L’Estat atura la construcció dels espigons de Sant Antoni de Calonge per errors tècnics
Diari de Girona. COSTES La revisió del projecte no estarà fins passat l’estiu
La Direcció General de Costes ha ajornat les obres del projecte de nous espigons a Calonge i Sant Antoni per a l’estabilització de les platges de Sant Antoni i d’Es Monestrí. Els espigons han de servir per protegir la primera línia de mar dels temporals.
El projecte va a càrrec de la Direcció general de Costes i la Secretaria de l’Estat de Medi Ambient. Però els treballs han hagut de ser ajornats en adonar-se dels errors. S’ha encarregat un estudi de revisió que no es preveu que estigui enllestida fins passat l’estiu, ha informat l’Ajuntament.
L’Ajuntament de Palamós ja va demanar a Costes el novembre passat una revisió del projecte perquè s’havia redactat fa deu anys i volien que s’evalués si hi havia hagut canvis.
El mes de març es va adjudicar a l’empresa Rubau Tarrés a un preu de 3.166.589 euros. Contempla la construcció de dos dics, el primer emergit de 150 metres que perllongarà l’actual dic situat davant de la riera Aubi. Tindrà 70 metres rectes i 85 amb corba. Hi haurà un segon tram submergit mig metre que farà 130 metres.
També un segon espigó corbat i emergit de 215 metres. Els primers cent metres coincidiran amb l’espigó de la platja de Palamós i 115 de nous.
Ara a punt de començar l’obra s’haurà de refer el projecte i una vegada refet i feta la valoració econòmica, diu el govern de Calonge i Sant Antoni, «caldrà veure si ja es poden iniciar les obres amb la mateixa empresa adjudicatària que les havia de fer», Rubau Tarrés, o bé s’ha de licitar de nou.
Obres per la tardor
L’alcalde, Jordi Soler, lamenta que l’obra estigui aturada i manifesta que «esperem que, quan es pugui reprendre, l’empresa constructora -que, val a dir, s’havia presentat a la licitació amb una baixa temeràriano es faci enrere».
El projecte contemplava les obres dels espigons i els moviments de sorra de la platja de Palamós cap a la platja de Sant Antoni. L’Ajuntament de Calonge va demanar que aquests moviments es fessin igualment per protegir la façana marítima. Això ha fet que els temporals del mes de gener hagin tingut menys incidència al passeig marítim i als establiments de la zona.