Entra a l’infern… per l’estany de Sils
Diari de Girona. La història del pagès de Tordera Pere Porter encara és present avui en dia en aquesta ruta. Els estanys de Sils són un patrimoni natural molt apreciat i una de les zones humides més ben conversades de les comarques gironines. Disposen d’una riquesa de flora i fauna molt destacada. Però no sempre ha estat així. Abans l’estany era conegut per ser una de les importants portes a l’infern… segons recull una llegenda.
El llibre Llegendes de Catalunya dedica un capítol a la que està catalogada com la porta de l’infern. Fa molt temps enrere, les zones pantanoses com aquesta de Sils es pensava que eren punts de propagació de malalties. Tenien mala fama i es relacionaven sovint amb l’acció de l’infern i el diable. Es pensava que els estanys eren un focus de malalties infeccioses amb una atmosfera tenebrosa: com a l’infern. Segons la llegenda recollida en el llibre, l’any 1608 hi havia un pagès de la zona la Tordera conegut amb el nom de Pere Porter que tenia un important deute econòmic. No revelarem tota la història perquè millor llegir-la en el llibre, però el pagès s’endinsa en una zona tenebrosa com són els actuals estanys de Sils. Però si el que volem és gaudir d’aquest paratge natural també podem fer una ruta sortint de la zona d’aparcament que porta el nom precisament d’en Pere Porter. Com si fossim ell, però sense deutes ni sense topar-nos amb el diable podem iniciar una ruta per caminar per aquest espai natural on hi ha una important zona de pollancres, espais inundats de gran interès biològic i vegetació destacada.
Es tracta d’una ruta molt planera a través també de camps de cultius. L’únic dimoni que ens podem trobar és el que dona nom al pont. En aquest sentit, en la guia trobem una explicació molt acurada d’un tram de l’itinerari. «La pista continua tot recte i sempre acompanyada per la séquia a la nostra esquerra. Anem passant plantacions d’arbres de creixement ràpid, bàsicament pollancres i plataners, i en arribar a un encreuament amb altra pista girem a l’esquerra travessem la séquia i, uns metres endavant, girem a la dreta seguint els senyals cap el pont del Dimoni. Aquest pont data del segle XVIII i també reuneix alguna que altra llegenda local.
I un cop superat el pont ja podrem enfilar el camí de tornada cap a Sils seguint la mateixa pista. A partir d’un punt, el camí transcórrer pel costat de la via i podem arribar fins a un mirador-observatori per veure la zona inundable que, va variant, segons l’època de les pluges.
Tornarem a trobar un pont, en aquest cas, sobre la via del tren, i seguirem cap a l’esquerra per una pista més ampla que ens portarà fins a Sils. Aquí el paisatge varia una mica, ja que caminarem veient diferents camps de cultius i passarem a prop de dues masies molt destacades: Ca l’Amargant i Can Serverí. I finalment, encarem ja el tram final que ens portarà fins a Sils i arribarem a l’aparcament d’on haurem iniciat la nostra ruta.