La patronal catalana defensa la regularització d’immigrants
Diari de Girona. La patronal catalana considera que el mercat laboral podrà absorbir les més de 100.000 persones que accediran a un permís de treball.
«Cada cop t’ofereixen pitjors condicions laborals? La immigració massiva té conseqüències», diu un cartell que Vox ha distribuït aquests dies per ciutats com Madrid. El desmentiment ha arribat aquesta setmana no des d’un partit d’esquerres o un sindicat, sinó des de la patronal. «No hauria de ser així; en aquest país existeixen els convenis col·lectius, que garanteixen uns mínims legals, i el mercat laboral el que necessita precisament és personal», va replicar el president de la comissió laboral de Foment del Treball, Luis Pérez.
En plena polèmica atiada per l’extrema dreta sobre la «prioritat nacional», des de les patronals fins a l’evidència científica desmenteixen el seu discurs sobre els efectes perniciosos de la regularització extraordinària en curs. «Més enllà d’aspectes polítics, el mercat laboral és capaç d’absorbir (els migrants regularitzats) i necessita aquesta població per continuar creixent», va insistir Pérez.
Cada trimestre, Foment del Treball repassa l’actualitat laboral i en aquesta ocasió va decidir dedicar un apartat especial a l’impacte i el pes de la població d’origen estranger. Segons les dades ofertes, el nombre d’ocupats a Catalunya però nascuts fora ja representen un 20% del total de població ocupada i, en l’última dècada, el seu nombre s’ha doblat.
Són «imprescindibles» per «absorbir el creixement productiu» que ha experimentat i experimenta l’economia catalana, una de les que més creix a Europa. Durant l’última dècada, més de la meitat de l’ocupació neta s’explica per la incorporació de persones nascudes a l’estranger.
«Amb caràcter general, l’evidència disponible assenyala que, a mesura que les persones migrants s’incorporen al mercat laboral, les natives es desplacen cap a noves ocupacions que, en molts casos, requereixen habilitats més qualificades i, a mesura que milloren les seves habilitats, es generen guanys de productivitat a llarg termini per a tota l’economia», recull l’últim estudi elaborat sobre aquesta qüestió pel Consell Econòmic i Social (CES).
Cobrir vacants
Les patronals han rebut amb els braços oberts el procés de regularització iniciat el passat abril pel Govern i que durant les pròximes setmanes i mesos anirà reconeixent permís de treball i residència a prop d’un milió de persones a tot Espanya, entre 150.000 i 180.000 a Catalunya. Aquesta serà l’autonomia que, segons càlculs, regularitzarà més persones.
I els empresaris veuen positivament aquests nous candidats per cobrir les seves vacants, una de les preocupacions més esteses actualment entre els fòrums empresarials. Especialment en aquells sectors amb salaris més baixos i condicions laborals menys atractives, com el camp, la construcció o l’hostaleria, on els migrants ja són nombrosos o fins i tot majoritaris.
Estereotips
Missatges com el de Vox aprofundeixen en els estereotips i prejudicis existents entre gran part de la població sobre els migrants i la seva contribució a l’economia. Tal com va evidenciar un informe publicat fa un any i mig per la Fundació Iseak, hi ha la meitat de migrants a l’atur dels que es creu i cinc vegades menys que cobren ajudes, entre altres aspectes.
L’informe presentat ahir per Foment actualitza algunes dades que desmenteixen aquesta percepció pejorativa. Per exemple, la taxa d’activitat entre els migrants, és a dir, el percentatge de persones d’origen estranger en edat de treballar que volen i poden fer-ho, és superior a la de la població autòctona. Un 70% de les persones nascudes fora d’Espanya i que viuen a Catalunya volen treballar, davant del 59% de la població nascuda a Catalunya.