Blog

La novetat o la diferència que hi ha hagut aquest estiu és que ha estat el primer en el qual al parc natural del Cap de Creus hi ha el pla rector d’ús i gestió (PRUG) aprovat i en vigor. L’any passat, l’aprovació va ser a mitjans d’estiu, l’entrada en vigor va ser a finals d’agost, i aquest hem tingut temps de preparar la temporada i iniciar l’any amb tota aquesta normativa en l’àmbit marí del parc, que regula les velocitats de navegació, els fondejos, les activitats, on es pot fer pesca recreativa o no, i tota la nova normativa en funcionament. També abans a l’estiu van posar les boies perimetrals del parc, és a dir, les que delimiten l’espai protegit del parc.

És clar, això és un canvi. El que fa el PRUG és ordenar una mica els usos, determinar zones on sí es pot fer o no es pot fer. Hi ha hagut una reordenació. Això vol un temps d’adaptació, i des del parc hi ha hagut un esforç per informar, fer arribar aquesta nova normativa, aquesta nova ordenació, amb la publicació de fullets, de pesca recreativa o d’activitats marines, per facilitar a l’usuari que vol venir a gaudir de l’àmbit del parc, que ho pugui fer complint la normativa.

Sí, aquesta primavera passada va entrar una normativa estatal des del ministeri de regulació i de protecció de les fanerògames marines. Llavors, en tot àmbit en què hi hagi fanerògama marina, posidònia, i alguna espècie més, doncs no es pot fondejar a sobre. Llavors, en l’àmbit de Cadaqués i alguns municipis del parc han posat un recurs contenciós als jutjats. Però és una alta normativa diferent del PRUG. Però evidentment ens impacta i hem d’anar informant els usuaris que no es pot fondejar sobre les fanerògames marines protegides.

Al parc no ens consta, però si es tracta de les línies de d’abalisament de banyistes, aquesta és una cosa que competeix als ajuntaments amb els plans d’usos que aproven de temporada. Des del parc informem, des de Capitania Marítima informen i des del Servei de Gestió Litoral es dona el permís.

El parc natural del Cap de Creus és excepcional, amb valors naturals, paisatgístics, geològics a protegir, i això es reflecteix en les normatives i figures de protecció que tenim tant a terra com a mar. Tenim tres reserves naturals integrals, dues de terrestres i una de marina, que és el màxim nivell de protecció a escala de Catalunya, i en aquest lloc només es poden fer recerques científiques. Pel que fa a terra, tenim paratges naturals d’interès nacional, que tenen una normativa diferent del parc natural. Tenim reserves naturals parcials a mar, tenim un parc natural marí. Llavors aquesta diversitat de figures de protecció, que cada figura té una restricció, una normativa diferent, ho fa complex. Però és clar, està al nivell també dels valors de la zona excepcional. El nostre repte com a equip gestor és poder-ho digerir i fer-ho fàcil per al visitant, ja sigui terrestre o marí, que vol visitar un parc, sabent que és un parc i ho vol fer bé, doncs que ho pugui fer bé i tingui les eines perquè ho pugui fer.

Exacte. Ara tenim, en l’àmbit terrestre, dos punts de restricció de pas de vehicles que s’activen en temporada d’estiu. A les cales de Roses hi ha un punt en què, al juliol i a l’agost, en determinats horaris, no es deixen passar, i a la punta del cap de Creus, que ja comencem des dels caps de setmana de primavera fins als caps de setmana de tardor, també amb una llançadora que trasllada els visitants a la punta. Això ho podem fer com a parc perquè treballem molt en coordinació amb els ajuntaments, i on no hi arriba un hi arriba l’altre, i llavors això ens dona facilitat. Hem de pensar que és un dels parcs que al 2025 va fer un estudi d’afluència de visitants i va quantificar que hi havia hagut 960.000 visitants a l’any, bàsicament concentrats en els quatre mesos d’estiu i també molt concentrats a la zona de la punta del cap de Creus. Llavors, és clar, ens estem movent en un ordre de magnitud que ens obliga a facilitar aquesta informació al visitant per no quedar col·lapsats o perquè no hi hagi risc, perquè a més som un parc amb un alt risc d’incendis, i llavors ens interessa tenir-ho tot ordenat i saber per on es mouen els fluxos de visitants.

