El Punt. Catalunya destaca en l’atracció de recursos per a investigadors excel·lents.

El sistema català de coneixement ha atret un total de 1.583 milions d’euros entre els anys 2014 i 2020 dins del programa europeu Horizon 2020, destinats al finançament per a la recerca i la innovació. Segons va informar ahir en una nota el Departament d’Empresa i Coneixement, aquesta capacitat per atreure fons competitius representa el 2,5% del total del finançament disponible en el programa, molt per sobre del pes que té Catalunya respecte a la Unió Europea, tant pel que fa a població (un 1,5%) com a PIB (1,6%).

Del balanç de la participació catalana en el programa H2020, i quan encara queden algunes convocatòries per resoldre, es desprèn també que, amb més de 3.000 projectes presentats, Catalunya té una taxa d’èxit del 17%, contra el 14% de la mitjana global. Les dades, doncs, situen Catalunya per sobre de sistemes de coneixement madurs com el de Finlàndia i molt a prop dels de països de dimensió similar com Àustria i Dinamarca. Especialment destacada és la posició de Catalunya en l’atracció de fons destinats a investigadors excel·lents que atorga el Consell Europeu d’Investigació. Els centres de recerca i les universitats catalanes han sumat més de 380 ajuts des de l’inici del programa, el 3,2% del total de concessions atorgades als països que integren l’Espai Europeu de Recerca (ERA).

El balanç obtingut pel sistema català de coneixement en el programa H2020 obre unes perspectives “optimistes”, segons el departament, per afrontar el nou programa europeu de suport a l’R+I, Horizon Europe, dotat amb 95.500 milions d’euros per al període 2021-2027.

El Parlament Europeu ja ha aprovat el nou Horizon 2021-2027, que s’erigeix en el programa de suport a l’R+I més ambiciós del món per abordar el canvi climàtic, ajudar a assolir els objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i augmentar la competitivitat i el creixement de la UE. Respecte a l’H2020, Horizon Europe introdueix canvis rellevants en el disseny, com ara la intensificació dels compromisos d’inversió en recerca, l’establiment de “missions” de recerca i innovació que portin valor afegit dins del continent, o la reestructuració dels partenariats europeus.