Girona, entre les províncies on la immigració frena més l’envelliment
Diari de Girona. Els naixements de mares estrangeres cauen i no reverteixen la baixa fecunditat ● Més de la meitat dels migrants arribats a l’Estat des del 2002 n’han marxat.
Girona és una de les províncies on la immigració té més pes en l’equilibri demogràfic. Així ho constata un informe de la fundació privada espanyola dedicada a la investigació econòmica i social (Funcas), que situa la província entre els territoris de l’Estat amb una presència més elevada de població d’origen immigrant. A més, està entre les que tenen uns nivells d’envelliment relativament més baixos, juntament amb províncies com Almeria, les Balears, Alacant o Madrid. De fet, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), a 1 de gener del 2025, les comarques gironines tenien 181.899 residents de nacionalitat estrangera, el 21,9% de la població.
Aquestes dades són especialment especialment significatives a municipis com Lloret de Mar, Salt, Figueres, Olot, Roses o Castelló d’Empúries, on la població estrangera representa una part molt rellevant del padró. A Girona ciutat hi havia 23.753 veïns estrangers; a Lloret, 16.138; a Figueres, 14.506; a Salt, 12.827; i a Olot, 10.979. En percentatge, destaquen Castelló d’Empúries, amb més del 45% de població estrangera; Lloret, amb prop del 38,5%; Salt, amb el 37%; i
Roses, amb més del 30% del total.
Ara bé, l’informe adverteix que la immigració pot ajudar a sostenir la població i a frenar parcialment l’envelliment, però no resol per si sola la baixa natalitat. A Girona, els naixements han passat de 8.919 el 2009 a 5.757 el 2024, una caiguda d’un 35%. I aquesta davallada també afecta les mares estrangeres, ja que els naixements de mare estrangera han baixat de 3.258 a 2.332 en el mateix període. Tot i això, continuen tenint un pes molt alt i representen aproximadament quatre de cada deu naixements a la demarcació.
Segons Funcas, la immigració ha estat decisiva per sostenir el creixement de població a Espanya durant les últimes dues dècades, però no constitueix una solució estructural al desajust demogràfic. Funciona, segons els autors, com un mecanisme temporal que amortigua l’envelliment i compensa parcialment la baixa natalitat, però no corregeix les tendències de fons.
Situació dels migrants
Per altra banda, l’estudi també destaca que més de la meitat dels migrants que han arribat a l’Estat des del 2002 no s’hi han quedat. En aquest període han iniciat la seva residència a Espanya prop de 15 milions de persones nascudes a l’estranger, però la població només ha crescut en uns set milions. Això situa la taxa de retenció actual al voltant del 51%, una de les més baixes d’Europa. Per a Funcas, aquesta baixa capacitat de retenció obliga a mantenir fluxos migratoris elevats si es vol sostenir una població que canvia constantment.
En paral·lel, l’informe qüestiona la idea que la immigració pugui corregir la baixa fecunditat. A escala estatal, entre el 2009 i el 2024 els naixements van caure un 36%, de 493.000 a 318.000. I, tot i que el nombre de dones migrants en edat fèrtil va créixer un 33%, els naixements de mares estrangeres van disminuir un 10%. Els autors conclouen que les dones migrants tendeixen a adaptar-se ràpidament al règim de molt baixa fecunditat espanyol, condicionades pel mateix entorn laboral, residencial i social
Castelló d’Empúries, Lloret de Mar, Salt i Roses, entre els municipis amb més població estrangera
que les nascudes a l’Estat.
L’informe també limita el potencial rejovenidor de la immigració. Els migrants que van arribar en les primeres onades del segle XXI també envelleixen, i els fluxos més recents ja no estan formats només per població jove. Segons Funcas, en els darrers anys el pes dels nouvinguts majors de 54 anys ha crescut un 42%, mentre que el grup de 20 a 54 anys ho ha fet un 25%.
Per tot plegat, l’estudi defensa que les polítiques demogràfiques no poden confiar només en l’arribada de població estrangera. En el cas de Girona, la immigració ha ajudat a fer créixer la població i a mantenir una estructura menys envellida, però les dades de natalitat mostren que hi ha més pes migratori, però menys naixements.