Blog

El recorregut escollit per l’alcalde de Santa Coloma de Farners, Joan Martí (ERC), comença a pocs metres de l’ajuntament, al monument Simbologia de Josep Martí Sabé. És una de les nombroses obres de què va fer donació aquest escultor al municipi. A banda de reunir símbols locals i històrics (la data fundacional del municipi, el colom, la guerra del Segadors…), és l’obra que es reprodueix quan s’homenatja els fills predilectes o adoptius, visitants rellevants de Santa Coloma: artistes com ara Josep Beulas, escriptors com ara Salvador Espriu i Joan Vinyoli, polítics com ara el president Quim Torra, científics com ara el pare Lluís Rodés Campderà, i l’alcalde vol fer un especial esment del professor de la UdG, investigador i químic Xavier Ribas. “Tots ells, més o menys mediàtics, són el reflex de la vitalitat del municipi, i aquesta escultura és especialment important perquè l’autor era una persona estimada aquí”, diu Martí.

Per a la segona parada només ens cal travessar el carrer fins a l’escola Sant Salvador d’Horta. Aquí, l’alcalde recalca “la importància de l’educació, pilar de la societat”. Aquesta escola en concret (una de les tres del municipi) va celebrar l’any passat el centenari, tota una institució per on han passat generacions de colomencs (entre ells, l’alcalde, el seu pare i els seus fills). Destaca que, fa uns anys, en aquesta escola es va generar un desequilibri per la tendència a concentrar-s’hi fills d’immigants i nouvinguts. “Són situacions complexes, però l’Ajuntament i les regidories del moment i els equips directius dels centres en consens van fer una bona feina i es va saber redistribuir l’alumnat en funció de les necessitats educatives. Ara és una escola de referència”, diu Martí. És l’ocasió de recordar que a Santa Coloma hi ha prop d’un 30% de la població d’origen estranger: el col·lectiu més nombrós és el dels romanesos i el segon, el dels sikhs. Finalment, l’alcalde tampoc vol deixar de remarcar que l’escola Sant Salvador d’Horta va ser punt de votació de l’1-O i que té clar que el procés en què està immers el país segueix vigent.

La parada següent ens porta al parc de Sant Salvador. “És un luxe. És evident que és un dels elements més emblemàtics del municipi, però és també un capital de riquesa i diversitat biològica i natural que cal mantenir malgrat la proximitat al nucli i que s’hi facin activitats humanes. És un parc urbà”, diu Martí mentre caminem entre els plàtans i saludant veïns que descansen als bancs o altres que passen fent fúting. A la pregunta de si tenen previst fer-hi alguna actuació, respon que ha de seguir sent un “espai associat de natura i de pau”. “Intentem preservar-lo amb poca intervenció”, resumeix.

Veiem gent que es proveeix d’aigua a la font de Sant Salvador, oberta tot l’any, però l’Ajuntament no n’assegura la potabilitat, ja que és una aigua de deu i es fan analítiques regulars a posteriori. En canvi, l’altra font del parc, la font Picant, ara mateix no es veu, perquè el Glòria la va colgar portant sediments. “Estem pendents d’autoritzacions de l’ACA per recuperar-la”, diu l’alcalde. Observem que la riera de Santa Coloma és ben seca i és la que abasteix els pous d’aigua de boca del municipi. “Cada any, en períodes de sequera, podríem arribar a tenir problemes, però demanem que l’ACA ens tiri aigua de la del Pasteral que va a Barcelona. A mitjà termini, hi ha la previsió d’un pou alternatiu per resoldre-ho”, explica l’alcalde. El parc de Sant Salvador també està associat a grans esdeveniments, com ara la Fira del Pa amb Tomàquet i les festes de Santa Coloma. Recordem que va ser objecte d’una polèmica uns anys enrere quan, des de l’Ajuntament, es va plantejar treure d’aquest espai les barraques de fires. “Ha quedat en no res –diu l’alcalde–; seguiran aquí, però es desplaçarà la posició de l’escenari. Aquest any el format de festa major haurà de ser lleugerament diferent, però continuarà aquí”, conclou. Sortint del parc, Martí ens fa remarcar unes instal·lacions esportives de street workout. Són instal·lacions senzilles, però recentment d’aquí en va sortir un campió del món d’aquesta disciplina, Roger Jiménez.

