Espanya, lluny d’Europa en ajudes
El Punt. L’Estat destina menys diners, en relació amb el seu PIB, a la recuperació econòmica que altres països europeus. El món viu la pitjor crisi sanitària, econòmica i social des de la Segona Guerra Mundial. I la resposta que ha donat cada país per afrontar les conseqüències econòmiques i socials ha estat prou dispar, tot i que diferents organismes econòmics internacionals han reclamat que hi hagi la màxima coordinació. En el cas de l’Estat espanyol, la resposta ha quedat ben lluny de l’esforç que han fet altres països de la Unió Europea. Tot i això, l’esforç del govern de Pedro Sánchez es pot considerar important, dins el marge que li donava l’estat de l’economia espanyola. Concretament, i segons les dades fetes públiques per Eurostat, l’agència d’estadística comunitària, al juliol, Espanya va tancar l’any passat amb una taxa de deute públic del 95,5% del producte interior brut (PIB), una xifra que va créixer en 3,3 punts percentuals, fins al 98,8% del PIB, els primers tres mesos del 2020.
Tot i això o, potser justament per això, l’esforç queda lluny del de la resta dels països europeus, segons ha estudiat Bruegel , un dels think tank europeus especialitzats en temes econòmics més importants del continent i presidit per l’expresident del Banc Central Europeu Jean-Claude Trichet. A- questa organització estudia l’esforç dels països respecte al seu PIB, perquè les dades siguin comparables. I divideix totes les accions que duen a terme els països en tres apartats: el de l’impuls fiscal, és a dir, la despesa pública addicional –despesa mèdica, subsidis, ERTO, inversió pública…– i els ingressos no rebuts, com ara impostos anul·lats o cotitzacions a la seguretat social anul·lades; els ajornaments d’impostos i cotitzacions a la seguretat social, i la injecció de liquiditat directa o en línies de crèdit directes o mitjançant avals.
L’Estat, però, no surt ben parat en aquests estudis comparatius. Pel que fa a l’impuls fiscal, l’esforç espanyol, del 4,3% sobre el seu PIB, és més o menys la meitat del que han fet Alemanya o el Regne Unit i clarament inferior al de França. En l’apartat dels ajornaments és on les mesures de l’Estat espanyol queden més lluny de la mitjana europea. Així, mentre Espanya es queda en un minso 0,4%, França arriba al 8,7% i Alemanya, al 7,3%. En l’apartat de la liquiditat, l’Estat queda a la meitat de l’esforç que ha fet Alemanya i molt lluny de Bèlgica i el Regne Unit.
“En l’apartat d’ajudes directes, les que més poden facilitar el dia a dia de les petites i mitjanes empreses i els autònoms, Espanya ha fet molt curt, sobretot en la segona onada”, defensa Jaume Martí, economista i tècnic al Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra de Barcelona. Per a Martí, “s’entén el que ha fet l’Estat amb un deute pròxim al 100% i que es dispararà encarà més aquest 2020, però el teixit productiu serà el que més se’n ressentirà”.
En aquest sentit, el tècnic de la Cambra explica: “Els països que estaven en una millor situació econòmica han estat capaços d’aprovar mesures més directes i, ara, el que preocupa és la situació en què queden les empreses i els autònoms, ja que en aquells països on les ajudes han estat directes es preveu una recuperació més ràpida.” A més, Martí té clar que no s’ha apostat pels sectors estratègics, econòmicament parlant. “Sectors com ara els de l’automòbil, l’aeri i la investigació han rebut ajuts molt importants a Europa, mentre que aquí això no ha passat”, sentencia. Concretament, Espanya va aprovar un pla de 3.750 milions al maig per a sectors estratègics, mentre que el de França arriba als 8.000 milions i el d’Alemanya supera els 11.700.
L’apartat de l’impuls fiscal inclou els ERTO, una mesura que, amb diferències, han aplicat la majoria dels països europeus. Tot i això, aquests països tenen, en aquest apartat, un balanç més positiu que Espanya perquè ho han complementat amb un ajornament generalitzat d’impostos. Així, Itàlia ha ajornat alguns impostos fins al 2022 i França ho ha fet sense que s’hagi de justificar el perquè. A més, també, segons recull l’Organització Internacional del Treball, Alemanya ha donat 300 euros per fill a totes les famílies afectades per ERTO o aturades obligatòries a causa dels confinaments, Itàlia ha aturat el pagament de les hipoteques als que s’hagin quedat sense feina i tant Alemanya com França i el Regne Unit sufraguen fins a un 80% del facturat l’any anterior a les empreses de tot tipus obligades a tancar per confinaments. I, ara, amb l’allargament d’aquests, la Gran Bretanya ja ha aprovat un nou paquet de 6.200 milions de dòlars en ajudes.
