Blog

El Punt. Provenen d’Acció Climàtica i cerquen la sostenibilitat en 25 empreses del territori. La Generalitat ha destinat 6,3 milions de subvencions a millores que 25 empreses alimentàries gironines van projectar o completar al llarg de l’any passat. S’inscriuen en una línia d’ajuts del Departament d’Acció Climàtica que el secretari d’Alimentació, Carmel Mòdol, va presentar ahir.

Empreses de la demarcació van rebre un 23% dels 27 milions que en global es destinen a tot Catalunya, i que Mòdol va avançar que aquest any, amb una provisió inicial de 45 milions, volen ampliar amb fons europeus. Prioritzaran aspectes com ara “l’equilibri territorial” per acostar “la transformació i el processament, on rau el valor afegit”, a l’origen dels productes. És un quilòmetre zero, pel que fa a estalviar costos de transport. Però també volen incentivar empreses que fan més eficients processos, estalvien energia i frenen el despoblament a les comarques de l’interior.L’import màxim dels ajuts era de 500.000 euros. I l’han assolit empreses com ara la d’embotits La Selva, que vol invertir 3 milions en millores com ara una caldera de biomassa, dues centrals de fred i una llescadora. El sector carni ha aglutinat el 56% dels ajuts, també a Boadas 1880, a la Cellera, on volen construir una nova planta i adaptar l’envasament a les necessitats i demandes reals dels consumidors. O Carns de confiança, de Capdevànol, que vol créixer al Ripollès amb nova maquinària i plaques solars.Pel que fa al sector hortofrutícola, la cooperativa Girona Fuits, a Celrà, també se’n beneficiarà amb millores en les línies de transport i neteja, per reduir mermes, etiquetar pomes i fer més eficient el sistema de cambres i carretons. O l’exemple que destacava la directora territorial del departament, Elisabet Sánchez, de la cooperativa Esclovellana, a Brunyola, per gestionar les seves pròpies avellanes sense necessitat de vendre-les a majoristes, amb una subvenció modesta, de 15.081 euros.Finalment, en el sector lacti, la Fageda Fundació ha rebut 288.282 euros per bastir una nova lleteria, i el procés d’higienització de la llet crua, per elaborar iogurts i altres lactis derivats, de manera que els productors de la ramaderia pateixin menys les polítiques de baixos preus que els paguen els grans operadors per la llet en brut.