El quart lloc triat és el turó del Vent i ens hi aproparem en cotxe, per la pista que ens portaria també al castell de Farners. Ens trobem moltes bicicletes de muntanya. L’alcalde admet que hi ha un problema, especialment els caps de setmana, quan s’hi poden concentrar centenars de bicicletes, particulars però també empreses especialitzades. “Baixen pels senders i hi ha conflictes amb els propietaris forestals. Obren camins, a vegades amb eines, i hi posen obstacles per fer salts.” A la pregunta de si l’Ajuntament no hauria de regular aquesta situació o treure’n incentius econòmics, l’alcalde respon que tenen poc marge. “És molt complicat. No tenim capacitat per regular-ho: és muntanya i competència dels forestals i, d’altra banda, és propietat privada. Caldria un equilibri entre propietaris, administracions i usuaris per preservar-ho i evitar-hi les massificacions”, admet Martí. Per si no havia quedat clar, quan tornarem ens trobarem un propietari de la zona: saluda l’alcalde i, immediatament, li reclama que l’Ajuntament intervingui per arreglar la carretera i “fer alguna cosa amb les bicicletes”.

Aparquem sota el turó del Vent, el castell i l’ermita de Farners. Aquí, el dimarts de Pasqua s’hi concentra molta gent de Santa Coloma. Iniciem la grimpada d’uns 50 m al turó. Vistes espectaculars, al castell, el pla del Gironès i el Montseny; un dia clar es veurien tot el Pirineu i el Canigó i fins al mar. Martí ens ha portat fins aquí no només pel patrimoni i les vistes, també perquè es veuen les torres de la MAT i el paratge que travessaria el ramal per portar els 400.000 volts a l’estació de Riudarenes. “A més del dany al medi, no té sentit una línia de molt alta tensió en curtes distàncies com aquest ramal. Ho plantegen per alimentar el TGV, que ja funciona des de fa anys, i per al subministrament a la zona de Costa Brava sud. Això últim potser estaria justificat, però no amb 400.000 volts”, diu convençut. Això va més enllà de l’estricte paper d’alcalde: “Sí, però cal ser-hi. Lliga amb el model de país que volem. Segurament hi ha altres interessos al darrere. No s’entén, si no.”

Acabem el recorregut tornant al nucli, al polígon industrial del Mas Llorenç, per parlar d’activitats econòmiques. Aquest polígon s’arrossega des del 2009. però l’alcalde ens hi porta perquè ara s’ha desencallat: un dels últims esculls era el subministrament de 125 W/m², que suposava unes obres i contractació d’uns quants milions d’euros. L’Ajuntament ha batallat per aconseguir l’exempció energètica per part de la Generalitat i s’ha aconseguit, autoritzant un subministrament de 50 W/m², que redueix la inversió a prop d’un terç del cost inicial. Ara el promotor pot tirar endavant el projecte i l’Ajuntament ha recepcionat el 60% dels 140.000 m² del polígon disponible per a activitat empresarial. “És promoció privada, però com a Ajuntament hi tenim interès perquè s’hi instal·lin indústries, per la mà d’obra que això pot suposar, per la promoció econòmica, a més llarg termini, per fer créixer la població.” Quins són els atractius de Santa Coloma per a activitats econòmiques? Martí ho té claríssim: “Està molt ben situat, amb dos accessos a l’eix transversal, cap a l’oest i Lleida i, per l’altra banda, cap al sud, la Costa Brava, l’aeroport o Barcelona. Com a capital de comarca tenim a disposició tots els serveis administratius, socials, mèdics, esportius. Ara el que cal és que s’engresquin els empresaris”, conclou l’alcalde.

Amb grimpada inclosa