Catalunya genera més riquesa, però sense incidència en la classe mitjana
Diari de Girona. La Generalitat presenta la seva memòria econòmica, amb un PIB que el 2025 va créixer per cinquè any seguit i una productivitat que continua guanyant pes.
A Catalunya avui es genera més riquesa que fa un any, però la classe mitjana catalana és, avui, més pobra del que era fa un lustre. La Generalitat va presentar ahir la seva memòria econòmica del 2025, en la qual constata que el producte interior brut (PIB) va continuar creixent per cinquè any consecutiu i d’una manera substancialment més intensa que la d’altres economies europees. No només es genera més riquesa en termes globals, sinó que cada català aporta proporcionalment més i és, en conseqüència, més productiu. «Que els pessimistes s’apartin i ens deixin treballar», va afirmar el president del Govern, Salvador Illa.
L’evolució positiva de tots aquests indicadors no és, de moment, suficient perquè les butxaques dels catalans continguin més riquesa que la que hi havia, en termes relatius, el 2021, quan va esclatar la guerra d’Ucraïna i els preus es van disparar fins a nivells que no s’havien vist en dècades. Una inflació que avui s’ha moderat, però que no ha tornat als nivells d’aleshores. Quatre de cada deu catalans afirmen que arriben a final de mes amb dificultats, una xifra que, en el cas de les persones nascudes fora de
Catalunya, s’eleva a sis de cada deu.
Una part important d’aquestes dificultats s’explica per l’elevat preu de l’habitatge, especialment del lloguer. Segons les dades del Govern, els llogaters destinen el 26,3% dels seus ingressos a pagar el lloguer, més del doble de l’11,6% que hi destinen les persones que tenen una hipoteca.
Les dades macroeconòmiques són indubtablement positives. L’economia catalana va créixer un 2,7% el 2025, gairebé el doble que l’economia de la zona euro (1,4%) i a un ritme molt similar al del conjunt de l’economia espanyola (2,8%). «L’economia catalana es troba en un bon moment i podria haver estat diferent, malgrat el context extern, gràcies a la demanda interna», va destacar el director general d’Anàlisi i Prospectiva Econòmica, David Lizoain.
No només s’està creixent en quantitat, sinó també en qualitat. Catalunya —igual que el conjunt d’Espanya— creix, en part, perquè cada vegada té més població. L’arribada progressiva de persones migrants, que compensa amb escreix la baixa natalitat de la població autòctona, explica una part d’aquest augment del PIB. Tot i això, no només hi ha més catalans produint, sinó que aquests són, de mitjana, més productius.
El PIB per càpita va créixer un 1,6% el 2025 respecte del 2024, un indicador positiu, si bé rebaixa lleugerament la intensitat i l’optimisme d’aquest creixement. La productivitat per hora treballada va augmentar un 1,1%, també un bon senyal, tot i que modera una mica més aquesta eufòria.
Més productius; no més rics
Es genera més riquesa, però els catalans no són, de mitjana, més rics. «Els salaris reals han continuat recuperant poder adquisitiu per tercer any consecutiu, amb augments superiors a la inflació, tot i que encara no s’han revertit completament les pèrdues acumulades durant el període inflacionari (20212023)», reconeix el Departament d’Economia.
La guerra d’Ucraïna i la fi de les restriccions derivades de la covid sobre el comerç mundial van disparar la inflació el 2021 fins als dos dígits, un cop històric per a les butxaques dels treballadors que tota la prosperitat generada des d’aleshores encara no ha aconseguit compensar.
La radiografia elaborada per la Generalitat revela que, durant l’actual cicle econòmic, els col·lectius més beneficiats han estat les rendes més baixes i, en menor mesura, les més altes, mentre que les classes mitjanes han estat les menys afavorides.
Si s’agrupessin tots els catalans en deu grups, sent el primer el més pobre i el desè el més ric, les dades mostren que el primer i el segon grup han vist augmentar la seva renda de manera molt intensa durant l’últim lustre. Les successives pujades del salari mínim interprofessional (SMI) i la revalorització de les pensions contribueixen a explicar aquest increment.
Entre el 2021 i el 2024, el primer decil de la població catalana va veure augmentar els seus ingressos un 13%; el segon decil, un 6,3%. El tercer grup que més va incrementar la seva riquesa va ser el novè decil —és a dir, el dels molt rics—, amb un augment del 3,3%. En canvi, les rendes situades entre el tercer i el sisè decil, corresponents a la classe mitjana, només van veure créixer els seus ingressos entre un 2% i un 2,9%.
Les dades posen de manifest la paradoxa que, malgrat que les persones amb rendes més baixes són les que més han incrementat els seus ingressos, aquest augment no ha estat suficient per evitar un nou repunt de les taxes de pobresa. El 2025, el percentatge de catalans en risc de pobresa va tornar a augmentar fins a situar-se en el 24,8%.