Mantenir l’activitat tot l’any, el repte perpetu de l’aeroport de Girona
Diari de Girona. El model de companyies de vols de baix cost i pocs mercats concentra l’activitat a l’estiu i manté la dependència estacional des de fa més de 15 anys
L’aeroport de Girona-Costa Brava ha superat els 2,18 milions de passatgers el 2025, amb un creixement del 9,4% respecte a l’any anterior. Tot i el repunt, l’anàlisi de les dades -amb detall i comparades amb la sèrie històrica dels darrers 20 anys-, mostra que el creixement continua vinculat a la temporada turística, amb uns pocs mercats internacionals i aerolínies de baix cost que concentren bona part de l’activitat entre la primavera i l’estiu.
Les dades confirmen que l’aeroport de Girona torna a créixer, però també que aquest repunt no representa un canvi de model. Fa quinze anys, la infraestructura va arribar a superar els cinc milions de passatgers anuals, un volum que no s’ha tornat a assolir ni consolidar.
La davallada posterior ja era evident abans de la pandèmia, que va accentuar una fragilitat estructural existent. A partir del 2022, la recuperació és ràpida —d’1,3 milions a més de 2,1 milions de passatgers—, però respon a un model conegut: creix quan hi ha oferta de vols low cost i cau quan aquesta s’afebleix.
L’origen d’aquest patró es remunta a mitjan anys 2000, quan l’expansió de les aerolínies de baix cost va convertir Girona en una porta d’entrada internacional. Ja aleshores, l’activitat es concentrava en temporada alta i depenia de decisions comercials externes. Els màxims d’aquella etapa van generar volum, però no estabilitat.
L’actual mapa de rutes mostra que la major part de les connexions són internacionals i es concentren en pocs mercats europeus. El Regne Unit continua sent un dels principals mercats, amb rutes cap a aeroports com Londres-Stansted. També destaca el mercat belga, amb connexions amb Brussel·les-Charleroi, i el mercat alemany, amb vols cap a aeroports com Weeze o Karlsruhe/Baden-Baden.
En els darrers anys, altres mercats com Polònia, amb rutes cap a Wrocław, i Itàlia, amb connexions com Pisa, han guanyat pes. Tot i la diversificació, aquestes rutes mantenen el mateix patró: oferta estacional i vinculada al lleure.
Dependència de pocs mercats
El creixement depèn de pocs mercats internacionals, mentre que el mercat estatal té un pes molt reduït. Aquesta manca de connexions domèstiques estables limita la capacitat de l’aeroport per generar activitat fora de la temporada turística.
El paper de les aerolínies és determinant. Ryanair és la companyia dominant, amb una gran part de les connexions amb el Regne Unit, Bèlgica, Alemanya, Itàlia i Polònia depenent de la seva programació.Altres aerolínies com Jet2, Transavia, Wizz Air o Smartwings operen de manera complementària i estacional, però el seu pes és clarament inferior, mantenint una dependència d’un nombre reduït d’actors.
Aquest model crea una estacionalitat molt marcada. Bona part del trànsit es concentra entrea la primavera i l’estiu, coincidint amb la temporada turística de la Costa Brava. A l’hivern, en canvi, l’activitat cau de manera significativa, amb menys vols i passatgers.
Aquest comportament condiciona l’ús de la infraestructura i limita l’impacte continuat sobre el territori. Sectors com el turisme, l’hostaleria,
El Regne Unit continua sent un dels principals mercats emissors cap a la terminal de Girona
la restauració o el transport noten l’augment d’activitat durant uns mesos, però no es genera una dinàmica estable al llarg de tot l’any.
Impacte econòmic amb límits
L’increment de passatgers té un impacte positiu sobre l’economia gironina, però la concentració temporal de l’activitat fa que aquest impacte sigui irregular. A més, el trànsit de mercaderies continua sent residual, fet que confirma que Girona funciona gairebé en exclusiva com a aeroport de passatgers vinculats al lleure.
Amb la recuperació en marxa, l’aeroport de Girona-Costa Brava afronta una assignatura pendent més enllà de les xifres: és possible un model més estable i diversificat, o l’aeroport continuarà creixent només quan arriba l’estiu?