Encara no, però la sensació ha estat com altres anys.

Les majors tasques per prevenció d’incendis les realitzem a l’hivern, i llavors, d’acord amb el servei de prevenció d’incendis, amb el servei de boscos, amb els Bombers, doncs hi ha un pla de prevenció que determina unes àrees estratègiques que intentem tenir amb una més baixa càrrega de biomassa. Això vol dir que a l’hivern es fan tasques de desbrossada; també ens visiten vaques que venen a hivernar aquí, al parc, i intentem situar les zones de pastura en aquestes zones que ens interessa tenir més netes de vegetació. Perquè està estudiat, quan arriben incendis, quins són els recorreguts que solen fer, i llavors això ens serveix o serveix als cossos que han de treballar en aquell moment per poder-lo extingir més fàcilment. A l’hivern també fem tota la revisió de pistes perquè els accessos de camions i altres vehicles pugui ser més àgil a l’estiu. Llavors ja a l’estiu simplement estem pendents d’aquest pla Alfa del Cos d’Agents Rurals, que ens diu quin és el risc d’incendi que hi ha aquell dia determinat en funció de diferents paràmetres de meteorologia, humitats, etc., i si és el cas es declara un Alfa 4 i es tanca l’accés de visitants al parc.

Aquest estiu 2026, fins avui no s’ha tancat cap dia. És diferent d’altres anys que hi ha hagut aquest tipus de tancament. Tot i que hi ha hagut aquestes onades de calor, aquí no hem estat dels llocs que hem patit més. També treballem molt per establir el mosaic agroforestal. És a dir, quan una persona vol recuperar vinyes o algun tipus de pastura o conreu, sempre des del parc s’ajuda o s’assessora per fer aquest mosaic agroforestal que trenca aquesta continuïtat.

Ara, molta de l’estratègia que tenim al parc és anar desenvolupant el que determina el pla rector d’ús i gestió, i encara tenim temes pendents. Potser la propera fita és l’obertura del tràmit del permís especial de pesca recreativa al cap de Creus: es preveu que tothom que vingui a fer pesca recreativa, més de la seva llicència que es necessita a escala de Catalunya, haurà de tenir un permís especial del parc, i això entrarà en vigor el proper mes d’octubre. En el moment que hi hagi el tràmit establert, ja serà obligatori tenir aquesta llicència, que és gratuïta, però que s’ha de treure per internet. També tenim prevista la instal·lació de dos camps de boies, una a cala Rostella i una a cala Tavellera. També hi ha el camí vell del far, és a dir, de Cadaqués, el camí vell que porta al far del cap de Creus, és una de les entrades a la reserva natural integral del parc caminant. Vam començar les obres la tardor passada i encara s’estan fent. A veure si en els propers mesos podem anar seguint aquesta obra i arriba al Far. És un camí vell empedrat, històric, i s’hi està fent una bona feina amb els murs de pedra seca. També a la punta del cap de Creus està en tramitació el projecte de fer un nou punt d’informació del parc, just abans de l’entrada a la reserva.

Des del parc treballem molt amb xarxes de col·laboració, perquè l’equip de personal que som aquí és bastant just, i llavors ens agrada molt treballar en col·laboracions per dur a terme les diferents activitats. Per exemple, la xarxa d’escoles del parc, o la Carta Europea de Turisme Sostenible. Estem acreditant empreses de turisme sostenible: empreses que passegen visitants, o n’hostatgen, o restaurants… que són punts d’informació. Tots aquests han passat per cursos de formació del parc, i són una mica la cara del parc davant dels visitants. Ara tenim cap a quaranta empreses acreditades o treballant en acreditació. Ens interessa que les persones puguin preparar-se la visita i l’expectativa sigui ajustada a la realitat.