El comerç gironí reclama regular els espais comercials
Diari de Girona. El sector alerta d’un «monocultiu» que amenaça la diversitat i la identitat dels urbans
El teixit comercial de les comarques gironines ha alçat la veu per reclamar una regulació clara dels espais comercials urbans. La Federació de Comerç de les Comarques Gironines, vinculada a la FOEG, ha reunit aquest dilluns representants de les principals associacions de comerciants en una jornada de treball on han demanat mesures per “preservar la qualitat comercial, la identitat urbana i l’equilibri dels centres de les ciutats”.
A la trobada, les associacions han compartit la seva preocupació pel tancament de locals, la pèrdua de comerç tradicional i la proliferació d’activitats que, asseguren, estan homogenitzant els carrers i expulsant el comerç de proximitat. Aquest procés, alerten, posa en risc la diversitat i la qualitat dels eixos comercials i debilita la singularitat dels centres urbans.
Les entitats reclamen als ajuntaments l’impuls de plans especials urbanístics que ordenin els usos comercials, limitin la saturació d’activitats repetitives i ajudin a garantir un model de ciutat equilibrat, pensat tant per als residents com per als visitants. La regulació, defensen, ha de servir per protegir el comerç local i evitar el “monocultiu” comercial en determinats carrers o barris.
Exemples de regulació
Durant la jornada s’han posat sobre la taula exemples de municipis que ja han començat a actuar en aquesta línia. Des de la FOEG remarquen que Tossa de Mar, Lloret de Mar, Palafrugell, Figueres i Olot han aprovat o impulsat mesures per ordenar i protegir els seus espais comercials, amb diferents nivells de desenvolupament, però amb un mateix objectiu: preservar la identitat pròpia i la barreja d’activitats als centres urbans.
La FOEG ha remarcat que aquesta preocupació no és exclusiva de les comarques gironines, sinó que s’emmarca en una tendència europea consolidada. Expliquen que ciutats com Amsterdam i Bruges han limitat l’obertura de noves botigues turístiques en zones saturades, París ha reforçat el control dels usos comercials i del lloguer turístic, i Estocolm aposta per la reutilització de locals buits a través de pop up shops i projectes amb microfinançament. Al mateix temps, la Comissió Europea promou iniciatives que posen en valor el comerç de proximitat com a peça clau de la vida econòmica i social de les ciutats.
En aquest context, la federació defensa que “regular no vol dir restringir, sinó garantir que els centres urbans continuïn sent espais vius, diversos i de qualitat” i encoratja els ajuntaments a estudiar i aplicar eines que preservin la singularitat comercial del territori.
ComerÇiada
La jornada també ha servit per fer balanç de la Comerçiada 2025, que les associacions consideren ja la principal campanya de dinamització comercial de les comarques gironines. Després d’un augment de participació i d’una “molt bona resposta” del públic, el sector ja treballa en l’edició del 2026, amb la voluntat de consolidar la iniciativa en l’imaginari dels clients, incorporar noves activitats i reforçar la implicació dels municipis i entitats locals.