L’electricitat eleva la inflació al 4% a Espanya, el seu màxim des de 2008
Diari de Girona. La menor baixada dels paquets turístics i la pujada dels carburants de l’automoció també han influït en aquesta dada del mes de setembre.
L’escalada dels preus de l’electricitat ha impulsat la inflació fins al 4% interanual al setembre, set dècimes més que a l’agost i la taxa més alta des del mes de setembre de 2008. Les raons que expliquen aquest avanç són, principalment, l’encariment de l’electricitat, més intens que al setembre de 2020, així com l’evolució dels paquets turístics, que han baixat menys aquest any que el passat, i dels carburants d’automoció, que han pujat quan l’any passat s’abaratien.
L’avanç de l’índex de preus del consum (IPC) publicat ahir per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) apunta a una acceleració de la pujada de preus al setembre que, si es confirma el proper 14 d’octubre, suposaria el setè mes consecutiu a l’alça.
Després d’un 2020 en què l’IPC va romandre gairebé tots els mesos en negatiu arrossegat per la pandèmia, els preus han repuntat amb força des de març de 2021, amb avenços cada vegada més intensos: 1,3% al març, 2,2% a l’abril , 2,7% al maig, 2,7% al juny, 2,9% al juliol, 3,3% a l’agost i, segons l’esmentat avanç, 4% al setembre.
Darrere d’aquest repunt hi ha diversos factors, entre ells la recuperació econòmica, que impulsa els preus; l’anomenat efecte graó, ja que l’IPC es compara amb un 2020 en què els preus romanien enfonsats, i l’evolució de l’energia.
En els últims mesos, l’electricitat ha marcat successius màxims històrics impulsada, al seu torn, per la pròpia demanda, l’encariment del gas i els majors preus dels drets d’emissió de diòxid de carboni.
De fet, la inflació subjacent -que no té en compte els preus dels productes energètics ni dels aliments no elaborats per ser els més volàtils- es va situar en l’1% al setembre, tres dècimes per sobre de la d’agost i tres punts per sota de l’IPC general, el que suposa la major diferència entre ambdues taxes des de l’inici de la sèrie el 1986.
El ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, va confiar que la inflació es moderarà «pròximament» i es tornarà a l’estabilitat de preus, ja que la volatilitat està relacionada amb els mercats energètics.
No obstant això, el professor de l’IEB Javier Santacruz considera «preocupants» les dades de setembre, ja que l’escassetat de determinats components en els mercats globals podria portar a una prolongació de l‘«escalada inflacionista» que repercutís en preus de consum, la despesa pública en pensions i fins i tot un repunt dels salaris.
També el professor del departament d’Economia i Finances d’Esade Pedro Aznar adverteix sobre el risc d’efectes de segona ronda, és a dir, que l’encariment de l’energia acabi elevant els preus d’altres productes i «generant una espiral inflacionista que no és positiva» .
En termes mensuals, els preus van créixer un 0,8% al setembre respecte a l’agost i van sumar el seu segon mes consecutiu a l’alça.
L’índex de preus de consum harmonitzat (IPCH), que mesura l’evolució dels preus amb el mateix mètode a tota la zona euro, es va situar en el 4% interanual, set dècimes per sobre del d’agost, i en l’1,1 % mensual.