Blog

Diari de Girona.

— Ha vingut a Girona a presentar uns pressupostos que mostren un creixement del 48,5% de les inversions. No obstant això, sovint des dels agents socials es retreu a l’administració que molts dels projectes no s’executen.

— És cert que s’ha produït un retard en l’execució de les inversions, sobretot per part de les previstes pel govern de l’Estat a Catalunya. Estem amb execucions per sota del 50%, que és una crítica que ha fet sempre la societat catalana. Nosaltres vam voler posar solucions a aquest problema i vam proposar un consorci d’inversions mixt entre l’Estat i la Generalitat per poder, no només fer seguiment de les inversions, sinó que aquest consorci fos el que planifica, el licita i adjudica les obres i, per tant, fa tot el procés. Finalment no es va aprovar, entre altres, perquè Junts hi va votar en contra, i ara estem buscant noves fórmules per poder-ho fer.

— Les queixes també venen pels retards de la Generalitat

— Sempre hi pot haver petits retards, però m’agradaria posar en valor les grans inversions que hem fet els últims dos anys. Per exemple, s’ha desencallat el projecte del nou Trueta i espero que a finals d’any tinguem tancat ja el pla de finançament, que se situa entorn dels 700 milions d’euros. Estem intentant posar la maquinària en marxa perquè les coses passin i realment hi ha moltíssimes inversions que s’estan fent a Catalunya, també a la demarcació de Girona i més que se’n faran, perquè la inversió d’aquests 208 milions d’euros que contemplen els pressupostos per Girona són una quantitat molt rellevant. Crec que la Generalitat està en un alt nivell d’execució en aquests moments i esperem que acabem l’any doncs amb els compromisos complerts.

— El mes de maig, en una jornada organitzada per Diari de Girona, el secretari general del seu departament, Juli Fernández, avançava que estaven treballant en canvis de fiscalitat. D’una banda, en l’impost de successions i de patrimoni en relació a l’empresa familiar, i de l’altra en intentar que el talent es quedi a Catalunya. En quin punt estan aquests canvis?

— La nostra previsió ni és augmentar impostos ni abaixar-los, i menys abaixar-los als rics. Creiem que qui més té i més guanya, més ha de contribuir a la bossa comuna. Però és veritat que es poden fer ajustos per facilitar l’activitat econòmica. Ho estem analitzant amb l’Institut d’Economia de Barcelona i parlantne amb les patronals i altres institucions econòmiques com el Col·legi d’Economistes i el Cercle d’Econo

— Fa uns dies, l’enquesta del CEO mostrava la consolidació de la tendència a l’augment de la intenció de vot d’Aliança Catalana. Li preocupa?

— Sí, evidentment. Em preocupa l’augment de l’extrema dreta, no només a Catalunya, sinó també a Espanya, a Europa i en altres llocs del món. Als Estats Units, per exemple, estem veient una situació molt polaritzada. Ofereixen solucions senzilles a problemes complexos.

— I quina és la seva recepta per combatre aquesta tendència?

— Els partits de govern hem d’oferir respostes. Resoldre els problemes de la gent. Si som capaços d’oferir solucions i de ser útils a la gent, les persones no buscaran les solucions màgiques als seus problemes en allò que diu l’extrema dreta. Però hem de complir i hem de fer la feina. I això és el que intenta fer aquest Govern. Aprovar uns pressupostos, disposar d’aquest instrument com a palanca de transformació i millorar la vida de la gent. En educació, en salut, en infraestructures, des de les més petites fins a les més grans, sense oblidar aquesta visió a mitjà i llarg termini. Només aconseguirem que l’extrema dreta perdi suport si oferim solucions i si la gent veu que allò que fa aquest Govern, en termes generals, li és útil. En cas contrari, buscaran solucions màgiques.

— Hi ha un problema de comunicació amb els electors?

— El de l’extrema dreta és un discurs fàcil, que arriba i que la gent entén. Per tant, els polítics, o els qui ens dediquem a la política des de partits de centre, també ens hem d’explicar millor, hem de fer més pedagogia, menys subordinades i frases més clares i directes, perquè la gent ens entengui. Moltes vegades pequem de no explicar-nos prou bé. I és evident que això l’extrema dreta ho ha sabut fer millor que nosaltres. mia. Però també és cert que el govern està recolzat bàsicament per un grup parlamentari que només té 42 vots i que ens caldran més suports.

— Parlant d’ajustos, vostè s’oposa a la possibilitat de deflectar l’IRPF. No creu que la inflació ha provocat que molts contribuents hagin perdut poder adquisitiu?

— La inflació va pujar força però també és cert que en els darrers temps s’ha moderat. Qui realment té capacitat de prendre decisions d’impacte en aquest àmbit és el govern de l’Estat, que ha pres mesures de rebaixes de fiscalitat per fer front a la crisi energètica. Nosaltres tenim poc marge i l’any 25 ja vam fer un canvi fiscal que va beneficiar el 67% dels contribuents i que ja ho han notat en la declaració de la Renda que han presentat. Deflectar l’IRPF pot suposar un estalvi de 60 a 100 euros a una família, però en termes agregats estem parlant de perdre una recaptació d’entre 200 i 400 milions d’euros. I són diners que van a inversions, però també a beques menjador o a programes que intenten ajudar aquells col·lectius que tenen menys recursos.

— Ha evitat posar data a la gestió completa de l’IRPF per part de la Generalitat. És una qüestió tècnica, legal o política?

— Per gestionar l’IRPF, primer necessitem una habilitació legal, és a dir, que modifiquem la Lofca, la Llei de Tributs, En segon lloc, hem de preparar l’Agència Tributària, per tant, un tema tècnic, perquè pugui encarregar-se d’aquest impost. Vull recordar que és un impost que paguen 4,5 milions de persones a Catalunya, que demana evidentment moltes dades, molta informació que no tenim. I també ens cal una tecnologia adient per suportar tota aquesta informació. Des del punt de vista organitzatiu, tecnològic, de personal, estem avançant per preparar l’Agència Tributària de Catalunya.

— Els últims dies estem parlant molt del nou model de finançament, però sembla difícil que el govern espanyol trobi els suports per tirar-lo endavant. Creu que hi ha marge per a la negociació?

— Crec que sí. Intento ser positiva. També hi havia molta gent que ens deia que no tindríem pressupostos i, al final, els hem tingut. El PP no té cap proposta, no n’ha presentat mai cap i diu que no a tot. Sobretot, diu que no perquè aquesta proposta ve de Catalunya, oblidant que el Pacte del Majèstic on va pactar amb Pujol una reforma del finançament que després el PSOE va votar a favor. El que voldria és que Junts permetés la tramitació, que no tanqués la porta al primer tràmit. Hi haurà marge per negociar. Votar en contra és renunciar a 4.700 milions d’euros.