L’Informe Fènix topa amb les crítiques a Girona: “És incomplet i no dona solucions”
Diari de Girona. Anna Garriga i Miquel Gotanegra qüestionen el diagnòstic dels autors de l’estudi i reivindiquen el pes del turisme i la indústria càrnia en l’economia gironina.
L’Informe Fènix, que alerta que el model econòmic català és “insostenible” pel pes de sectors amb salaris baixos i poca productivitat, ha topat aquest dimarts a Girona amb les crítiques a les seves dades i conclusions. L’economista i exdegana de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Girona, Anna Garriga, ha qüestionat la solidesa del diagnòstic perquè considera que “manquen dades i es fan massa generalitzacions”. “És incomplet i no dona solucions”, ha afirmat davant de dos dels autors de l’estudi, que han defensat la necessitat de canviar un model productiu que, al seu parer, perjudica la productivitat i el benestar de la població.
Presentat el maig passat, l’Informe Fènix sosté que Catalunya ha experimentat un creixement econòmic important durant les últimes dècades, però que aquest no s’ha traduït en una millora equivalent de la riquesa per habitant. Un dels seus autors, Xavier Cuadras, ha explicat que, si només es tenen en compte el PIB i l’ocupació, els resultats catalans semblen positius. La situació, però, canvia quan s’analitza el PIB per càpita, perquè l’augment de la població ha contrarestat bona part del creixement econòmic. En aquest sentit, ha assenyalat que, entre el 2002 i el 2024, només Itàlia i Luxemburg van tenir una evolució pitjor d’aquest indicador que Catalunya, d’acord amb la comparativa exposada.
Cuadras ha reconegut que l’estudi ha rebut crítiques per oferir una visió simplificada de l’economia, però ha defensat que la seva intenció era centrar-se en un problema concret, el model productiu. Al seu entendre, Catalunya ha afavorit l’expansió d’activitats que basen la seva competitivitat en salaris baixos, amb conseqüències per al conjunt de l’economia i el finançament dels serveis públics.
Els salaris subvencionats, al centre de les discrepàncies
Una de les qüestions que ha generat més controvèrsia és el concepte de “salaris altament subvencionats”, introduït pels autors de l’informe. Guinjoan ha explicat que es refereix a les remuneracions que, segons els càlculs de l’estudi, no generen prou aportacions fiscals i cotitzacions socials per cobrir el cost dels serveis públics bàsics que reben els treballadors i les seves famílies. El document situa aquest llindar en els 27.500 euros bruts anuals del 2023.
L’economista ha remarcat que l’existència d’aquests salaris forma part del funcionament habitual de l’estat del benestar, però considera problemàtic que una part important del creixement de l’ocupació es concentri en activitats amb remuneracions baixes. Ha posat com a exemple el contrast entre sectors com la informàtica i les activitats professionals, que generen llocs de treball qualificats i ben pagats, i altres com l’hostaleria o la indústria agroalimentària, que també creen molta ocupació, però amb salaris inferiors.
Garriga ha qüestionat precisament aquesta manera d’analitzar l’economia. Considera que el concepte de salari subvencionat és subjectiu i que comparar les remuneracions mitjanes amb el cost dels serveis públics resulta insuficient per determinar la contribució econòmica d’una activitat. A més, ha advertit que en l’àmbit acadèmic no hi ha consens sobre les conclusions de l’Informe Fènix i ha criticat que el document arribi a valoracions molt severes a partir d’un diagnòstic que considera massa simplista.
La defensa de la indústria càrnia gironina
Una de les principals discrepàncies ha girat al voltant de la indústria càrnia, un dels sectors que l’informe identifica com a exemple d’activitat amb salaris baixos. Garriga ha defensat que aquesta anàlisi deixa fora bona part dels efectes que genera sobre altres empreses. Ha destacat el dinamisme exportador de les càrnies gironines i la seva capacitat per obrir mercats internacionals, dels quals també es poden beneficiar altres activitats econòmiques.
