics. Com diu encertadament Josep Puigbó , «va mantenir una actitud positiva davant la vida i la va saber encomanar als altres».

El documental no és estrictament sobre ell, sinó que el documental és ell mateix: el seu esperit i la manera com va saber convocar una reflexió permanent sobre el paisatge humà, la problemàtica territorial i de les comunicacions, el medi natural, la capacitat d’acollida, la millora de la gastronomia, la recuperació del vi de casa nostra, la formació dels professionals, la cultura i l’art. Un cop visionat resten obertes preguntes. Cap on hem d’anar? Quin paper han de tenir les reivindicacions cap als forts moviments que defensen no construir un pam més? Què volen i hem d’oferir els nostres visitants? I evidentment la gran pregunta: què en pensaria de tot això en Jordi Comas? No hi ha solucions màgiques però d’alguna manera el documental permet albirar, distingir encara que sigui de lluny un possible futur.

A aquesta i moltes altres preguntes hi ha volgut contestar la Fundació Jordi Comas. Quan s’acosten els set anys de la seva constitució a l’Hotel Costa Brava de Platja d’Aro i al saló que du el seu nom, des del que hi ha una vista espectacular sobre el mar, podríem dir que, poc a poc, la Fundació ja és un dels focus més actius del pensament i reflexió sobren el turisme i la Costa Brava. El mateix documental, els premis de recerca local, els premis T a destacats personalitats de diferents àmbits però sempre amb una connexió amb el turisme, les jornades i seminaris que es celebren a la Fontana d’Or de Girona o a ESADE a Barcelona. També els sopars-col·loquis amb protagonistes de l’actualitat. Carme Hospital, presidenta de la fundació que porta el nom del seu marit, amb qui va formar un tàndem extraordinari d’amor i feina la lidera activament. Un deure que es va fixar amb el propòsit d’homenatjar-lo públicament continuant el seu esperit de concòrdia, reflexió i servei a la societat.