El Govern destinarà 1.000 milions a accelerar el desplegament de la IA
Diari de Girona. L’Executiu prioritzarà la creació de centres de dades, l’adopció d’un «núvol públic sobirà», digitalitzar l’administració pública, impulsar el talent nacional i facilitar-ne l’accés a pimes i autònoms
La Generalitat vol convertir la intel·ligència artificial (IA) en una estratègia de país. El Govern que presideix Salvador Illa va anunciar ahir que destinarà 1.000 milions fins el 2030 a accelerar el desplegament d’aquesta tecnologia, un pla que compta amb 88 actuacions ideades per potenciar tant l’administració pública com el sector privat.
«Volem ser referents en un ús ètic i responsable de la IA, posar els valors democràtics al capdavant i aprofitar per vertebrar territorialment Catalunya», va explicar Maria Galindo, secretària de Polítiques Digitals, en una trobada amb la premsa. L’Executiu català preveu que amb això es beneficiarà més de 5.000 treballadors autònoms i pimes, que representen el 98% del teixit productiu.
Els 1.000 milions pressupostats sortiran majoritàriament dels fons europeus NextGenerationEU i de la Generalitat, encara que el projecte també comptarà amb inversió privada.
L’Estratègia Catalunya IA 2030 contempla vuit eixos. El primer, i potser el més crucial, és la inversió en infraestructures que sostinguin aquests sistemes de IA, que necessiten molta energia. Aquest eix passa per mesures com implantar un «núvol públic sobirà». Entre desembre i gener, el Govern aprovarà una estratègia per diversificar els proveïdors de cloud -decisiu per mantenir el món digital en marxa- que apostarà per iniciatives europees sense excloure gegants estatunidencs com Microsoft Azure o Amazon Web Services. «Així com necessitem autopistes, carrers i semàfors per a la circulació, també necessitem infraestructures per donar resposta a les necessitats de computació de la IA i per guanyar autonomia estratègica», va indicar Albert Tort, secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital.
L’Executiu també impulsarà el desplegament d’internet de banda ampla per tot el territori i la creació de gigafactories de IA, centres de dades l’objectiu dels quals és «entrenar models de IA a gran escala». La Generalitat dona suport a la candidatura de Móra la Nova (Ribera d’Ebre) per acollir una de les cinc infraestructures «massives» que es construiran a la UE. Si fos seleccionada, la gigafactoria catalana comptaria amb una inversió addicional d’entre 3.000 i 5.000 milions d’euros.
Assignatura crucial
El pla del Govern es fixa com una assignatura crucial per promoure la formació de nou talent en IA. Per això, el seu segon eix se centra a impulsar la creació de nous graus universitaris, màsters, doctorats i programes de formació contínua en IA, alhora que es facilita la contractació d’investigadors postdoctorals a universitats i empreses catalanes per potenciar la innovació. El tercer eix, centrat en la recerca, vol dinamitzar l’emprenedoria en les anomenades deep tech (tecnologies transformadores) i el flux de capital per impulsar startups tecnològiques. La Generalitat promourà iniciatives que apostin per la sobirania europea com la col·laboració del Barcelona Supercomputing Center (BSC) i el Sincotron ALBA en la fabricació avançada de xips d’alt rendiment, indispensables per a la IA i altres tecnologies. El repte, va explicar Javier Selva, director general de Transferència de Coneixement, és que Catalunya «sigui una de les 50 regions més innovadores» del món.
L’estratègia del Govern contempla la IA com un motor econòmic. Per això destinarà 50 milions a fomentar projectes tecnològics en sectors prioritaris i altres vuit milions a oferir un servei d’assessorament a pimes i autònoms perquè sàpiguen com adoptar eines de IA. A més, es compromet a accelerar projectes «disruptius», connectar les empreses locals amb mercats internacionals i donar accés a dades ètiques en obert. Encara que el pla busca «reduir dependències externes», també promou la captació d’iniciatives de companyies estrangeres.
En els últims mesos, l’Executiu del PSC ha adoptat diverses mesures per digitalitzar l’administració pública mitjançant IA. El cinquè eix de la seva estratègia certifica la transformació de 200 serveis públics i la capacitació de 30.000 empleats públics, així com d’un total de 90.000 ciutadans.
La IA presenta multitud de reptes laborals, culturals i ecològics. Conscient d’això, el Govern impulsarà la creació d’un registre públic que vetlli per un desplegament ètic d’aquests sistemes i d’un observatori que rastregi el seu impacte social. De la mateixa manera, donarà forma a campanyes de conscienciació ciutadana i de projecció de la marca Catalunya com a hub tecnològic a l’alça.