Més del 60% dels apartaments turístics de Barcelona ja són de lloguer
El Punt. Els pisos més cèntrics s’han llogat per temporada a estudiants o a gent que ha vingut a treballar. Els menys cèntrics s’han destinat a l’arrendament tradicional.
Més del 60% dels pisos turístics que hi ha a la ciutat de Barcelona, que són uns 9.600, s’han reconvertit en pisos de lloguer de temporada o per anys “perquè no hi ha turistes i els pisos no poden estar buits”, explica Enrique Alcántara, el president d’Apartur, la patronal dels pisos turístics de Barcelona. Els pisos més cèntrics i els que primer demanaven els turistes abans de la pandèmia s’han llogat per una temporada sobretot a estudiants, que els necessiten de setembre a juny. També s’han llogat a estrangers que han vingut a treballar uns mesos. En canvi, els apartaments que no són tan cèntrics i estan situats més als afores, molts s’han “convertit en lloguer tradicional”, és a dir, amb un contracte de cinc anys. “Fins que no recuperem els nivells de turisme que teníem el 2019, passarà molt temps. No serà ni aquest any ni l’any que ve i els propietaris volen rendibilitzar el negoci”, indica Alcántara.
Després d’un any perdut, Apartur no creu que els pisos turístics tornin a tenir clientela aquesta Setmana Santa. “El turisme de Barcelona no ve de la resta de Catalunya o de la resta de l’Estat. A nosaltres els confinaments perimetrals no ens afecten. Els turistes de Barcelona són estrangers en un 90% i això per Setmana Santa no ho tindrem”, diu el president d’Apartur, que, no obstant, confia que “Catalunya s’obri aviat i de mica en mica el turisme es pugui anar recuperant i potser a l’estiu es comença a bellugar la cosa, però no en tenim cap seguretat”.
Recorda Alcántara que l’estiu passat, a finals de juny, “les perspectives eren bones”, però que a mitjans de juliol tot es va torçar amb una segona onada, alguns països van aconsellar no viatjar a l’Estat espanyol, altres imposaven quarantenes als qui hi venien “i tot se’n va anar en orris i al final van venir quatre gats”. “Aquest estiu ja ho veurem, però jo vull pensar que serà un escenari millor que l’any passat. Ara el més important seria que s’obrissin les fronteres de Catalunya perquè puguin venir estrangers, que s’obrís l’aeroport”, diu Alcántara, que recorda: “Fa temps que estem demanant que es faci fàcil la gestió de fer-se proves d’antígens” per entrar al país, per tal de facilitar la mobilitat.
Apartur calcula que els pisos turístics han deixat de facturar més de 340 milions d’euros en tot aquest any d’inactivitat. En aquest sentit, Enrique Alcántara assegura que el sector no ha rebut prou ajudes en comparació amb els ingressos que generen. “Nosaltres esperem que finalment hi hagi ajudes directes per rescatar les empreses, perquè, si no, aquestes empreses desapareixeran i estarem condemnats a una economia submergida”, diu.
Cada pis generava al mes 3.000 euros en impostos
Cada pis turístic de la ciutat de Barcelona genera 3.011 euros al mes en impostos, segons un estudi elaborat per l’Associació d’Apartaments Turístics de Barcelona (Apartur). Segons la patronal dels apartaments turístics, els 9.606 pisos turístics legals amb llicència que hi ha a la ciutat de Barcelona aporten cada any 347 milions d’euros a les arques públiques. Segons Enrique Alcántara, president d’Apartur, dels impostos que genera cada pis turístic, 1.333 euros deriven directament de la seva activitat com a allotjament turístic (IVA, IRPF, taxa turística i altres impostos) i 1.678 euros seria l’impacte fiscal indirecte derivat del que gasta el turista quan és a la ciutat (les compres en alimentació, restauració, equipament, oci i cultura i transport intern). “Ara, cada cop que algú s’alegri que no hi ha activitat als pisos turístics de Barcelona, ens podrem fer una idea del que aporta econòmicament el sector a la ciutat”, alerta Alcántara. El president d’Apartur assegura que calen més ajudes de l’administració, tenint en compte el que ells aporten, i recorda que qui més pateix són les empreses gestores. “Més que els propietaris, que van ingressant del lloguer, els qui més han patit són les empreses gestores, que tenen les estructures i el personal.”