En aquest sentit, ha posat com a exemple la relació entre la indústria càrnia i les empreses fabricants de maquinària de les comarques gironines, que han crescut vinculades a les necessitats del sector. “Sense la indústria càrnia no existiria la sòlida indústria de maquinària que tenim a Girona”, ha afirmat. Per a l’economista, aquesta relació demostra que cal tenir en compte els efectes indirectes d’una activitat abans de valorar-ne la contribució al conjunt de l’economia.
La seva crítica parteix d’una idea que considera fonamental. Catalunya ha perdut competitivitat industrial i necessita reforçar la seva capacitat productiva, però això no significa que hagi de prescindir d’activitats que actualment generen riquesa i ocupació. “El fet que ens falti més potència productiva no vol dir que ens sobri res”, ha defensat.
Guinjoan ha admès que tant la indústria càrnia com el turisme tenen efectes multiplicadors sobre altres activitats econòmiques, però ha insistit que això no invalida el diagnòstic de l’informe. Al seu entendre, el problema és que l’expansió de sectors amb salaris relativament baixos contribueix a reduir la productivitat mitjana de l’economia catalana. També ha volgut deixar clar que l’objectiu del document no és atacar cap sector concret ni cap col·lectiu.
El turisme reivindica la seva aportació econòmica
El sector turístic també ha centrat bona part del debat. Miquel Gotanegra ha coincidit que el turisme té problemes que cal afrontar, però ha advertit del risc de tractar-lo com una activitat homogènia. Ha recordat que engloba negocis, subsectors i models molt diferents, amb nivells de productivitat que no es poden equiparar automàticament.
El representant empresarial ha posat l’exemple dels càmpings catalans, que, segons ha defensat, han evolucionat cap a establiments que generen cada vegada més valor afegit. També ha reconegut que existeix un repte salarial, tot i que ha assegurat que s’estan fent passos per millorar en aquest àmbit.
Gotanegra ha insistit que la contribució econòmica del turisme no es pot mesurar únicament a partir del que passa dins dels establiments, perquè l’activitat també genera ingressos i oportunitats per a altres empreses. Aquesta visió ha estat compartida per Garriga, que ha reivindicat el turisme com una activitat que aporta diners a l’economia i ha recordat la seva capacitat de recuperació després de la crisi del 2008.
Davant d’aquestes crítiques, Cuadras ha rebutjat que l’estudi sigui contrari al sector turístic. “No és cert que siguem antiturisme”, ha assegurat. L’economista ha defensat que el que qüestionen és un model de creixement que necessita incorporar constantment treballadors amb salaris baixos per mantenir la seva competitivitat.
Aquesta discussió també s’ha traslladat al paper de la immigració. Cuadras ha insistit que l’informe tampoc no pretén posicionar-se contra la població immigrada, sinó contra les activitats econòmiques que depenen de mà d’obra poc remunerada. Garriga, en canvi, ha qüestionat que es pugui establir una relació tan directa entre immigració, salaris baixos i pressió sobre els serveis públics. Ha assenyalat que hi ha estudis que atribueixen a la població immigrada un ús inferior d’aquests serveis i ha reclamat una anàlisi més completa.
Girona perd posicions respecte de Barcelona
Més enllà de la controvèrsia sobre els sectors productius, Garriga ha introduït un altre element en el debat, les desigualtats territorials dins de Catalunya. L’economista ha advertit que les diferències entre Barcelona i la resta de Cataluunya s’estan agreujant.
En aquest sentit, ha criticat que l’Informe Fènix no tingui prou en compte altres factors que condicionen la productivitat, com ara la manca d’inversió en infraestructures. Per a Garriga, aquests desequilibris també són determinants a l’hora d’explicar les dificultats de l’economia catalana i les diferències de competitivitat entre territoris.
Els autors, per la seva banda, han mantingut l’advertiment sobre les conseqüències de continuar amb el patró de creixement actual. Guinjoan ha assenyalat que, si es mantenen les dinàmiques d’augment del PIB, de la població i de la riquesa per habitant, Catalunya podria arribar al 2050 amb un PIB per càpita inferior al d’Aragó, d’acord amb les projeccions de l’estudi. Una perspectiva que els impulsors del document utilitzen per defensar la necessitat de transformar el model productiu català.