“Volem apropar la Generalitat a la gent”
El Punt. Xavier Guitart i Cano. Delegat del Govern de la Generalitat a la vegueria de Girona.
“[Ser alcalde] ajuda, perquè quan arribes a un ajuntament ja et pots fer una idea del que et demanaran abans de començar” “Amb el pla cura s’escurçarà el termini de valoració de les persones amb dependència a menys de seixanta dies”.
El socialista Xavier Guitart compagina des del setembre de 2024 l’alcaldia de Camprodon amb la tasca de delegat del govern de la Generalitat a la vegueria de Girona.
Un any i mig i molts quilòmetres recorreguts. Quin balanç en fa?
A l’inici feia una mica de vertigen, però el balanç és molt positiu. Aquests mesos he tingut oportunitat de visitar tots els municipis, a més de moltíssimes entitats, empreses i associacions. El retorn que tenim de tot plegat és que senten que la Generalitat és al seu costat, i quan hi ha problemes o necessitats, tenen un fil directe obert per gestionar les peticions amb més agilitat.
Aquí hi deu pesar la seva experiència com a alcalde, que no ha abandonat a Camprodon…
És cert que ajuda, perquè sovint arribes a un ajuntament i ja et pots fer una idea del que demanaran abans de començar la reunió. Per molt diferents que puguin semblar els municipis, o els colors dels equips de govern, tots tenim unes problemàtiques semblants i em sento molt proper a la majoria de demandes.
En aquest sentit, destacaríeu algun canvi legislatiu o normatiu?
N’hi ha diverses en curs, però ja estem duent a terme diverses accions de xoc per simplificar i reduir burocràcia i tràmits, com per exemple en les escoles municipals, en què es quadruplicaran els ajuts per a obres de millora.
Una mica més d’oxigen per als ajuntaments?
És una de les mancances històriques quan visites moltes poblacions. Tenim encara escoles en mòduls, algunes d’implementació curta, recent i provisional, en bones condicions, i d’altres de ja fa massa anys. Però la gran majoria de les escoles són municipals i necessiten reformes. Aquest pla de 100 milions se centra en qualsevol edifici de construcció anterior al 2007 i pot servir per resoldre problemes grans, en lavabos, degoters, calefaccions, i centrar-nos com a govern en la construcció de les noves escoles. D’un sol cop.
Parlava de mòduls provisionals i de noves escoles. Sense pressupost?
Venim d’acords de govern del 2019 i el 2021. Estem contents d’haver-ne desencallat alguns, com és el cas de Vall-llobrega, que estava pendent de feia molts anys, i ja hem fet el replanteig d’obres. I la de Fanals de Platja d’Aro, que també està en marxa. Com a Sant Julià de Llor i Bonmatí, i la de Besalú, on anem a contractar la redacció del projecte. I volem treballar per tirar-ne endavant d’altres.
Sense pressupost, tampoc hi ha gaire marge per a noves infraestructures, però la principal inversió que han compromès és la variant d’Olot.
És una prioritat i hi ha d’haver diners per executar aquesta obra tan ambiciosa, i d’altres, del Departament de Territori. Però tirarem endavant.
Pot avançar alguna altra obra viària, com pel que fa a la reivindicació dels veïns del Baix Ter?
Hi ha compromisos i s’estan executant, dividits en diferents trams. Els ajuntaments n’estan al cas i veurem accions entre aquest 2026 i 2027.
Respecte al pla 2+1, d’ampliar calçades sense desdoblar vies, pot avançar alguna novetat?
El 2+1 depèn dels estudis tècnics i la planificació interna del Departament.
Pel que fa a la C-32 entre Blanes i Lloret, on el secretari de Mobilitat, Manel Nadal, va prometre a la tardor novetats, sap per on aniran?
S’està treballant amb els dos ajuntaments una alternativa que pugui ser de consens, però és una altra mancança i reivindicació històrica, paral·lela al carril bus ràpid [BRCat] per la carretera actual.
I pel que fa al controvertit semàfor de Llambilles, a la C-65, hi haurà novetats fora del pressupost?
La solució d’una nova rotonda per alleugerir l’efecte i les cues que provoca el semàfor està en tràmit. Hauria de ser realitat en breu, perquè és un altre compromís que va assumir el secretari, Manel Nadal.
Aparcant el vehicle privat una estona, s’ha tancat la integració tarifària territorial. Però com està la intermodal i a escala de país?
Era un altre repte i hem aconseguit incorporar els busos interurbans de totes les comarques de la vegueria. En alguns municipis, aglutinant les ATM de Girona i Barcelona. I el pròxim pas és integrar el conjunt de transports públics, amb el ferrocarril i Rodalies en una única tarifa, a més de la resta de transport públic més enllà de les comarques gironines.
En aquest sentit, el govern ha apostat per prorrogar sis anys les concessions del servei de bus més enllà de la caducitat prevista el 2028. Com afectarà això les demandes de millores o canvis en el servei?
