L’empresariat català es distancia de Junts després de la ruptura amb el PSOE
Diari de Girona. El món patronal minimitza el xoc amb els socialistes qualificant-lo de «gesticulació» mentre apel·la al «pragmatisme» i recorda que són necessaris els grans acords en assumptes «troncals»
Amb resignació, evident enuig i grans dosis d’escepticisme. Així viu l’empresariat català l’anunci de Junts que trenca els seus llaços amb el PSOE, especialment després que la setmana passda el Govern aconseguís superar el primer match ball després del divorci. L’abstenció dels postconvergents va salvar Pedro Sánchez d’haver de prorrogar la vida de les nuclears i de congelar les taxes aeroportuàries d’Aena, com buscava el PP. El partit liderat per Carles Puigdemont va voler que en el PSOE estiguessin en suspens fins a l’últim moment i no sabessin el sentit del seu vot fins que aparegués a les pantalles del Congrés, però van evitar una nova derrota política a Sánchez. «Diuen que amb aquesta suposada ruptura diran que no a tot excepte quan el que es vota sigui interessant per a Catalunya, és a dir, que faran el mateix que fa un any. És pura gesticulació», afirma un representant empresarial.
L’anunci de Junts ha eixamplat la bretxa existent entre els hereus de Convergència i el seu històric aliat, els despatxos del poder econòmic català. L’aritmètica parlamentària fruit de les eleccions de 2023 va fer que aquests dos mons, les relacions entre els quals s’havien deteriorat arran del procés, es retrobessin. Patronals i empresaris van veure en el partit un possible aliat per evitar que l’autoanominada «majoria progressist»a imposés una agenda més d’esquerres, mentre que als postconvergents aquesta aliança els va servir per guanyar protagonisme i diferenciar-se de la resta de socis de la investidura.
El Pacte de Brussel·les
El màxim exponent d’aquesta entesa va ser el fracàs de la reducció de la jornada laboral, després d’una àmplia desfilada d’agents econòmics a Waterloo, una cosa important també per a Puigdemont per recuperar rellevància política després d’anys a Bèlgica. Ara, no obstant, l’enterrament del conegut com a Pacte de Brussel·les redueix les possibilitats que els sectors econòmics vegin ateses les seves peticions al Congrés. «El que estem denunciant és la incapacitat de fer alta política i arribar a consensos en el que és troncal per als interessos del país, per això aquesta ruptura ens incomoda», explica un destacat representant empresarial.
«Cadascú té els seus interessos, però una sociovergència arreglaria moltes coses i sense Junts la política del Govern cntral està segrestada per partits com Sumar o els comuns», lamenta, amb referència al Congrés, però també al Parlament, on els postconvergents descarten arribar a qualsevol acord amb l’Executiu de Salvador
«Seria bo un entorn legislatiu estable i previsible», diu un representant del teixit econòmic
Illa.
«En temes com habitatge o fiscalitat hi ha una majoria del país que està en posicions de centre, però els companys de viatge del Govern són partits d’esquerres i aquest és el drama de l’empresariat», afegeix una altra veu, que incideix que «els programes dels socialistes, Junts i fins i tot el PP són coincidents en molts assumptes, però com que tenen interessos electorals superiors no es posen a treballar».
Un altre representant del teixit econòmic recorda, en relació amb aquesta ruptura, que «seria bo un entorn legislatiu estable i previsible», una cosa que no ha estat molt present en aquesta legislatura a causa del còctel de socis de Sánchez: «Hem vist pocs processos legislatius transversals que hagin acabat en lleis, fet pel qual cal estar pendent de decrets i això no permet la tranquil·litat que desitjaria l’ecosistema empresarial català», explica.
Sobre el futur de les relacions entre Junts i el PSOE cal esperar, indiquen les mateixes fonts, l’esdevenir de l’acció parlamentària en les pròximes setmanes. «Ens interessa que s’aprovin mesures que afavoreixin l’economia productiva, que rebaixin la tensió fiscal i que desenredin l’embolic burocràtic en el qual vivim», assenyalen.
Un altre influent empresari recorda que el món empresarial català no veu amb bons ulls la decisió de Puigdemont perquè «el món empresarial és pragmàtic», però també assegura que un dels grans motius del distanciament de l’empresariat amb Junts són els interlocutors d’aquesta formació. «És un partit que no es pren seriosament l’economia», afirma aquesta font, que qüestiona el perfil dels alfils econòmics de Puigdemont. A aquest sector tampoc li va agradar la sortida de l’exconseller Jaume Giró de la direcció, a qui consideraven afí.
Tacticisme
N’hi ha altres que són més virulents amb Junts, malgrat que creuen que la ruptura és més retòrica que real. «Potser Junts ha presentat alguna moció de censura? Només en quatre coses ha votat amb el PP», opina un membre de l’àmbit econòmic, en una línia similar al qe argumentaun altre destacat empresari consultat: «Junts és tacticisme i façana; si han trencat, que presentin amb el PP una esmena per acabar amb l’impost de patrimoni a tot Espanya», desafia.
«Ara només queda Sánchez Llibre», afegeix una de les veus consultades, amb referència al president de la patronal de les grans empreses, Foment. L’exdirigent d’Unió ha redoblat la seva activitat en els últims temps fins convertir-se en el gran factòtum de les empreses a l’hora de mirar d’influir sobre Junts al Congrés. Per a això ha aprofitat la seva condició de veterà del món del lobisme, les esmenes i la influència dels sectors econòmics en la política, així com la seva proximitat a Albert Batet, president del grup parlamentari de Junts, amb qui parla amb freqüència. També visita assíduament Puigdemont a Bèlgica i, de fet, la setmana passada va mantenir una amb l’expresident. Poc ha transcendit del contingut de la trobada, però va concloure que res havia canviat: «Mentre no hi hagi convocatòria d’eleccions generals, la situació és la mateixa».