El Govern planteja un tren de Rodalies cada 30 minuts entre Maçanet i Figueres
Diari de Girona. Catalunya vol doblar l’oferta de serveis ferroviaris per arribar al milió de viatges diaris el 2040. Reclama que els AVANT siguin competència de la Generalitat.
El Pla de Serveis Ferroviaris de Catalunya 2030-2040 presentat ahir per la Generalitat preveu que la xarxa ferroviària catalana pugui absorbir un milió de viatgers diaris l’any 2040, davant dels 455.000 que es registren actualment. Per aconseguir-ho, l’Executiu preveu reorganitzar diverses línies de Rodalies i Regionals, crear-ne algunes de noves i coordinar els horaris dels trens en estacions estratègiques per facilitar els transbordaments. «No estem parlant d’un salt al buit: tenim objectius constatables i verificables», va assegurar la consellera de Territori, Sílvia Paneque.
A Girona, el document planteja reformular la RG1 per incrementar la freqüència, bifurcar-la cap a Blanes i Sant Celoni i coordinar-la amb l’R11 perquè entre Figueres i Maçanet hi circuli un tren cada 30 minuts. Així mateix es preveu el desplegament del servei internacional fins a Perpinyà, ampliant l’abast transfronterer.
En total, la Generalitat calcula que necessitarà 182 trens, 419 maquinistes i 266 interventors més dels que té actualment per assolir aquest objectiu. El Govern tenia capacitat per redactar aquest document des del 2010, quan va assumir la gestió —bàsicament dels horaris— de Rodalies. Ara, mentre es continua treballant per tirar endavant el traspàs de l’operativa a la Generalitat, el Pla de Serveis Ferroviaris també reclama que el Govern assumeixi les competències plenes del servei d’alta velocitat per poder organitzar millor la xarxa i optimitzar-la per als usuaris catalans. El secretari de Transports i Mobilitat, Manel Nadal, va reivindicar que aquesta demanda respon a una proposta del sector ferroviari de CCOO de Lleida i va recordar que el pla és un «document obert» que podrà continuar rebent aportacions.
Nusos i transbordaments
El pla, segons va explicar la consellera, parteix de la premissa que «abans de prometre més, el que
La Generalitat planteja el desplegament del servei internacional fins a Perpinyà
tenim ha de funcionar». Per això, el document se centra més a millorar els horaris de la xarxa actual abans d’afegir o modificar línies. Amb aquest objectiu, Territori ha fixat quatre estacions terminals on es coordinaran els horaris de tots els trens, que hi pararan sempre cada quart d’hora: Lleida, Sant Vicenç de Calders, Sants i Maçanet-Massanes. També es coordinaran, tot i que amb freqüències més baixes, les de Tarragona, Girona, Figueres, Martorell i els futurs intercanviadors del Vallès. En totes aquestes estacions, els transbordaments haurien de durar sempre menys de cinc minuts.
D’altra banda, els tècnics de Territori encarregats de redactar el pla han previst freqüències d’un tren per hora en els serveis de llarg recorregut, com els Regionals o Mitjana Distància. En l’àmbit de Rodalies, la freqüència serà de 30 minuts. Tant a Barcelona com al corredor Reus-Tarragona, els trens passaran cada 15 minuts.
La consellera, això sí, va assegurar que el Govern «continua planificant» i va avançar una sèrie de canvis de recorregut en les línies de Rodalies i Regionals, així com la creació de noves línies. Són canvis que, segons van explicar els tècnics de Territori, s’han definit tenint en compte el sistema ferroviari actual i la seva evolució prevista. També s’ha tingut en compte el Pla de Rodalies i les grans infraestructures ja planificades, com la línia Orbital i els «colls d’ampolla» de la xarxa, com ara els túnels ferroviaris de Barcelona.
R1 i R2, fins a la UAB
El pla de la Generalitat preveu que les línies R1 i R2 de Rodalies arribin fins a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Es tracta d’una de les primeres novetats que es deixaran veure a la xarxa ferroviària —es preveu que el canvi es produeixi entre el 2027 i el 2028—. Així, la R1 donarà més servei a municipis del Baix Llobregat i del Vallès —amb parada al Papiol, Hospital General i Sant Cugat—, mentre que els serveis de la R2 Sud, que fins ara acabaven a l’estació de França, passaran per Montcada i Cerdanyola abans d’arribar a la UAB.
També l’any vinent es podrà veure en funcionament, si es compleix el calendari previst, la línia R-Aeroport, que operaran els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Es tracta d’una de les línies més polèmiques fins ara, ja que col·lectius com la Plataforma pel Transport Públic (PTP) asseguren que congestionarà encara més els dos túnels de Rodalies de Barcelona —el de passeig de Gràcia i la plaça Catalunya—. De moment, la línia només arribarà fins a Sant Andreu, tot i que la previsió és allargar-la fins a Terrassa a partir del 2040.
També l’any vinent canviaran les capçaleres de la R4, la línia més llarga de Rodalies fins ara i una de les més sensibles a les incidències i els retards. A partir de l’any vinent, els trens de la R4 arribaran sempre a Manresa —fins ara molts acabaven a Terrassa—. Per l’altre extrem, la meitat dels trens acabaran a Vilafranca del Penedès —i no a Martorell— i l’altra meitat arribarà a Sant Vicenç de Calders.
L’eix orbital de Rodalies, que envolta Barcelona a través del Vallès, també experimentarà millores els pròxims anys. A partir del 2030, es duplicaran les freqüències de la R8 i la línia s’allargarà fins a Vilafranca del Penedès. A més, aquell mateix any està previst que comenci a circular una nova línia llargament reivindicada per les plataformes: la R88. Aquesta línia unirà Reus amb Girona passant per Tarragona, Sant Vicenç de Calders, Vilafranca, Martorell i Granollers.
Encara queda molt, però, per completar el trajecte entre Vilanova i la Geltrú i Mataró que va desbloquejar els pressupostos del Govern. El pla només preveu que el 2040 els trens puguin anar directament de Granollers a Terrassa, de manera que encara quedarà bona part del recorregut pendent. La línia orbital serà la R9 de Rodalies.
El pla també preveu que les freqüències millorin progressivament als sistemes de Rodalies de Lleida, Girona i Tarragona. En aquesta última, a més, està previst que la RT1 arribi a Vilafranca l’any vinent i que la RT2 arribi el 2030 fins a Vilanova i la Geltrú. El 2040, la RT1 arribarà fins a Montblanc i Valls des de Reus. A Girona, es preveuen canvis a la RG1, que a partir del 2035 anirà de Figueres fins a Blanes o Sant Celoni.
A més, es preveu que en aquests tres sistemes de Rodalies es creïn noves línies que surtin de Catalunya: la RL5, que aniria de Lleida fins a Saragossa o Montsó; la R18, de Girona a Perpinyà, i la R19, de Tarragona a Castelló. Totes aquestes línies no s’esperen fins al 2040.
Les entitats de defensa del transport públic, com la PTP, van celebrar el pla ferroviari, especialment pel canvi de paradigma que representa en la planificació. L’associació va considerar que no haver disposat d’aquest pla els darrers anys ha provocat «disfuncions acumulades», com la «pèrdua de serveis semidirectes o la incorporació de parades sense una visió global del sistema». Per això, va demanar que la futura planificació ferroviària parteixi sempre d’aquest document.
També l’ha valorat positivament, tot i que amb algunes reserves, la portaveu de la plataforma d’usuaris Dignitat a les Vies, Anna Gómez. va considerar que el pla és «bo», però va lamentar que tampoc resoldrà a curt termini «les greus deficiències» actuals de Rodalies.