La banca afronta la tempesta de bons amb 533.000 milions en deute públic
Diari de Girona. L’exposició de les sis grans entitats espanyoles als títols francesos és limitada, d’entre el 2% i el 8% de les seves carteres sobiranes, segons Goldman Sachs.
La incertesa que sacseja amb força el deute públic aquestes darreres setmanes també posa a prova els qui financen els estats. Els creixents dubtes sobre els comptes públics de París durant les últimes setmanes han alimentat una onada de vendes que podria passar factura al capital de la banca europea, tot i que de manera limitada, segons conclou un informe de Goldman Sachs.
A Espanya, les sis grans entitats financeres (Santander, BBVA, CaixaBank, Sabadell, Bankinter i Unicaja) acumulen conjuntament una exposició al deute públic de 533.000 milions d’euros, segons les estimacions del banc d’inversió Goldman Sachs, elaborades a partir de dades de l’Autoritat Bancària Europea (EBA) corresponents al tancament de l’any passat. La xifra inclou bons sobirans de diferents mercats, entre els quals hi ha França, Espanya, Itàlia, Alemanya, el Regne Unit i els Estats Units.
En termes absoluts, el Santander encapçala la classificació amb la cartera de deute sobirà més gran, de 224.937 milions d’euros, seguit del BBVA (131.386 milions) i CaixaBank, amb 104.824 milions.
Per darrere se situen el Banc Sabadell (30.336 milions), Unicaja (25.948 milions) i Bankinter (15.830 milions). Tanmateix, si aquesta xifra es compara amb el grau de concentració en el balanç de cada entitat, Unicaja ocupa la primera posició: la seva cartera de bons sobirans equival al 26% dels seus actius, davant del 15% de CaixaBank i del Sabadell, o del 14% del BBVA. En el cas del Santander, representa el 12% dels seus actius, i en el de Bankinter, l’11%.
L’exposició del sector bancari espanyol al mercat del deute francès, que actualment concentra els problemes, és limitada. És a dir, els bancs espanyols no tenen gaire deute francès als seus balanços. L’anàlisi mostra que l’exposició de la banca espanyola als bons francesos se situa entre el 2% i el 8% del total de les seves carteres. CaixaBank és l’entitat amb més exposició: un 8% de la seva cartera està invertida en deute públic francès. El segueixen el Banc Santander i Bankinter, amb un 4% en tots dos casos. El BBVA i el Banc Sabadell amb prou feines arriben al 3%, mentre que Unicaja presenta l’exposició més baixa, del 2%.
Traduït en diners, el Santander és l’entitat amb la posició més gran, amb uns 8.997 milions invertits en bons de l’Estat francès, segons Goldman Sachs, a partir de l’informe de transparència de 2025 de l’Autoritat Bancària Europea (EBA). CaixaBank hi té invertits 8.393 milions d’euros a data de 2025, seguida del BBVA (3.941 milions), el Banc Sabadell (910 milions) i Unicaja (518 milions).
El Tresor espanyol destaca com l’emissor sobirà preferit de les sis entitats. El 75% de la cartera de Bankinter està invertida en deute públic espanyol, seguit del Sabadell (71%), CaixaBank (70%), el BBVA (44%) i el Santander (30%). Tot i que els bancs espanyols tenen una quantitat significativa de deute públic espanyol, no passa el mateix amb el deute francès. Aquests actius són majoritàriament en mans d’inversors internacionals, tot i que els dos bancs francesos més exposats a aquest deute són Crédit Agricole, els títols del Tresor francès del qual representen el 48% de la seva cartera total de deute sobirà, i Société Générale, amb un 34%.
El Japó lidera les vendes
Un dels principals venedors de bons francesos no es troba a Europa, sinó a l’altra banda del Pacífic. El Japó ha liderat l’onada de vendes de les darreres setmanes, segons Lee Hardman, analista sènior de divises, i Henry Cook, economista sènior per a Europa de MUFG Bank, el banc més gran del Japó. «La proporció relativament elevada de participació estrangera en el mercat de bons de l’Estat francès pot haver agreujat la recent onada de vendes, ja que els inversors estrangers solen ser més sensibles als preus i poden reubicar el seu capital amb relativa rapidesa als mercats mundials de bons», van afirmar.
Els inversors han tornat a castigar el deute públic a llarg termini després d’un cap de setmana d’aldarulls violents a França, que ha desembocat en un toc de queda parcial. El descontentament polític ha tornat a impulsar a l’alça la rendibilitat del bo francès a deu anys, que s’ha tornat a acostar al 5%, uns nivells que no es veien des del 2002. Així, el risc del deute francès es va disparar de nou ahir, mentre els mercats continuen dubtant de la capacitat de França per equilibrar el dèficit pressupostari i calmar les protestes pel cost de la vida. La prima de risc, que equival al diferencial entre els bons alemanys i francesos a deu anys, va superar ahir la barrera dels 150 punts bàsics.
Karen Ward, estratega en cap de mercats per a la regió EMEA de JPMorgan Asset Management, va manifestar que una part important d’aquesta onada de vendes es deu al fet que els inversors ara han d’escollir entre bons sobirans i deute corporatiu, considerat més segur.