Absentisme, problema en auge o “manipulació semàntica”?
Ara. Les incapacitats temporals han disparat la taxa en els últims anys.
L’absentisme laboral s’ha convertit en els últims temps en un dels princi pals cavalls de batalla per al teixit empresarial català. La gent que falta a la feina –tant per motius justificats com injustificats–se situa en màxims històrics, fins al 7,4% arreu del territori espanyol, segons un informe de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE). Ara bé, aquesta xifra s’ha vist impulsada per un gran augment de les baixes: les incapacitats temporals són ja la causa de gairebé el 80% de les hores efectives no treballades i la taxa d’absentisme per aquesta causa se situa al 5,8%.
Però, ben bé, què entenem per absentisme laboral? Segons la definició, és la falta del treballador a la feina sigui per la causa que sigui. La dada comprèn des dels empleats que s’abstenen una estona del seu lloc de treball per anar, per exemple, a una reunió sindical o a un curs pagat per la mateixa empresa, fins a aquells que no van a la feina per un motiu injustificat. Així, l’estadística també inclou les persones que estan de baixa per malaltia o per un permís de maternitat, entre d’altres.
Aquests paràmetres, però, no con vencen els sindicats, que consideren que les causes d’absència justificada no s’haurien de considerar. “La definició s’ha de revisar, ja que inclou baixes, permisos i hores sindicals. Nosaltres entenem que l’absentisme és no presentar-te a la feina sense justificar ho”, assegura el secretari de política sindical d’UGT Catalunya, Òscar Riu. Per la seva banda, Mònica Pérez, responsable de salut laboral de CCOO de Catalunya, afegeix que el concepte és “manipulació semàntica” i que en la resta de casos no es comptabilitza així: “L’absentisme escolar no és quan un nen està malalt i no va a l’escola, i el mateix passa amb els nostres parlamentaris i parlamentàries, que només se’ls compta com a absència quan no poden justificar-la”.
L’alça e les baixes.
Però, per al món empresarial, la lluita principal és justament l’augment de les baixes que s’agafen els treball dors. “De totes les caixetes que formen l’absentisme, ens preocupa el fort augment de les baixes laborals per malaltia comuna”, explica el secretari general de la patronal catalana de les petites i mitjanes empreses Pimec, Josep Ginesta, que afegeix que aquesta situació ha conduït “fins a unes incidències i uns costos absolutament insuportables”. Les organitzacions empresarials, però, assenyalen que aquesta alça està estretament relacionada al col·lapse que hi ha actualment als centres d’atenció primària. “La poca eficiència del sistema fa que els processos s’acabin allargant més: a molts treba lladors els toca esperar abans de rebre tractament o visita”,assenyala la di rectora del departament laboral de Foment del Treball Nacional.
Tal com explica el professor d’estudis de psicologia i ciències de l’educació de la UOC i expert en psicologia del treball i organitzacions Sergi Macip, és cert que en els últims anys les baixes s’han disparat. De fet, les hores efectives no treballades a causa d’incapacitats temporals ja representen el 78,2% del total, si bé el 2013 significaven un 63,5%. Macip, però, localitza l’augment en dos eixos: “Des de la pandèmia hi ha hagut un increment exponencial de les baixes per salut mental i per malalties difícils d’objectivar”, explica el professor de la UOC. Les malalties difícils d’objectivar són aquelles en què les proves mèdiques convencionals no surten alterades malgrat que el pacient tingui símptomes, com ara migranyes o fatiga crònica. Tot i això, identifica que la resta de causes principals de l’absentisme al lloc de treball, en canvi, han anat a la baixa en els últims anys.
El paper del benestar a la feina
Un factor, però, que segons Macip ajuda a combatre l’absentisme és el benestar a la feina. L’expert assenyala que els treballadors que tenen més facilitats per conciliar vida familiar i laboral acostumen a recórrer menys a l’absentisme. En canvi, com menys benestar tenen els treballadors, més probabilitats hi ha que faltin al lloc de treball. Un exemple que assenyala Macip és el treball per torns, que acostuma a generar més problemes de salut. També influeix la mida de l’empresa on es treballi: com més grans són les organitzacions, índexs més ele vats s’acostumen a registrar. “La flexibilitat té un impacte positiu en els registres”, apunta.
Lluny de l’absentisme, en canvi, els sindicats assenyalen que el mal que realment pateix la societat catalana és el presen tisme. Tal com explica la res ponsable de salut laboral de CCOO de Catalunya, un infor me del sindicat indica que el 51,3% dels treballadors catalans han anat a treballar malalts du rant l’últim any malgrat neces sitar una baixa mèdica. Pérez assenyala que aquest és “realment” el mal que “pateix” l’eco sistema del treball.