L’Executiu rebaixa al 14% del PIB el càlcul de la despesa en pensions fins al 2050
La Vanguardia. El nou simulador de la Seguretat Social el fixa quatre dècimes per sota de l’Airef
La Seguretat Social calcula que la despesa en pensions serà sensiblement inferior al que preveuen altres organismes, com ara l’ Airef i l’ Ageing Report (informe sobre l’envelliment) de la Comissió Europea, i conclou que, per tant, la sostenibilitat del sistema és segura. Concretament, el nou instrument, anomenat Integrass, que ahir van presentar en societat el vicepresident primer, Carlos Cuerpo, i la ministra d’ Inclusió i Seguretat Social, Elma Saiz, preveu que la despesa en pensions arribi al 15,3% del PIB el 2050. Per tant, suposaria vuit dècimes per sota del càlcul de l’ Airef i dos punts menys que el de l’ Ageing Report.
També es manté una diferència en la projecció de despesa mitjana del període 2022-2050, en què el nou càlcul de la Seguretat Social la situa en un 14% del PIB, per sota del 14,4% de l’ Airef i del 14,6% de l’ Ageing Report.
Amb aquestes projeccions el Govern central reforça la confiança a passar els nous exàmens de l’autoritat fiscal
“El sistema de pensions és sostenible, la despesa futura és assumible i les mesures que hem adoptat funcionen”, va afirmar Elma Saiz a la presentació del nou instrument. També hi va afegir que el percentatge de despesa en pensions sobre el PIB arribarà al màxim el 2049 i a partir d’aquí descendirà, fins a situar-se en un 14,2% el 2070.
Unes dades positives que s’obtenen amb aquesta nova eina, que disposa d’una innovació bàsica: fer servir la base de dades completa de pensions de la Seguretat Social, cosa que li permet, segons indiquen els creadors, una projecció de l’evolució de la despesa de les pensions més ajustada a la realitat. Concretament, s’hi recull informació detallada de les característiques del pensionista per sexe, l’edat exacta, el règim, sigui assalariat o no; la classe de pensió, si és anticipada, ordinària o demorada, i quin tram ocupa, si és la mínima, sense límits o la màxima. A més a més, s’hi fan ajustos de detall, com ara la data d’efectes econòmics determinada a la meritació, és a dir, el moment exacte en què es reconeix la pensió, cosa que elimina variacions pels processos de gestió.
Per elaborar aquest mecanisme es fan servir les projeccions de població de l’ Institut Nacional d’Estadística (INE) del 2024, ajustades amb dades més recents.
És un instrument nou que a la Seguretat Social valoren com a molt útil, però que s’haurà d’obrir camí. De moment, no és, per exemple, el que farà servir l’ Airef per examinar si es compleix la regla de la despesa i s’evita haver d’activar la clàusula de tancament, que va ser el mecanisme que va requerir Brussel·les per automatitzar la correcció de qualsevol desajust. Al primer examen, que es va fer el març de l’any passat, l’ Airef hi va donar un aprovat crític. Va certificar que no s’havia d’activar la clàusula, però va avisar que el sistema de mesurament que s’havia fet servir no era fiable i que la sostenibilitat del sistema empitjorava.
Tot i això, a la Seguretat Social confien que, amb l’evolució positiva de l’economia espanyola, els pròxims exàmens també sortiran aprovats. És el que creuen que ja anticipa en certa manera l’Integrass, als primers resultats, que s’aniran actualitzant anualment.
A més a més, amb aquesta eina reivindiquen participar de manera més oberta en el difícil debat de les pensions. “La Seguretat Social ha de ser una autoritat més important en aquests debats, ha de fer aquesta aportació més gran perquè tenim el millor accés a la informació”, va afirmar el secretari d’Estat, Borja Suárez.