El Port de BCN inicia la inversió més gran de la seva història amb 120 iniciatives
Diari de Girona. Integració del Port Vell, reducció del 50% d’emissions i reforç del paper social en un context geopolític incert, alguns dels reptes per als pròxims anys . Energia, connectivitat i logística, pilars destacats.
El Port de Barcelona afronta una nova etapa amb el seu V Pla Estratègic 2026-2030, un full de ruta que pivota sobre tres eixos —infraestructures, transició energètica i connectivitat— amb l’objectiu de reforçar la seva resiliència davant un entorn global cada cop més inestable. El pla contempla 120 iniciatives agrupades en 25 objectius econòmics, ambientals i socials, en l’inici del cicle inversor més gran de la història del port.
El president de l’autoritat portuària, José Alberto Carbonell, va subratllar ahir que «les infraestructures són un tema cabdal» perquè permeten anticipar-se a les disrupcions i minimitzar-ne l’impacte sobre les empreses. «La millor manera de fer front a aquestes disrupcions geopolítiques és amb aquestes infraestructures», va insistir. El pla posa el focus tant en infraestructures de mobilitat —viàries i ferroviàries— com energètiques..
Generar prosperitat
Des del punt de vista estratègic, el document manté la tríada del pla anterior —sostenibilitat econòmica, social i ambiental— però l’adapta a un context més volàtil.
En l’àmbit econòmic, l’objectiu és «assolir un model de finançament sostenible» que permeti desenvolupar les futures infraestructures i augmentar el flux de caixa respecte al 2025. En el pla ambiental, es fixa la meta de reduir un 50% les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle respecte al 2017. I en l’eix social, es prioritza la generació d’ocupació de qualitat, la formació, la captació de talent i l’impuls de l’economia blava.
El cap d’estratègia del port, Jordi Torrent, va detallar que el pla «proposa una visió integrada» que per primera vegada incorpora en un únic full de ruta el port comercial, el logístic i el ciutadà. «Generar prosperitat a la comunitat, també sent el màxim d’smart possible», va resumit. Aquesta integració inclou la ZAL i el Port Vell, que passen a formar part del mateix marc estratègic.
64 accions
El document identifica, a més, tendències estructurals que obliguen a adaptar-se, com el gigantisme dels vaixells o el creixement de la immologística, que exigeix magatzems cada vegada més grans. En termes d’execució, el pla es tradueix en 64 accions vinculades a la sostenibilitat econòmica, 33 a l’ambiental i 23 a la social. A això s’hi suma un mapa d’actuacions infraestructurals amb horitzó 2040 que implica diverses societats gestores de terminals amb projectes d’ampliació i reforma.
El nou pla es construeix sobre un diagnòstic clar: el sector marítim ha travessat en els darrers anys una concatenació de crisis sense precedents. Carbonell va recordar episodis com la pandèmia, el bloqueig del canal de Suez el 2021, la congestió portuària del 2022, la sequera del canal de Panamà o les tensions geopolítiques a Ormuz. «Mai havia passat el que ha passat ara», va afirmar.
Aquestes disrupcions han tingut efectes directes en l’operativa portuària. «Quan comença la guerra de l’Iran, moltes empreses estaven a punt d’embarcar contenidors des del Port de Barcelona i es va decidir no fer-ho». Com a conseqüència, l’estada de mercaderies al port ha augmentat, evidenciant la vulnerabilitat de les cadenes logístiques. «Això ens obliga a ser resilients per minimitzar els efectes en les empreses que importen i exporten», va dir Carbonell. En aquest context, el reforç d’infraestructures i la diversificació operativa es plantegen com a eines clau.
Continuïtat amb l’anterior
El pla dona continuïtat als assoliments del període 2021-2025. Entre aquests, la superació dels 40.000 treballadors vinculats al port, el volum de comerç exterior per sobre dels 70.000 milions d’euros i el desplegament de sistemes OPS d’electrificació de molls.
En l’àmbit social, el pla reforça el paper del port com a motor de cohesió. A més, el document incorpora per primera vegada una aproximació integrada entre el Port Vell i l’activitat logística, amb l’objectiu d’estrènyer la relació port-ciutat.