Blog

Diari de Girona. Opinió Carlos Arbó. Exceltur, el lobby turístic per excel·lència, ha publicat recentment el Baròmetre de la rendibilitat i ocupació dels destins turístics – Balanç 2020 per explicar l’evolució de la rendibilitat socioeconòmica de les destinacions turístiques.

L’estudi recull les dades d’ingressos per habitació disponible o Revenue per Available Room (RevPAR) i la tarifa mitjana per habitació ocupada o Average Daily Rate (ADR) dels hotels per categories. Aquests indicadors, juntament amb el grau d’ocupació per habitació, mostren uns resultats esgarrifosos per a tot el sector hoteler espanyol.

En el cas de Lloret de Mar són una catàstrofe. En efecte, el nombre de visitants espanyols i estrangers en establiments hotelers ha disminuït en un 81,12% en relació amb el 2019. S’ha passat de 1.212.564 a només 228.952 turistes; una disminució de 983.612 visitants. Les pernoctacions hoteleres han sofert una davallada d’un 86,92% respecte al 2019 (de 5.348.998 a 699.555). És a dir, s’han perdut 4.649.443 nits (4.011.465 d’estrangers).

El nombre d’establiments oberts en el període de juliol a octubre va ser d’un 37,95% de mitjana amb una oferta d’habitacions del 38,29% en comparació amb l’any 2019. És a dir, gairebé dos terços del parc hoteler no va obrir les portes.

Per més inri, el grau d’ocupació de les habitacions disponibles en aquests quatre mesos va ser d’un 33,92% de mitjana, dues vegades i mitja inferior al de 2019 (un 81,79%).

Les dades anteriors han suposat un còctel explosiu en termes de rendibilitat. A Lloret, els ingressos de mitjana per habitació disponible (RevPAR) del total d’hotels de totes les categories l’any 2020 van ser de 29,8 euros, un -59,1% inferior als de l’any 2019.

La facturació mitjana per habitació ocupada (ADR), calculada dividint el RevPAR pel grau d’ocupació, implica 50,42 euros, un -18,21% inferior a la de l’any 2019.

La caiguda en picat de l’activitat turística durant l’any 2020, que continua a hores d’ara, situa Lloret, com altres localitats turístiques, en un nivell de risc elevat que podria comportar la desaparició de part del teixit econòmic.

Els perjudicis econòmics i socials seran enormes si es prolonga l’estrangulament de la mobilitat pel tancament de fronteres, l’increment de l’endeutament d’empreses i famílies per la manca de liquiditat i la incertesa en la reactivació per la mala gestió de la pandèmia.

Per tant, amb l’activitat sota zero, cal un rescat del sector turístic. Els governs central i autonòmic han d’endegar un pla d’ajudes directes i de quitança de deutes bancaris per compensar pèrdues d’ingressos, més enllà d’allargar els ERTOs i les moratòries dels crèdits avalats per l’ICO, que s’han mostrat insuficients.

Prou de perdre el temps amb remeis pal·liatius!