El nou Estatut rural deixa nuclis de menys de 2.000 habitants fora d’ajuts bàsics
Diari de Girona. La Vall d’en Bas queda fora de l’Estatut tot i tenir vuit nuclis, mentre els pobles inclosos ja poden accedir a avantatges en habitatge, subvencions i tràmits simplificats.
La relació oficial de municipis rurals ja té conseqüències pràctiques sobre l’accés a recursos públics, programes d’habitatge i gestió administrativa. Comença a marcar quins pobles poden concórrer amb tractament preferent a determinades convocatòries i quins continuen depenent del circuit ordinari. La Vall d’en Bas és el cas que ho mostra amb més nitidesa: queda fora de l’Estatut dels Municipis Rurals perquè supera el llindar dels 2.000 habitants, però sobre el terreny funciona com una vall de vuit nuclis, masies, veïnats, camins, camps i massa forestal.
El canvi és rellevant perquè l’Estatut no reparteix només una etiqueta. També fixa una manera diferent d’arribar als recursos públics. Quan una línia reserva crèdit, dona més puntuació o preveu instruments propis, els ajuntaments inclosos en el règim especial parteixen amb un avantatge que pot ser decisiu en obres menors, serveis bàsics o projectes d’habitatge.
El mapa aprovat no només ordena noms. Pot influir en convocatòries, criteris de puntuació, intensitat de les aportacions i inversions municipals. Per això el debat ja no és si la Vall d’en Bas se sent rural o no. La qüestió és què passa quan una llei pensada per reforçar territoris amb poca capacitat administrativa pren com a primera mesura el padró i deixa fora realitats que comparteixen bona part dels problemes que vol corregir.
La Vall d’en Bas té uns 3.300 habitants, però cap dels pobles que la formen s’acosta tot sol al topall legal. Sant Esteve d’en Bas, Sant Privat d’en Bas, el Mallol, la Pinya, Puigpardines, els Hostalets d’en Bas, Joanetes i Falgars d’en Bas continuen sent nuclis diferenciats dins d’un terme de prop de 90 quilòmetres quadrats.
L’alcaldessa, Magda Roca, ho va resumir a Ràdio Olot amb una frase que situa el conflicte al mapa: «És un greuge perquè la realitat és molt diferent». I va posar-hi escala humana: «Som vuit nuclis. El més gran és Sant Esteve d’en Bas, amb 1.200 habitants, però Falgars en té nou. Entraríem de sobres amb tots aquests vuit pobles», cadascun per separat.
L’habitatge, l’efecte visible
El primer impacte concret és l’habitatge. La convocatòria de rehabilit ació de cases buides en entorns rurals, dotada amb cinc milions d’euros, només admet actuacions situades en localitats incloses a la relació oficial. Les bases preveuen aportacions per a propietaris, cooperatives i administracions locals, sempre que els immobles es destinin a residència habitual i permanent. En una vall amb cases escampades, quedar fora d’aquesta via pot limitar opcions per recuperar habitatge i fixar veïns.
Les quantitats expliquen per què el criteri territorial pesa. Les subvencions poden arribar als 20.000 euros per a habitatges privats d’ús propi o familiar, als 40.000 si es destinen a lloguer mitjançant borsa i als 70.000 en pisos públics o cedits a llarg termini. No són diners automàtics ni universals, però poden ser prou importants perquè una rehabilitació surti del calaix o hagi d’esperar.
El programa no mira només l’obra, sinó l’ús final de l’habitatge: arrelament, repoblament i residència habitual. En pobles amb poca massa demogràfica, això pot tenir efectes sobre l’escola, el comerç, la vida associativa i el relleu generacional. La Vall d’en Bas sosté que comparteix aquests reptes, però no pot accedir al mateix mecanisme previst per afrontar-los.
