La festa major de tothom
El Punt. En els darrers anys la festa gironina s’ha diversificat i amplificat fins a ser una de les cites destacades de la tardor a Catalunya. A final del segle XX va començar la recuperació de tradicions, actes i entitats, fet que ha consolidat la diversitat de l’oferta.
Avui comença la festa gran de Girona. Les Fires –que són la festa major de la capital gironina– arriben amb més de 200 actes, repartits en uns deu dies, durant els quals s’espera que es confirmi la tendència dels últims anys i hi hagi una gran afluència de públic. Si bé abans del 2020 les Fires ja movien grans xifres de presència de visitants i assistents a les celebracions, el retorn a la normalitat després de la pandèmia, a partir de l’any 2022, va marcar un punt d’inflexió amb registres històrics.
Aquell any es va estimar una assistència d’unes 180.000 persones en els actes culturals i populars, la qual cosa va representar un rècord de l’última dècada. Aquesta tendència a l’alça s’ha mantingut, i l’any passat es van arribar a superar els 210.000 participants en el conjunt de les prop de 200 activitats programades. Un dels espais més populars són les barraques a La Copa, on els concerts familiars o les actuacions de grups de referència catalans poden arribar a aplegar entre 10.000 i 12.000 persones per concert. D’altra banda, durant els dies de festa major, equipaments culturals i museus de la ciutat registren desenes de milers de visites, superant sovint els 20.000 visitants en total gràcies a les jornades de portes obertes i les rutes guiades.
Girona tanca el cicle de les grans festes majors a Catalunya. Després de la Mercè, a Barcelona, i Santa Tecla, a Tarragona, que se celebren a final de setembre, la capital gironina té la festa en plena tardor. Aquesta posició en el calendari li ha donat també una singularitat, ja que s’associa amb costums tardorencs com torrar les castanyes o fer panellets. A més, la coincidència amb la celebració de Tots Sants, festiu a tot Catalunya, li dona un punt àlgid pel que fa a visitants.
L’evolució, en tots els sentits, de les Fires de Girona no s’ha aturat en els darrers anys, ni en els darrers segles. El seu origen es remunta a l’edat mitjana, al segle XIII, i hi intervenen dos reis. Primer va ser Pere II el Gran, qui el 1283 va concedir a la ciutat el privilegi fundador. És a dir, el dret per celebrar una fira anual de mercat i bestiar durant el mes de novembre. I l’any 1398, el rei Martí l’Humà confirma i amplia el privilegi firal. Eixampla les anomenades franquícies i les exempcions d’impostos i tributs per als comerciants que hi anaven. A més, reforça la protecció de la corona per als ramaders i mercaders durant el trajecte i l’estada a la fira, la qual dicta que ha de coincidir amb la festivitat de Sant Narcís, el 29 d’octubre.
La concessió reial va ser el pas definitiu per consolidar la tradició d’una fira en honor al patró. Aleshores era costum aprofitar el poder de convocatòria d’una festa religiosa important per impulsar l’economia. A l’època medieval, fer coincidir una fira comercial, que en el seu origen era principalment agrícola i ramadera, amb el dia del patró de la ciutat garantia la presència de centenars de pelegrins, habitants dels pobles del voltant i comerciants que anaven a Girona a celebrar els actes religiosos i a honorar el sant.
Fent un salt en el temps, l’any 1861 va ser per a Girona un any clau de transformació i modernització. Van coincidir grans avenços que van canviar per sempre la manera de viure i de celebrar esdeveniments com les Fires. L’arribada de l’enllumenat públic de gas, quan els carrers van deixar de ser foscos, va permetre fer allargar les activitats, la vida social i els actes festius de la ciutat a la nit. Va ser també una època de transició en què Girona va començar a expandir-se més enllà de les muralles militars, es va preparar per a l’arribada imminent del ferrocarril i va millorar la mobilitat de firaires i visitants d’altres comarques. Per tant, l’any 1861 s’associa sovint amb l’inici del pas de la ciutat antiga a la Girona moderna que poc després donaria el format contemporani a les seves festes. L’any 1960 va marcar un punt d’inflexió en fixar l’espai principal de la fira al parc de la Devesa.
Durant la postguerra i el franquisme (1939-1975), les Fires de Sant Narcís de Girona van experimentar una transformació profunda, quan van quedar fortament impregnades d’un caràcter religiós i ideològic catòlic molt marcat. El règim franquista va utilitzar l’Església –i per extensió les festes patronals– com un dels pilars fonamentals per legitimar el seu poder i controlar la societat.
