La riquesa financera de les llars espanyoles creix un 9,3%
Diari de Girona. L’índex d’endeutament de les empreses baixa al 62,5% del PIB, el nivell més reduït des del tercer trimestre de 2001 segons les dades.
La riquesa financera neta de les llars espanyoles i de les institucions sense fins de lucre al servei de les llars (ISFLSH) es va situar en 2,7 bilions d’euros en el primer trimestre de 2026, la qual cosa suposa un increment del 9,3% respecte al mateix període de l’any anterior, segons els Comptes Financers de l’Economia Espanyola publicades ahir pel Banc d’Espanya. Aquest avanç es produeix en paral·lel a una moderació de l’endeutament familiar en relació amb la grandària de l’economia. Tot i que el deute de les llars va augmentar en termes absoluts fins als 728.000 milions d’euros, enfront dels 700.000 milions registrats el març de 2025, el seu pes sobre el PIB va descendir fins al 42,5%, el nivell més baix des de finals de 1999.
En percentatge del PIB, la riquesa financera neta de les llars, que s’obté en restar els passius dels actius financers, es va situar en el 155,3% al tancament de març, per sobre del 150,7% registrat en el primer trimestre de 2025.
Els actius financers de les famílies, també coneguts com a riquesa financera bruta, van augmentar en 261.000 milions d’euros respecte a un any abans i van aconseguir el 202,3% del PIB. Per instruments, el Banc d’Espanya constata un lleuger augment de les participacions en capital i en fons d’inversió, compensat parcialment per l’evolució a la baixa de l’efectiu i els dipòsits.
L’avanç de la riquesa neta s’explica principalment per la revaloració dels actius, especialment de les participacions en capital i dels fons d’inversió. Les transaccions netes, per part seva, també van mostrar un lleuger increment enfront de la mitjana observada des de 2022.
Les operacions acumulades de quatre trimestres dels actius financers totals de les llars van augmentar en el primer trimestre fins als 100.000 milions d’euros, equivalents al 5,8% del PIB, per sobre de la mitjana dels últims trimestres. Aquest repunt es va recolzar sobretot en la major inversió en efectiu i dipòsits i en participacions en fons d’inversió.
Pel costat del passiu, les transaccions netes de les llars també es van incrementar, fins a aconseguir el 2,7% del PIB, enfront del 0,7% de mitjana des de 2022. Aquest comportament s’explica principalment per l’avanç dels préstecs, que es van situar en l’1,9% del PIB, molt per sobre del 0,3% observat en els últims trimestres.
Menys deute empresarial
En el cas de les empreses, el deute consolidat va augmentar en termes absoluts fins als 1,070 bilions d’euros en el primer trimestre de 2026, des dels 1,049 bilions de març de 2025. No obstant això, en relació amb el PIB, la ràtio va descendir fins al 62,5%, un mínim no observat des del tercer trimestre de l’any 2001.