El Far de Roses afegirà un nou rumb com a espai cultural i d’oci
Diari de Girona. L’1 de setembre de 1864 es va encendre per primera vegada el far actual de Roses, tot i que la documentació de la qual es disposa constata que va començar a servir de guia marítim com a mínim des del 1304. Des d’aquest punt davant la badia, a punta de la Poncella, continuarà fent la funció de far, però l’Ajuntament espera transformar-lo també en un espai cultural i de restauració. S’hi treballa des del 2011. Ara s’estan negociant les condicions d’una concessió que es podria fer efectiva el mes de setembre, la qual cosa permetrà tirar endavant el projecte aprovat l’any passat.
Es va obtenir la concessió per part de l’Autoritat Portuària el 2015 i es van arribar a fer unes obres a la part exterior per engegar el projecte. La trobada de les restes de l’antiga bateria militar va obligar a replantejar-lo, a renunciar a la concessió i demanar-ne una de nova l’any passat, prevista inicialment per a 30 anys.
En aquest moment treballen les dues parts per establir les condicions d’aquesta concessió.
Per l’alcaldessa, «no parlem només d’un edifici emblemàtic, parlem d’un espai que forma part de la identitat i del paisatge de Roses i que volem recuperar perquè la ciutadania i els visitants el puguin conèixer i gaudir».
Espai polivalent i espai de restauració
El projecte preveu la rehabilitació de l’edifici principal, del pati posterior i les edificacions auxiliars. La planta primera es mantindrà per a la senyalització marítima, mentre que a la planta baixa es contemplen dos usos: el de destinat a senyalització marítima (integrat per accés, escala a la torre i sales d’instal·lacions), i l’espai polivalent d’ús cultural i a restauració, que disposarà de zona de barra, cuina, sala menjador i serveis higiènics, a l’interior de l’edifici, mentre que a l’exterior gaudirà d’una terrassa mirador.
El far que coneixem avui comença a gestar-se el 1858, quan l’Estat va impulsar la construcció d’un far de quart ordre al golf de Roses dins del Plan General para el Alumbrado Marítimo de España e islas adyacentes, aprovat el 1847 durant el regnat d’Isabel II.
Les obres van començar el 15 de maig de 1862 i van patir algun entrebanc. Un temporal es va endur l’embarcador que s’havia construït per a les obres i també pedres procedents de Montjoi. Es va estrenar el 1864. Inicialment, funcionava amb oli; després va passar a la parafina i, a partir de 1883, al petroli. El 5 de setembre de 1921 va ser electrificat.
També ha estat utilitzat com a punt de defensa militar per a protegir la costa. Hi hagué diferents faroners, entre ells, va exercir com a tal un temps, Eloïsa Trull, considerada la primera faronera d’Espanya.