Blog

El cost de la vida a la Comunitat de Madrid és un 15,7% més car que la mitjana espanyola i viure a Catalunya és un 7,6% més car, mentre que fer-ho a Extremadura és un 13,6% més barat i a Múrcia surt per un 12,2% menys que la mitjana. Així ho indica un estudi elaborat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Pompeu Fabra (UPF), l’Ajuntament de Barcelona i l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), que ha revelat que les grans metròpolis i ciutats d’Espanya considerades més riques no ho són tant si es té en compte el cost real de la vida.

El treball, fet públic ahir, apunta la necessitat que les administracions públiques tinguin en compte el cost de la vida de cadascun dels territoris a l’hora de dissenyar polítiques socials per ser més realistes i justos perquè ciutats considerades riques, com Barcelona o Madrid, passen a tenir menys renda familiar disponible real de la que es considera amb els actuals indicadors.

El treball, titulat «El cost de la vida a les CCAA, Àrees Urbanes i Ciutats d’Espanya», determina, per primera vegada, les diferències del cost de la vida i del risc de pobresa entre autonomies, àrees metropolitanes i ciutats espanyoles tenint en compte el preu de la vida a cadascun d’aquests territoris. L’anàlisi s’ha fet a partir del nivell de preus de cada territori i dels indicadors de renda de les llars i del preu de lloguer de l’habitatge a cada autonomia i a les àrees metropolitanes.

«El que ja intuïtivament se sabia ara s’ha evidenciat, posant de manifest com territoris de l’estat considerats més rics, no ho són tant, si s’aplica aquesta metodologia», van explicar els investigadors.

El treball destaca que entre Madrid i Extremadura les economies que tenen un cost de la vida més alt i més baix, «hi ha una diferència molt gran», de gairebé 30 punts percentuals, és a dir, que per comprar una mateixa cistella de productes a Madrid es necessita un 15,7% més de diners, i a Extremadura hi ha un 13,6% menys de diners que a la mitjana espanyola. Catalunya se situa en segona posició i, per tant, a la seva població la mateixa compra li surt un 7,6% més cara que a la mitjana de la resta de l’Estat.

En analitzar el cost de la vida a les ciutats i àrees metropolitanes, l’estudi també revela que a les urbs, com Toledo, el cost de la vida és molt més car que a la seva àrea metropolitana i molt més encara que a la comunitat autònoma.

«És un patró que es repeteix a pràcticament totes les capitals, com Barcelona, on també el nivell de preus és més car que en el conjunt de Catalunya. Per aquest motiu, si volem igualar el poder de compra de les famílies d’unes i altres ciutats hauríem de compensar la població amb un cost de vida superior amb una renda més elevada», diuen els autors.

L’estudi, que introdueix com a nova variable el preu del lloguer de l’habitatge de forma específica, a més de la renda familiar disponible per càpita, permet comparar la capacitat del poder adquisitiu per àrees metropolitanes i ciutats d’Espanya.

Segons els investigadors de l’IERMB, l’estadística oficial d’Europa i d’Espanya no té en compte els diferents nivells territorials de preus a l’hora de calcular indicadors tan rellevants com la renda familiar disponible o el risc de pobresa, i per això proposen tenir en compte indicadors de preus per autonomies,, àrees metropolitanes i grans ciutats, posant en evidència la rellevància de considerar aquests diferencials.

En aplicar aquestes variables, es redueix la diferència entre les comunitats autònomes amb major i menor renda i, segons el treball, «es capta de forma més realista el nivell de benestar de la població, en l’àmbit local». Per aquest motiu, els investigadors consideren que les administracions públiques haurien de tenir en compte el nivell de preus de cadascun dels territoris, de forma específica, a l’hora de dissenyar polítiques socials «per ser més realistes i justos».

En aplicar el cost de la vida, es modifica el rànquing de les autonomies en termes de la renda familiar disponible per càpita, de manera que Catalunya passa de ser la tercera amb més riquesa a la sisena, si es té en compte el nivell de preus de la comunitat, passant dels 13.338 euros de renda familiar disponible a 12.398.