El parc de les Aigües, entre el segell FAD d'arquitectura i el manteniment | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

El parc de les Aigües, entre el segell FAD d’arquitectura i el manteniment

  |   Novetats

Diari de Girona. El segon pulmó verd de la ciutat requereix un esforç municipal continuat per tenir-lo en ordre.

Els anys passen i el deteriorament de les coses que deixen de ser noves es converteix en un maldecap que sovint costa de resoldre. Això és el que està sobrevolant en el parc de les Aigües de Figueres, creat el 2011 a partir d’antics terrenys d’horta i dels camps del Mas Torrent. La seva urbanització va donar peu a una nova zona verda que va arribar a ser guardonada amb un prestigiós premi d’arquitectura, el FAD. Aquests dies de primavera, l’explosió vegetal ha fet que el creixement de les herbes, amb la pluja insistint dels darrers mesos, hagi estat important, però més enllà d’aquest fet de temporada, el manteniment també és cada cop més necessari en els elements que va generar la nova urbanització.

Aquests darrers dies, els operaris de la brigada municipal han tingut feina per a reparar la gran quantitat de peces de fusta fetes malbé a les passeres i els bancs del Parc. La humitat ha fet la seva feina de manera insistint, però també hi ha tingut molt a veure l’incivisme de qui no sap tenir les mans quietes.

El servei de neteja hi actua quasi diàriament, i una de les seves missions més agradables, segons reconeixen els treballadors que hi han d’actuar, és «retirar la gran quantitat de llaunes, ampolles i altres deixalles» que queden de trobades diürnes i nocturnes, de joves i no tan joves.

La posada a punt també es farà notar aquest abril, ja que el prat principal del jardí estarà ocupat per l’escenari i les barraques del Rampell. No hi falta el comentari veïnal que més s’acosta en aquestes dates: «es nota que s’acosten fires», un fet real, però que no amaga que l’esforç municipal per al manteniment es fa al llarg de l’any.

Tampoc ha passat desapercebuda una altra realitat, com comenta Anna Sánchez, resident al barri des de fa anys, administrativa jubilada: «Tots els governs que han anat passant tenien o deien tenir projecte per a recuperar el Mas Torrent i l’única veritat és que els primers anys ni van saber evitar que es degradés i patís tota mena de barbaritats». Les bretolades a la font de les Pilars han fet molt mal al cor dels veïns de la zona. La seva reparació forma part del pla municipal de recuperació de les fonts i brolladors públics de la ciutat.

Un connector amb Premi

La urbanització del Parc de les Aigües va suposar molt més que la creació d’una nova zona verda a Figueres. L’actuació va permetre lligar la trama urbana entre el centre de la ciutat i el barri de l’Horta d’en Capallera, alhora que recuperava un espai amb una forta identitat paisatgística i històrica. Aquesta mirada, que combinava ciutat, territori i memòria, va ser la que va portar el projecte a rebre el Premi FAD d’Arquitectura 2011 en la categoria de Ciutat i Paisatge.

El jurat va posar en valor que la intervenció no partís d’una idea de parc convencional, sinó d’una lectura acurada del lloc. El projecte, signat per Michèle Orliac i Miquel Batlle, entenia aquest àmbit com una peça clau per ordenar el creixement urbà i reconnectar sectors de Figueres que havien quedat separats. El parc es convertia, així, en una frontissa entre teixits urbans i en una manera de donar continuïtat a la ciutat sense renunciar a l’empremta agrícola de les hortes.

Aquest és, de fet, un dels aspectes que fan més singular l’espai: el Parc de les Aigües no es va imposar sobre el paisatge, sinó que es va construir a partir de la seva lògica. La intervenció recuperava estructures preexistents, reinterpretava els rastres del territori i els transformava en espai públic de qualitat, capaç de connectar usos, recorreguts i barris. En clau urbanística, el projecte demostrava que també es pot fer ciutat des del respecte al lloc.

El reconeixement dels FAD va confirmar, així, el valor d’una operació que ha acabat sent referencial a Figueres. Més enllà del guardó, el parc va consolidar una manera d’entendre l’urbanisme basada en cosir barris, preservar la memòria del paisatge i crear continuïtats urbanes. És per això que el Parc de les Aigües continua sent una de les intervencions més destacades de la ciutat en les darreres dècades.