Incompliments en els ERTO
Una de les mesures estel·lars del govern espanyol per fer front a la crisi econòmica de la Covid-19 era la posada en marxa dels ERTO, un sistema de flexibilització laboral pactat entre l’executiu i els principals sindicats amb la intenció d’evitar una onada d’acomiadaments. Una enquesta elaborada al novembre per la patronal Cecot, però, indica que un 32% de les empreses que han presentat un ERTO tenen treballadors que encara no l’han cobrat o no n’han cobrat una part. I no només això, d’altres estan cobrant prestacions que no els pertoquen o prestacions mal calculades en funció dels fills. La patronal ha alertat que aquest fet “està generant situacions d’angoixa afegida als treballadors, que no tenen clar quin és el procediment de retorn dels diners ni si això els afectarà en la declaració de la renda o els provocarà algun tipus de recàrrec”.
El paper d’Europa
La Comissió Europea va suspendre el 20 de març l’aplicació del Pacte d’Estabilitat, el conjunt de normes fiscals comunitàries, i van obrir així la porta al fet que els governs estatals puguessin elevar la seva despesa pública fins on fos necessari per combatre la propagació del virus i mitigar les seves conseqüències econòmiques. Tot i això, ni l’Estat ni les comunitats autonòmiques han obert l’aixeta. Martí defensa que “la posició de l’Estat té la coherència de qui sap que encara que es pugui endeutar més, al final, haurà de tornar els diners”. “El que entenc menys –hi afegeix– és el paper de les comunitats autònomes que tenen permís per endeutar-se fins a l’1% i no ho estan fent; és obvi que la responsabilitat és de l’Estat, qui pot anar als mercats internacionals a captar diners, però les comunitats, com ara Catalunya, podrien fer molt més.”
Europa també ha aprovar un fons de rescat de 750.000 milions d’euros, 140.000 dels quals arribaran a l’Estat espanyol. Aquesta injecció de diners, equivalent a l’11% del PIB espanyol, s’anirà lliurant entre mitjan 2021 i el 2023. Durant els dos pròxims anys arribarà el 70% del total, mentre que el 30% restant es distribuirà a partir del 2023. L’Estat ha iniciat el procés de selecció dels projectes als quals aniran destinats aquests diners però ha decidit no avançar-los. En canvi, França va decidir posar en marxa ja, sense esperar els fons europeus, un pla de rellançament de l’economia dotat amb 100.000 milions d’euros que preveu que aquest mateix 2020 ja se n’hauran executat 5.300. El pla, seguint les directius marcades per la Unió Europea, dedica els diners a projectes vinculats a la millora del medi ambient, la competitivitat, la innovació o les polítiques actives d’ocupació. En la mateixa línia, Alemanya va aprovar també un pla de 4.000 milions per a aquest 2020 que posa el màxim accent en la introducció de la intel·ligència artificial a l’administració.
El darrer ajut d’Hisenda, un altre préstec
Una gran part de les ajudes que han rebut petites empreses i autònoms han estat avals per poder demanar crèdits, ja siguin de l’Estat, ICO o en altres entitats financeres. Així, per exemple, un 59% dels associats a la patronal catalana Cecot han hagut de demanat crèdits ICO i un 34% d’ells preveu problemes per poder retornar-los, tot i la flexibilització aprovada en el Consell de Ministres del 22 de desembre.
Ara, l’Estat ha comunicat a la Generalitat que li pertoquen 1.706 milions dels nous fons europeus React-EU, vinculats al pla de rescat de la Unió Europea. Hisenda, però, ha alertat les comunitats autònomes que aquests diners no es poden tenir fins que arribin, no abans de mitjan 2021, i que, per tant, si alguna comunitat vol començar a implementar les mesures que seran objecte de l’ajut –en els àmbits de l’educació, la sanitat i el serveis socials– haurà de demanar un crèdit a un nou fons de cooperació a comunitats autònomes creat per a l’ocasió.