Catalunya tindrà veu en les tarifes i la planificació dels seus aeroports
Diari de Girona. Les esmenes a la llei d’acompanyament acordades per la Generalitat i ERC concreten el marc d’actuació de la futura Autoritat Aeroportuària catalana.
El Govern català i ERC han concretat com serà la nova Autoritat Aeroportuària de Catalunya (AAC) i quines funcions tindrà aquest organisme, que ha de servir perquè Catalunya pugui influir en les decisions sobre els seus aeroports. Després d’haver acordat l’encaix legal d’aquest nou organisme, han pactat les esmenes a la llei d’acompanyament dels pressupostos en què es fixa el seu àmbit d’actuació i la seva relació amb Aena, el gestor dels aeroports espanyols.
En el redactat es deixa clar que l’AAC podrà participar en els processos de planificació dels aeroports mitjançant els documents que regeixen la seva regulació, com són els plans estratègics quinquennals anomenats DORA o els plans directors, i que també «avaluarà i efectuarà propostes en relació amb el marc tarifari dels aeroports». Aena fa diversos mesos que s’enfronta a la patronal de les aerolínies, ALA, per l’augment que pretén aplicar a partir de setembre per l’ús de la infraestructura. En ambdós casos, ara mateix Catalunya no té ni veu ni vot.
Competències de l’Estatut
Aquest nou ens serà l’encarregat de dissenyar i executar les competències que l’Estatut atorga a Catalunya en matèria d’aeroports, amb responsabilitats relacionades amb el consum, el treball, el medi ambient, l’urbanisme, l’accessibilitat, el transport i la promoció econòmica, entre d’altres. L’objectiu final és «incidir» en la gestió dels aeròdroms i fer-ho amb «una visió de conjunt», intentant condicionar les decisions que prengui Aena, quelcom que la companyia semipública dirigida per Maurici Lucena sempre ha rebutjat amb rotunditat.
Per fer-ho, l’AAC tindrà un consell de govern format per una presidència, una vicepresidència i 13 vocals, que seran responsables de departaments competents en matèria de coordinació interdepartamental, transports, seguretat, planificació territorial, medi ambient, turisme i economia i finances, així com dues persones de les entitats municipalistes, una del Consell de Cambres de Catalunya, dues de les organitzacions econòmiques i socials i dues més del sector aeri. L’arquitectura d’aquest nou ens també preveu l’existència de la figura d’un director executiu i la possibilitat de crear un comitè tècnic per a cada aeroport (Barcelona-El Prat, Girona, Reus, Lleida-Alguaire, Sabadell i Andorra-La Seu d’Urgell).
La portaveu de l’Executiu i consellera de Territori, Sílvia Paneque, va destacar que aquest organisme permetrà al Govern «incidir amb veu pròpia» en la planificació aeroportuària i en l’àmbit tarifari. Després de la reunió del Consell Executiu, va explicar que Aena «està perfectament informada d’aquesta qüestió»: «Podrem tenir incidència i que la nostra posició sigui escoltada, compartida i que tingui incidència», va dir Paneque.
La consellera Paneque va revelar que Aena està «perfectament informada d’aquesta qüestió»
Sigui com sigui, els moviments del Govern i ERC per assumir més pes en els aeroports són vistos amb recel per Aena, per molt que el seu president, Maurici Lucena, provingui de les files del PSC, partit del qual va ser diputat i portaveu al Parlament. En una intervenció a la darrera junta d’accionistes, Lucena va advertir que la demanda de «cogestió» aeroportuària que plantegen comunitats com Catalunya i Euskadi és «impossible» i podria comportar «riscos importants». El conflicte rau en el fet que Aena és una societat cotitzada que pertany en un 49% a inversors privats. Això fa que, quan bascos, catalans, navarresos i canaris demanen més capacitat d’influència sobre els aeroports, l’empresa alci la veu. Tot i això, l’Autoritat Aeroportuària de Catalunya pactada pel Govern i ERC està lluny de suposar una «cogestió» de l’aeroport del Prat, ja que no qüestiona ni el paper d’Aena ni modifica la composició del seu consell d’administració.
En les esmenes a la llei d’acompanyament acordades pel Govern i els republicans també s’especifica que la futura empresa s’ajustarà al règim de les empreses públiques catalanes, que són entitats de dret públic subjectes al dret privat, com les que ja estan sota el paraigua de la Conselleria de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, és a dir, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Institut Català del Sòl (INCASÒL), Ports de la Generalitat de Catalunya, Aeroports de Catalunya, l’Agència Catalana de l’Aigua o l’Agència de Residus de Catalunya, entre d’altres.