L’IPC es dispara a l’Estat fins al 5,5% a l’octubre, la xifra més alta des de 1992
Diari de Girona. Si la dada, afavorida per l’electricitat i els carburants, es confirma el 12 de novembre, consolidaria l’acceleració de la inflació en els últims mesos.
Com ja va passar el mes passat, el preu de l’electricitat ha disparat la inflació el mes d’octubre. Els preus van continuar la seva escalada aquest mes, impulsats per l’encariment de l’electricitat i els carburants, fins a arribar a una taxa interanual del 5,5% respecte al mateix mes de 2020. Es tracta d’un repunt un punt i mig superior al de setembre (4%), que ja va significar una alça de grans proporcions i la taxa més alta des de 1992, fa 29 anys.
L’Institut Nacional d’Estadística (INE) va publicar ahir l’avanç de l’índex de preus de consum (IPC) d’octubre, una dada que de confirmar-se el pròxim 12 de novembre consolidaria l’acceleració de la inflació en els últims mesos, cada vegada més intensa. Malgrat aquest enlairament del nivell general dels preus, tant el Banc Central Europeu (BCE) com la Reserva Federal dels EUA, on també s’ha disparat la inflació, consideren que és un fenomen atribuïble a l’augment dels de l’energia i de les matèries primeres en general.
Darrere d’aquest repunt de la inflació, que experimenta el seu vuitè mes consecutiu de pujades, està l’encariment de l’electricitat i, en menor mesura, de carburants i lubrificants per a vehicles personals, que a l’octubre del passat any es van abaratir. L’índex de preus de consum (IPC) es va disparar a l’octubre el 2% respecte a setembre, segons les dades de l’INE.
L’embranzida de l’energia s’està traslladant a la inflació subjacent (índex general sense aliments no elaborats ni productes energètics), que ha augmentat en quatre dècimes fins a l’1,4%, amb el que se situa més de quatre punts per sota de la de l’IPC general. Aquesta és la diferència més alta entre totes dues taxes des del començament de la sèrie, l’agost de 1986.
Un dels riscos d’aquest impuls de la inflació són els efectes denominats de segona ronda, mitjançant els quals aquestes pujades els acaben traslladant les empreses als productes i serveis per a evitar perdre marges.
Al seu torn significa la possibilitat que es registrin pressions per apujar els salaris, ja que perden poder adquisitiu, amb el que s’entra en una espiral preus-salaris. La pujada mitjana en conveni ronda en l’actualitat l’1,4%. I molts convenis no preveuen l’actualització respecte a la inflació actual.
El poder de compra a l’estalvi
Al seu torn, la inflació resta poder de compra a l’estalvi, especialment el que està en comptes i dipòsits bancaris, amb un interès mitjà del 0,01% en les que tenen un termini de fins a un any; del 0,57% entre un any i fins a dos i del 0,20% en els terminis de més de dos anys.
Un altre dels efectes de la pujada del nivell general de preus és el seu impacte en les pensions, l’actualització de les quals s’ha tornat a lligar a l’evolució de l’índex de preus de consum (IPC) mitjà de l’any fins a novembre. Fins a l’octubre, la inflació mitjana de l’exercici s’ha situat entorn del 2,5%. La Seguretat Social ha d’abonar la diferència entre el nivell que es marqui al novembre i el 0,9% que van pujar les pensions aquest 2021. A més, en 2022 les prestacions han de revaloritzar-se a partir d’aquest nivell.
L’evolució de la inflació subjacent indicaria que l’enlairament de l’energia s’estaria traslladant al conjunt de l’economia, si bé encara hi ha molta distància entre la inflació més volàtil i l’estructural. D’aquí ve que les autoritats monetàries no estiguin encara preocupades o així ho manifestin públicament.
La Cambra de Comerç de Barcelona ja va advertir dimecres que la recuperació del nivell de producte interior brut (PIB) podria retardar-se a Catalunya fins a 2023 en el cas que la inflació i la falta de subministraments s’enquistin de manera prolongada. Un dels elements essencials de l’escalada dels preus és l’electricitat, amb un preu en el mercat majorista que s’ha assentat per sobre dels 200 euros el megavat (MW) hora (MWh), enfront d’una mitjana al voltant de 60 euros de maig passat. Aquests increments es traspassen als rebuts d’uns 11 milions de consumidors amb la tarifa regulada (PVPC). L’origen d’aquestes alces és la cotització del gas.