Diari de Girona. Un miler d’empresaris demanen al Govern «celeritat» en les obres. La ministra de Transports, Sostenibilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez Jiménez, es va comprometre ahir a què l’any «2025 o 2026» estigui a punt la connexió del Corredor Mediterrani que uneix Almeria amb la frontera francesa, encara que no va fer cap menció a la resta de la infraestructura. «Estic en disposició de dir que, l’any 2025 o 2026, almenys la connexió entre Almeria i França estarà executada, i que tots els trams que actualment estan en execució estaran acabats», va assegurar Sánchez Jiménez davant de més de mil empresaris reunits ahir a Madrid per demanar celeritat en les vies del ferrocarril que aspiren a connectar Algesires i França a través de l’alta velocitat.
«Jo vull ser una ministra compromesa amb el Corredor i sóc una ministra compromesa perquè aquest Govern és un Govern compromès», va assegurar Sánchez Jiménez. El ministeri de Transports suma un total de 6.000 milions d’euros en els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE), que estan actualment en tramitació al Congrés dels Diputats, dels quals més de 1.200 milions es destinaran al Corredor Mediterrani. «Aquesta és la quantitat consignada i això ens permetrà avançar. Espero que això contribueixi a posar més trams en servei», va afegir.
En concret, Sánchez es va comprometre a tenir finalitzat el tram de Múrcia, per poder-lo connectar amb Madrid, Cuenca, Albacete i el nord d’Espanya. També va afirmar que estarà a punt el port de Tarragona, per tal d’unir-lo amb la resta d’Europa, així com altres enllaços logístics com La Llagosta. També es va comprometre a fer realitat l’alta velocitat entre València i Castelló, per tal que deixi d’interferir en els serveis de Rodalies (doble via entre València i Castelló), i la connexió «directa i d’alta qualitat» entre Granada i Màlaga per Antequera. «Ens trobarem en situació de poder connectar les tres capitals de la Comunitat Valenciana amb ample estàndard», va garantir la ministra.
«Estem en el bon camí, tenim aquests compromisos pressupostaris i la voluntat política s’està traduint en avenços tangibles. A més, tenim un altre element que ens pressiona, que és l’ajuda dels fons europeus, que, a més, ens defineix unes fites temporals perquè tot el que s’ha compromès pels fons europeus per al Corredor Mediterrani ho haurem d’executar abans de 2026», va explicar la ministra. Els empresaris que van organitzar l’acte van lamentar els retards constants que hi ha hagut en els últims anys. «Si els successius governs d’Espanya s’haguessin pres seriosament el Corredor Mediterrani, aquest podria estar construït fa deu anys. Vam perdre aquest tren i tot indica que perdrem el de 2025, ajudem a no perdre més trens», va demanar després de les paraules de la ministra el president de l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE), Vicente Boluda. A més de Boluda, van participar en l’acte d’ahir a Madrid el president de Mercadona, Juan Roig; el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre; el president de CaixaBank, José Ignacio Goirigolzarri; el conseller delegat de Vectalia, Antonio Arias; el president de BP España, Carlos Barrasa; el president de la Cambra d’Espanya, José Luis Bonet, el president del grup Consentino, Francisco Martínez-Cosentino, i el president de Premsa Ibèrica, Javier Moll, entre molts altres.
Boluda s’havia dirigit prèviament a Raquel Sánchez per dir-li que «moltes dades li sonaran», perquè porten «repetint-les cinc anys i patint-les durant 25». «Ministra, té una oportunitat única; l’oportunitat de deixar que Espanya perdi el tren del progrés i el tren del segle XXI, el Corredor Mediterrani», va inquirir Boluda.
Promeses incomplertes
La veritat és que la primera vegada que es va posar el focus des de les autoritats públiques en aquest corredor va ser de la mà de José Blanco (PSOE) l’any 2011, quan va prometre que el 2020 ja estaria acabat. Uns anys més tard (2013), el llavors ministre d’Afers exteriors, José Manuel García Margallo, ho va reclamar com a xarxa vertebradora per a Europa i el 2014, la ministra de Foment, Ana Pastor, «ho va deixar en l’aire». L’any 2016, davant dels successius retards en les promeses, els empresaris es van organitzar per intentar pressionar als diferents Governs per a impulsar aquesta iniciativa. «De la Serna, l’any 2017, ens va dir que havíem de ser realistes, que les obres entre Almeria i Múrcia havien començat poc abans i que no estarien acabades», van explicar durant l’acte a través d’un vídeo.