Ja s’ha aconseguit més busos en determinades franges horàries, i freqüències, en un primer pla de xoc. I amb busos més sostenibles. Però abans de fer un pas en ferm, cal veure cap on hem d’anar i cal un bon estudi, global, de mobilitat. Cal remarcar que els consells comarcals han fet molt bona feina pel que fa a la mobilitat, i s’incorporarà.
El gran projecte d’inversió, pel que fa a la demarcació, és el Campus de Salut i el futur nou hospital Josep Trueta. Segueix els terminis?
Estem dins dels terminis, i és una bona notícia. Hi hem incorporat nous professionals urbanístics, i esperem anunciar novetats aviat. Acabar de signar el contracte amb l’empresa escollida per redactar el projecte, si no hi ha al·legacions.
Els darrers esculls són l’informe de mobilitat dels accessos viaris i el trasllat de l’edificabilitat del parc Jordi Vilamitjana?
La qüestió dels accessos l’està solucionant aquest equip tècnic reforçat, conjuntament amb els ajuntaments afectats. Compliran els requisits. I en paral·lel ja s’està treballant en el pla funcional de tot el campus. Pel que fa al parc Vilamitjana, és un tema que depèn de les converses bilaterals amb l’Ajuntament de Girona, per trobar un nou emplaçament per a l’edificació que s’hi preveia.
Per part de l’Ajuntament gironí, els darrers mesos la principal reivindicació ha estat la d’un nou centre de baixa exigència per a indigents a la demarcació, pel col·lapse de la Sopa. Té alguna novetat?
Sabem que la Sopa està al límit d’usuaris i no pot assumir més pressió. Drets Socials està cercant possibles emplaçaments a Girona o rodalia, i hi ha converses amb municipis i entitats del tercer sector.
Pot precisar quins emplaçaments s’estan valorant?
La intenció és descentralitzar més enllà del municipi de Girona, però és complicat, perquè, igual com ens costa trobar sòl per a habitatge protegit, cal trobar una parcel·la adient per a la nova construcció. I no descartem cap lloc al conjunt de la vegueria.
Pel que fa a la gestió de residus, un cop clausurats abocadors com ara Solius o Vacamorta, continuen descartant l’obertura d’un nou espai físic de dipòsit de deixalles?
L’Agència de Residus de Catalunya [ARC] aposta pel model d’elevar al màxim el volum de reciclatge. Els ajuntaments i els consells comarcals estan fent molta feina per millorar la recollida i l’ARC hi posarà eines per al triatge i el tractament, tot evitant nous abocadors.
En el pla per descentralitzar l’administració, preveuen alguna oficina d’atenció al ciutadà més enllà de Girona?
Com a OAC fixa, no en preveiem cap ara mateix, però sí de mòbils. Ja fa tres setmanes que hem posat en marxa la primera ruta, amb parades tancades fins a l’estiu, i les dades d’usuaris i satisfacció són bones. Estem oberts a incorporar altres poblacions en noves rutes, per estalviar desplaçaments a la població i, especialment, a la gent gran. Volem apropar la Generalitat a la gent.
Els temporals de l’hivern, a banda de la destrossa a la depuradora de Palamós, han deixat milers d’arbres tombats al Ripollès. S’activarà alguna línia extraordinària d’ajuts?
Presidència sempre activa línies extraordinàries, per exemple, per a mobiliari urbà i el teulat amb plaques fotovoltaiques del pavelló de Molló. Pel que fa a boscos, ens hem coordinat entre administracions i provats per agilitzar la retirada de totes aquestes tones de fusta caiguda en el medi forestal, perquè ens fa patir el risc d’incendis a l’estiu. I estem actualitzant, o dotant de plans de protecció civil tots els municipis, perquè alguns ni tan sols en tenien.
El que anomenen Duprocim…
Sí, són els documents únics de protecció civil municipal i ens hi hem posat a treballar amb els consells comarcals i la Diputació, amb una injecció econòmica important. L’objectiu és tenir-los tots implementats d’aquí dos anys, i estar preparats per a nevades, inundacions o ventades. Que quedi clar on són les claus del pavelló municipal, qui se n’ha de fer càrrec i tots els protocols a seguir.
Destacaria alguna acció de la qual se senti especialment satisfet?
Vaig ser un dels que va reivindicar més el pla cura, per escurçar el termini de valoració i reconeixement de les persones amb dependència a un màxim de 60 dies. Penso que és prioritari en una vegueria amb un índex alt de població envellida. I aspirem a donar sortida a les més de 60.000 peticions pendents que teníem sobre la taula, amb 200 professionals dedicats específicament. L’objectiu és que d’aquí sis mesos ja ens hàgim posat al dia, i amb el compromís, molt important també, que en 15 dies tothom començarà a percebre un primer ajut d’entre 100 i 200 euros mensuals, fins que s’acabi de tancar la valoració. Era una necessitat, perquè les places residencials o les hores de cura tenen costos elevats per a les persones o els familiars, i hem vist massa casos en què quan arribava la resolució, el sol·licitant ja havia mort.