L’Estatut de Municipis Rurals no es limita als diners. També incorpora mesures en seguretat, educació, serveis bancaris mòbils, transport a demanda i participació institucional. La llei parla de més coordinació amb Mossos i Agents Rurals, suport a escoles rurals, accés a serveis bàsics, mobilitat adaptada i presència específica del món rural en òrgans de decisió. Són eines que arribaran de manera gradual, però dibuixen un tractament diferenciat per als territoris inclosos. Aquesta és la distància que la Vall vol fer visible ara, abans que la primera classificació es converteixi en una barrera difícil de corregir.
El nou marc també crea fons específics, una línia d’inversió dins el PUOSC, criteris d’incentivació positiva en subvencions, suport en urbanisme i mesures per simplificar procediments. En la pràctica, els ajuntaments reconeguts poden tenir reserves de crèdit, més puntuació, més intensitat d’ajut, models normalitzats o referents tècnics. La Vall d’en Bas no queda castigada per cap sanció, però sí al marge de les eines de compensació que el mateix Estatut desplega per alleujar la fragilitat administrativa dels pobles amb menys capacitat.
L’alcaldessa, Magda Roca, ho vincula directament amb la possibilitat de tirar endavant projectes. «Els temes que ens perjudiquen pel fet de no estar dins l’Estatut dels Municipis Rurals són accedir a subvencions i poder tenir més diners», va dir. La seva lectura és que el padró no pot ser l’únic filtre quan el cost de prestar serveis depèn també de la dispersió, la superfície, els camins, els nuclis i la necessitat de tramitar expedients amb equips reduïts.
L’Ajuntament defensa que el criteri hauria de mirar com viu i es gestiona el terme, no només quanta gent hi consta empadronada. Els consistoris de zones disperses han de preparar memòries, justificar despeses, tramitar llicències i respondre requeriments amb estructures limitades. Si el règim especial promet models més simples i suport tècnic, quedar-ne fora no afegeix una càrrega nova, però manté la Vall en el camí més feixuc.
Una fusió que ara pesa
La paradoxa ve de lluny. La Vall d’en Bas es va agrupar per guanyar capacitat administrativa, no per deixar de ser rural. Els pobles es van unir per tenir més força davant obres, serveis i programes públics que separadament eren difícils d’assumir. Ara, aquella suma juga en sentit contrari. «La Vall es va ajuntar per poder tenir accés a subvencions que per pobles petits no tenies capacitat de poder accedirhi. I ara ens trobem al revés. El fet d’haver-nos ajuntat no ens és favorable», va lamentar l’alcaldessa.
El consistori assegura que va presentar una al·legació i que no va rebre resposta. Ara vol reunir-se amb el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i busca altres casos catalans amb casuístiques semblants. La sortida, segons l’Ajuntament, podria passar per un annex, una revisió de criteris o una via específica per a termes que acreditin estructura rural malgrat superar el límit.
Fonts de la Generalitat consultades admeten que el cas s’entén políticament perquè la Vall d’en Bas té nuclis dispersos, masies i una realitat territorial pròxima a la d’altres poblacions incloses. Ara bé, remarquen que el marc vigent fixa un criteri objectiu i que la llista inicial ha de respectar el llindar dels 2.000 habitants perquè en algun punt s’ha de situar el límit. Segons aquestes fonts, incorporar el municipi només per voluntat administrativa no seria possible: caldria modificar el marc legal o els criteris aplicables.
Per això, la Generalitat no descarta que en el cas de la Vall d’en Bas s’acabi optant per una negociació política. L’Ajuntament vol que aquesta lectura arribi abans que el desplegament de l’Estatut consolidi diferències difícils de revertir.
A la Garrotxa, la majoria de pobles formen part del règim, mentre la Vall d’en Bas en queda fora juntament amb Olot, Sant Joan les Fonts i Besalú.
El nou mapa ja ha començat a repartir oportunitats diferents entre realitats que poden compartir necessitats semblants. Si aquesta classificació és la clau per accedir a recursos, suport tècnic i procediments més simples, quedar-ne fora pot marcar el ritme dels pròxims projectes locals.