Tot i això, l’anterior ministre de Transports, José Luis Ábalos, va prometre que l’any 2025 el Corredor Mediterrani podria estar llest gràcies als fons europeus. La seva successora, Raquel Sánchez, sembla que endarrereix aquesta realitat, encara que assegura que, de cara a aquella data, estarà acabat el principal tram, que uneix el Llevant espanyol amb França. D’altra banda, el president de CaixaBank, José Ignacio Goirigolzarri, va assegurar que «perquè el procés de recuperació no sigui flor d’un dia i tinguem capacitat que sigui estructural, necessitem impulsar la productivitat de la nostra economia». Per això, va indicar que «si hi ha una cosa paradigmàtica en aquesta transformació, és el Corredor Mediterrani». «Darrere seu hi ha dues idees: la combinació de l’Espanya radial i l’Espanya circular, i per altra la relació econòmica, des del punt de vista estructural», va afegir Goirigolzarri.
Una «oportunitat econòmica»
Mentrestant, l’economista Fernando Trías de Bes va defensar que «en un món global i amb el comerç en línia, que ha avançat en un any el que hauria d’haver avançat en cinc, el nexe entre transport portuari i terrestre s’ha convertit en una dels avantatges competitius geopolítics». «Cada dia sense corredor Espanya perd una oportunitat econòmica que no es pot comparar amb cap altra», va afegir.
«Seria una de les millors inversions que es podrien fer amb fons europeus»
L’empresari valencià Juan Roig adverteix que és imprescindible per tenir «una Espanya solidària, on tothom tingui les mateixes oportunitats».
Més de mil empresaris es van reunir ahir a Madrid per a demanar celeritat a l’executiu espanyol en l’execució de les obres del Corredor Mediterrani. L’objectiu inicial era que l’alta velocitat connectés Algesires amb la frontera francesa -unint ciutats com Barcelona, València, Alacant i Múrcia- l’any 2025, encara que els retards en les obres allunyen aquesta possibilitat. «El corredor mediterrani seria una de les millors inversions que es podrien fer amb els fons europeus», va assegurar Juan Roig, president de Mercadona i integrant de l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE), principal impulsor d’aquesta iniciativa. Roig va advertir que, si l’objectiu és tenir «una Espanya solidària, en la qual tothom tingui les mateixes possibilitats de tenir una economia sana»; està bé tenir «una Espanya radial, però l’Espanya circular és molt important, i dins d’aquesta Espanya circular, el Corredor és molt important».
«Portem set presidents de govern de diferents partits i el Corredor no s’ha fet. Ens sembla molt bé que Madrid estigui connectada amb 22 ciutats, però n’hi ha moltes altres, com Alacant, Múrcia, València […] que no ens estem comunicant. I això és discriminatori per al 50% de la població que viu a Espanya», va advertir el president de Mercadona. En la mateixa línia, el president de la CEOE, Antonio Garamendi, va afegir que «totes les infraestructures són clau per a un país». «El desenvolupament d’infraestructures ha de ser present en els objectius d’Espanya, sobretot ara, amb l’arribada dels fons europeus», va reblar. El màxim representant de la CEOE va reivindicar la necessitat d’avançar en la construcció del Corredor Mediterrani per impulsar «la competitivitat del país», però també va reivindicar el Corredor Atlàntic, la millora de la connexió ferroviària d’Extremadura o l’ampliació de l’aeroport de Barcelona-El Prat. «Totes les infraestructures són importants, i cal ser exigents amb el Govern per a desenvolupar-les», va concloure.
«Volem Corredor», una iniciativa impulsada per empresaris el 2016
La iniciativa «Volem Corredor» va néixer el 2016 davant del cansament d’empresaris, sobretot valencians, pel fet que el Govern els donés «llargues i evasives de forma permanent». L’ample internacional en les vies ferroviàries és l’ample més estès, però la presència a Espanya d’ample ibèric en la majoria de la xarxa ferroviària dificulta la connexió amb Europa. El lobby, per tant, reclama la construcció d’una doble plataforma ferroviària (per separar els trens de mercaderies dels de passatgers) i d’ample internacional (que permeti la connexió amb França). L’arc mediterrani concentra, segons Vicente Boluda, al 50% de la població espanyola, el 51% dels exportacions o el 50% del turisme. «No és un caprici, sinó que té beneficis econòmics, mediambientals i de cohesió del territori», va indicar.
