La manca de demanda i els preus amenacen el negoci de l’energia solar
Diari de Girona. La davallada dels ingressos durant les hores de sol i les restriccions de la xarxa posen contra les cordes a part de les empreses fotovoltaiques.
Espanya produeix cada vegada més energia solar, però les plantes fotovoltaiques guanyen cada vegada menys diners. La caiguda dels preus durant les hores de sol, la manca de demanda i les limitacions de la xarxa han posat contra les cordes una part del sector, que tem no poder fer front al deute de les seves instal·lacions i reclama mesures per resistir fins que arribi el desitjat augment del consum elèctric.
La situació no és homogènia. Tant les associacions sectorials com les fonts financeres consultades coincideixen que les dificultats es concentren en determinats perfils d’empreses i projectes, especialment aquells que estan més exposats als preus del mercat i tenen menys capacitat per absorbir diversos anys d’ingressos reduïts. L’impacte depèn de com ven l’electricitat cada instal·lació, però afectaria al voltant del 17% de les instal·lacions, segons els càlculs de la Unió Espanyola Fotovoltaica (UNEF), que les situa entre els 7 GW i els 8 GW.
Quatre tipus
Hi ha quatre tipus de plantes. Les que tenen contractes de compravenda d’energia (els coneguts com a PPA), que garanteixen un preu als seus venedors independentment del que passi al mercat; les que disposen de PPA, però inclouen clàusules que deixen de garantir el pagament quan els preus són zero o negatius, i les que venen directament al mercat majorista. Dins d’aquest darrer grup hi ha dos tipus d’empreses: les que van entrar al mercat fa un temps i van aprofitar els preus elevats, de manera que disposen de diners per afrontar aquest període de preus baixos, i les que es troben en una situació pitjor, que són les que van començar a operar durant els darrers dos anys i no han tingut temps d’acumular reserves.
Fins fa dos anys, cap d’aquestes instal·lacions no es trobava amb problemes. No debades, el 2022 tot just es van registrar cinc hores amb preus a zero o per sota, però durant el que portem d’any la tendència a
L’impacte depèn de com ven l’electricitat cada instal·lació, però afecta al voltant del 17%
la caiguda dels preus s’ha intensificat, amb unes 1.100 hores. Així, les instal·lacions que venen la seva electricitat al mercat i aquelles que van pactar que el comprador deixés de pagar-los el preu acordat durant les hores amb preus a zero o per sota de zero es troben que no reben diners durant el 15% de les hores.
«El que està passant durant les hores solars és que s’estan rebent, de mitjana, entre 30 i 34 euros per megawatt hora (MWh), mentre que el cost mínim perquè una instal·lació sigui rendible se situa entre els 32 i els 35 euros», explica el director general de l’Associació d’Empreses d’Energies Renovables (APPA), José María González Moya.
En els darrers dies, el preu de l’electricitat al mercat majorista s’ha disparat, amb jornades en què el preu mínim ha superat els 100 euros per MWh, a causa de l’augment del preu del gas arran de la guerra de l’Iran. Tanmateix, González Moya adverteix que això no resol el problema perquè aquests són, precisament, els mesos de menor producció solar.
Sistema marginalista
«Es tracta d’un problema de redefinició del sistema de mercat de l’electricitat, que cal adaptar a les noves característiques d’un mercat que ara es basa en energies renovables que no tenen cost variable», afegeix el director general de la Unió Espanyola Fotovoltaica (UNEF), José Donoso. El mercat espanyol es regeix per un sistema marginalista, habitual a tots els països d’Europa, en què el preu horari es fixa en funció del cost de l’última central necessària per cobrir la demanda. El més habitual és que l’última tecnologia a cobrir la demanda sigui la més cara; es tracta dels cicles combinats (centrals que cremen gas per produir electricitat), però l’increment de l’energia fotovoltaica instal·lada al sistema espanyol i la baixa demanda fan que, durant les hores solars, aquestes centrals siguin suficients per cobrir les necessitats de generació del sistema.
L’energia fotovoltaica, igual que l’eòlica, s’ofereix a un preu zero o similar perquè utilitza un recurs gratuït (el sol) i, un cop la planta està construïda i connectada a la xarxa, pràcticament no té cap cost per al seu propietari.
A la pressió del mercat s’hi afegeix un altre factor: les restriccions tècniques de la xarxa. En determinades hores, l’operador del sistema, Red Eléctrica, ordena reduir o aturar la producció perquè no hi ha prou capacitat per transportar l’electricitat o perquè es produeixen congestions als nusos als quals estan connectades les plantes. Segons els càlculs de l’APPA, les instal·lacions fotovoltaiques han percebut al voltant de 34,5 euros per megawatt hora durant el que portem d’any, però, si han hagut de romandre aturades aproximadament el 17% de les hores per diverses restriccions, els ingressos efectius poden caure fins a uns 29 euros per megawatt hora.
Previsions diferents
El problema que els números no surtin no rau tant en la manca de rendibilitat de les instal·lacions com en el fet que són projectes construïts a partir d’unes previsions d’ingressos molt diferents de les que s’estan trobant, cosa que suposa un cop directe a la seva capacitat per fer front als pagaments compromesos amb els bancs per saldar el deute. «És el primer any que estem per sota dels valors necessaris per retornar el deute», confirma González Moya. De fet, durant la primera meitat de l’exercici, amb preus mitjans especialment baixos perquè inclou els mesos amb més hores de sol (d’abril a juliol), algunes companyies van haver de rene
Les converses de l’Associació d’Empreses d’Energia Renovable amb l’Executiu, aturades
gociar o ampliar els terminis de devolució.
Davant d’aquest escenari, la UNEF va plantejar al Govern la creació d’una línia de finançament de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) d’uns 300 milions d’euros per facilitar la liquiditat a les plantes més exposades als preus zero o negatius durant els pròxims tres o quatre anys, fins que augmenti la demanda elèctrica i millorin els ingressos. L’associació havia iniciat un procés de converses amb l’executiu, però està paralitzat. La setmana passada, el president de la patronal, Rafael Benjumea, va tornar a recordar la petició a la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Sara Aagesen, durant el congrés anual de l’entitat, en què va participar. Aagesen no va fer cap referència a aquesta possibilitat durant la seva intervenció.
El sector preveu que la situació es mantingui així durant almenys uns tres anys, fins que la demanda d’electricitat es recuperi a Espanya gràcies a la instal·lació de noves indústries, com ara els centres de dades. Durant el que portem d’any, la demanda creix al voltant d’un 3%, tot i que molt per sota del que s’havia previst. Una altra opció és l’emmagatzematge, que permet guardar electricitat durant les hores centrals del dia, quan l’oferta solar fa caure els preus, i vendre-la a la tarda o a la nit, quan la demanda i les cotitzacions augmenten.