El president del Col·legi d’Economistes de Girona, Lluís Bigas, assegura que l’import que hauran de pagar els afectats depèn molt de les característiques de cadascú. «No es pot donar en un número. S’haurà de recalcular tot, amb el problema que això comporta. La campanya de renda es complica molt. Mai al mes de març hi havia hagut totes les consultes que hi està havent».

El que sí que té clar és que pràcticament tothom que hagi estat en un ERTO no tindrà cap altre remei que rascar-se la butxaca. A Girona actualment hi ha prop de 20.000 persones en un expedient de regulació temporal, i durant la primera onada la xifra va superar els 68.000 treballadors.

En aquest sentit, Bigas admet que aquest problema és un dany col·lateral més de la pandèmia. «És molt difícil que s’hagués pogut evitar aquesta situació. El SEPE no estava preparat perquè els que sol·licitessin l’atur fossin les empreses, i va haver de muntar un sistema perquè fossin les companyies les que ho comuniquessin via llistats d’Excel. Ja és molt que el SEPE hagi pagat».

En aquest sentit, recorda que en l’esborrany es pot demanar un ajornament del pagament de la renda (un 60% a pagar el juny, i un 40% el novembre sense interessos). A més, si el deute és inferior als 30.000 euros es pot demanar que es fraccioni el pagament, «però això implica un altre tràmit». El consell de Bigas és que la gent es miri amb lupa la seva situació fiscal, entre altres coses perquè en molts casos el SEPE també ha pagat de més, i això també pot repercutir en l’esborrany de la declaració.

En la mateixa línia se situa Miquel Gironès, de l’Assessoria Gironès: «Que la gent s’ho miri bé» perquè «perjudicarà a molts treballadors, segur». Tanmateix, recorda que la Generalitat ha aprovat dos decrets per pal·liar el cop d’Hisenda, apujant el mínim personal i familiar per a determinades rendes, i introduint una deducció per reduir el retorn. Bigas assegura que això pot fer baixar l’import final a pagar, i ho atribueix al fet que el tipus impositiu del Govern català ja era el més alt de totes les comunitats. «L’Estat no ha fet el que ha fet la Generalitat (de perdonar part del deute) entre altres coses perquè el tipus impositiu de la Generalitat sobre la part que pot legislar és més alt que a la resta d’Espanya».

Resoldre les regulacions

El director de l’Agència Tributària, Jesús Gascón, considera que si els ERTOs s’han de convertir en un «mecanisme ordinari» dins del règim laboral, s’hauria de buscar una solució de cares a la declaració de la renda. «Si es converteixen en un mecanisme ordinari dins del règim laboral s’hauran de buscar algunes solucions, perquè efectivament es produeixen disfuncions», va assenyalar durant unes jornades organitzades per l’Associació Professional de Tècnics Tributaris i Assessors Fiscals a Andalusia.

«Quan això va començar crèiem que duraria menys. Per uns mesos no hagués passat res si et paguen per un altre costat o no et retenen, però han anat passant els mesos i al final hi ha gent que ha estat en ERTO massa temps», va reconèixer Gascón.

També va explicar que «si tens un expedient de reintegrament perquè et van pagar de més, no et preocupis, perquè les dades fiscals els corregim si el SEPE ens comunica quina és la dada correcta». El director de l’Agència Tributària assegura que s’està treballant amb el SEPE per intercanviar informació i que el contribuent pugui conèixer la situació i quines possibilitats té.