El pressupost sense data: el Govern central assegura que podrà fer front a la crisi
La Vanguardia. La Moncloa evita fixar terminis per presentar els comptes.
Després de firmar en la passada legislatura tres pressupostos generals de l’Estat consecutius, María Jesús Montero va traspassar divendres passat la cartera del Ministeri d’Hisenda a Arcadi España sense aconseguir complir el seu objectiu de presentar un nou projecte de comptes públics per a aquest 2026, que seria el primer d’aquesta legislatura. i sense que s’hagi aclarit l’horitzó per revertir la situació de pròrroga pressupostària que el Govern central pateix des del 2023.
El mateix dimarts que es va celebrar l’últim Consell de Ministres abans del parèntesi de la Setmana Santa va expirar, precisament, l’últim termini que s’havien proposat tant Pedro Sánchez com Montero per presentar els nous comptes públics el primer trimestre d’aquest any. i el ja remodelat Executiu, ara amb Carlos Cuerpo com a vicepresident primer i amb Arcadi España com titular d’Hisenda, va evitar tant sí com no enganxar-se els dits fixant un nou termini.
Cuerpo i España van prendre possessió dels seus càrrecs garantint que el Govern de Pedro Sánchez presentarà uns nous pressupostos per a aquest mateix any –com feia Montero fins a la seva sortida–, però ja sense comprometre’s amb cap data.
L’esclat de la guerra de l’iran, el 28 de febrer, va ser l’argument a què es va aferrar Montero per esquivar el termini del primer trimestre de l’any per presentar els comptes públics. Al seu lloc, l’Executiu es va afanyar a posar en marxa un pla de resposta davant el conflicte bèl·lic, amb 80 mesures –sobretot rebaixes fiscals– per valor de 5.000 milions d’euros. El decret llei que l’articula va ser convalidat dijous de la setmana passada pel Congrés – amb el suport de Junts i l’abstenció de Podem– i estarà tres mesos en vigor. Però són precisament Junts i Podem les formacions que, fins ara, han impedit que l’Executiu pugui entreveure una majoria que doni llum verda a uns nous pressupostos.
Montero va haver de precipitar la seva sortida del Govern espanyol davant la convocatòria de les eleccions autonòmiques a Andalusia el 17 de maig –en què es presentarà com a candidata del PSOE–, sense arribar a trobar “l’oportunitat” en què confiava per poder presentar els nous pressupostos, amb l’eventual retorn a Catalunya de Carles Puigdemont, un cop se li apliqui la llei d’Amnistia amb què va començar la legislatura. Però l’expresident de la Generalitat continua a Waterloo, mentre la incògnita sobre la durada de la guerra a l’Orient Mitjà manté en l’aire totes les previsions econòmiques i fiscals.
I a aquest incert panorama geopolític es continua agafant el Govern espanyol per mantenir ara per ara sense termini previst de presentació el projecte. “l’Executiu presentarà els pressupostos. Ha de presentar-los i els presentarem”, va insistir la ministra portaveu del Govern espanyol Elma Saiz en la roda de premsa de l’últim Consell de Ministres, però va assenyalar que “és important que els pressupostos reflecteixin la realitat i s’adeqüin al context. i per això estem agafant uns dies, unes setmanes, no només per avaluar com va afectant la guerra a la situació econòmica, sinó també per mesurar l’impacte de les mesures que s’han posat en marxa i que acaben d’entrar en vigor”, va insistir.
“Tranquil·litat –va demandar Saiz–, tenir uns pressupostos prorrogats no és un problema per desplegar mesures de l’abast de 5.000 milions d’euros que ja tenen efecte directe a la butxaca dels ciutadans”.