Amb l’arribada de la democràcia a finals dels anys setanta i principis dels vuitanta, les Fires de Sant Narcís van viure una autèntica revolució. El model festiu es va transformar radicalment per passar d’una festa dirigida i controlada des de les institucions a una festa participativa, popular i al carrer.
La ciutadania i les entitats culturals i veïnals van prendre el protagonisme. Es van recuperar i potenciar elements tradicionals que havien estat oblidats i van aparèixer iniciatives autogestionades com ara l’espai de les barraques, que en aquell moment era a sota la via.
A partir d’aquest punt, i fins a l’actualitat, la bateria d’entitats, actes i tradicions que s’han anat creant a l’entorn de les Fires no ha tingut aturador. Només cal veure les dates de creació i fundació de les entitats que són ara l’espina dorsal de la celebració gironina. Els Diables de l’Onyar són de l’any 1988. La Fal·lera Gironina es va crear l’any 1997, i la primera diada castellera es va celebrar l’any 1996, just un any després de la fundació de la colla castellera d’Els Marrecs de Salt. El recinte actual de les barraques, La Copa, es va estrenar el 1999, el mateix any en què es va celebrar el primer torneig d’escacs Memorial Antoni Medinyà.
Començat el segle, hi va haver la creació d’altres tradicions més modernes com ara el Sant Pere Rock, que va arrencar el 2012 com un dels concerts de l’escena més alternativa que es programa durant les Fires de Girona, en el marc de les Fires Populars, sota el guiatge del Casal Independentista El Forn. Els gegants de l’Esquerra del Ter de Girona, la Carmen i en Benet, impulsats pel grup de percussió i animació Caixa de Trons, van ser oficialment batejats el 21 de juny del 2015, mentre que la colla de percussió responsable, la Caixa de Trons, va iniciar la seva activitat l’any 2008. La Mula Baba va néixer el 2014.
Aquest conjunt de noves tendències i celebracions es van sumar a les que ja hi havia i que han pogut transcendir en el temps com ara la missa solemne de Sant Narcís, que és l’acte religiós més destacat, ja que la festivitat de Tots Sants ha pres una vessant més social i festiva. La primera fira de pintura que es va celebrar l’1 de novembre a Girona va ser l’any 1965. També són tradició les havaneres a les escales de la catedral, que arribaran aviat als 50 anys, o el concert de Tots Sants del Cor Maragall, que s’apropa al seu quarantè aniversari. El concurs de colles sardanistes es pot considerar l’acte degà, perquè aquest any celebra la seva 85a edició. I la Fira de Mostres, que va ser creada l’any 1932, i recuperada anys més tard, compleix 64 edicions. És la fira multisectorial més gran de Catalunya, amb 284 expositors, i uns 57.000 visitants, dels quals el 83% repeteixen cada any.
Diversa i oberta
Tot aquest bagatge ha fet de la festa gran gironina una cita amb multitud de rostres i de maneres de fer. Hi ha actes per triar i remenar. Per a totes les edats i en nous espais. El parc del Migdia, els barris o l’envelat són escenaris que s’han afegit en els darrers anys per acollir alguns dels actes. La festa també s’ha obert a altres realitats, i en són una mostra els punts liles o les “Fires en silenci”, que tindran lloc el dilluns 26 d’octubre, de 17.00 h a 20.00 h, al parc de la Devesa, adaptant les atraccions sense música ni llums intermitents per a infants amb necessitats especials.
Les tradicions, com ara la festa major, tenen un paper fonamental en la societat, especialment pel que fa a la cohesió social, la identitat cultural i el benestar emocional. Reuneixen persones de totes les edats i condicions socials. Participar en activitats col·lectives crea un espai on tothom se sent part d’un mateix grup o territori. La tradició és també un vehicle per mantenir vius costums, músiques o llegendes, i passar-les de generació en generació.
Girona ha complert el primer quart de segle amb una festa gran social i tradicional consolidada. El pregó d’avui –amb cant coral– dona també idea del valor de l’anomenat voluntariat cultural, un bé molt preuat en les ciutats modernes. Són prop de set-cents anys de Fires en què s’ha anat alimentant un sentiment de pertinença que sorprèn a qui arriba,i a qui les viu per primera vegada. I que es confirma cada any en els que fa temps que són aquí.